Dins del món que és Barcelona hi ha molts ecosistemes, i aquests ecosistemes, al seu torn, generen nous mons. Aquesta és la idea que, almenys, circula pels carrers i les antigues fàbriques de Poblenou, districte on des dels últims cinc anys es treballa per construir sinergies entre els nombrosos arquitectes, enginyers, dissenyadors i creatius locals amb la finalitat de promoure una nova manera de producció, de distribució, de cooperació i, en definitiva, de viure.

El passat febrer l'Ajuntament de Barcelona va anunciar el seu suport al projecte Poblenou Maker District: Fem Barri, un dels punts clau del Pla Barcelona Ciutat Digital per fomentar la innovació a la ciutat i donar visibilitat a la xarxa d'iniciatives existents en aquest antic districte industrial que aprofiten la tecnologia per transformar i millorar la vida de les persones i sostenibilitat de la ciutat.

"Volem una economia que es basi en la reindustrialització 4.0, una economia arrelada al territori, que doni oportunitats a la nova manufactura vinculada a les noves tecnologies, i que compti amb la participació de la gent i als barris, com el Poblenou, on existeix tot aquest ecosistema de creadors, innovació digitals, makers, petits artesans, centres de recerca en matèria tecnològica", va destacar el primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, durant una visita a les instal·lacions del districte en companya de l'alcaldessa, Ada Colau.

El Manchester català

Si Anglaterra, els Estats Units, Alemanya i tants d'altres tenen un barri o una ciutat que destaca sobre la resta per la seva condició de focus d'iniciatives creatives i innovadores, per què no hauria de tenir-lo Barcelona? Poblenou reuneix els requisits: una zona històricament industrial que, una vegada relegada gran part de la seva activitat a les fàbriques, ha passat a disposar d'espais que tant artistes com empreses ara rehabiliten.

Un grup de professionals independents i empreses del sector creatiu del barri va detectar fa cinc anys aquesta peculiaritat del districte barceloní i va decidir reunir-se en una associació sense ànim de lucre però sí de donar impuls al potencial innovador de la zona. Poblenou Urban District ha treballat des dels seus inicis per establir el barri com el nou epicentre cultural i emprenedor dins de l'entramat urbà de Barcelona, seguint el model d'altres ciutats com el Wynwood Arts District a Miami, el Meatpacking District a Nova York o el Shoreditch a Londres.

Albert Martínez, un dels seus fundadors, explica que l'organització ha reunit, fins ara, més de 160 associats -entre els quals figuren agències de publicitat, centres de creació, estudis d'artistes, de disseny i d'arquitectura, impremtes, sales de concerts o centres de producció audiovisual- amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi d'experiències i crear sinergies entre els seus associats i col·laboradors. "Fins ara els artesans treballaven portes endins i ara potser se n'adonen que, gràcies al contacte amb altres que porten idees noves, poden acabar abans els seus treballs mitjançant un disseny 3D o poden utilitzar materials que ja hi són al Poblenou sense haver d'importar-los de fora perquè aquesta plataforma constitueix també una xarxa d'informació i cooperació per ser més autònoms i sostenibles", afirma Martínez.

Un nou sistema productiu a la ciutat

El projecte Poblenou Maker District: Fem Barri vol fomentar una nova política industrial (la indústria 4.0), per tal de fer que aquest districte barceloní esdevingui un pilot de Ciutat Maker, nom que rep el prototip de ciutat oberta, col·laborativa i innovadora que, al voltant del món, està donant suport a la producció local i a la manufactura avançada. El nostre desmesurat nivell de consum i l'organització actual de les ciutats, basada encara en un model de principis del segle XX -quan la producció va traslladar-se a milers de quilòmetres de distància produint l'augment del consum de combustibles fòssils, la disminució de les oportunitats de treball i la separació de les activitats de consum dels processos productius- han convertit les ciutats en grans fàbriques d'escombraries, dependents, a més, de la tecnologia que es produeix lluny d'elles.

"Són l'exemple físic del nostre model actual basat en el consum", resumeix Tomas Díez, director de Fab Lab Barcelona, un laboratori de fabricació digital pensat per democratitzar l'accés a la producció i a la invenció i, revertir, amb la participació col·lectiva, la industrialització ecològica i socialment insostenible.

Aquesta xarxa global que comparteix una filosofia oberta sobre la fabricació digital i que, per tant, proporciona els mitjans d'invenció perquè qualsevol persona pugui aconseguir "pràcticament qualsevol cosa" va néixer com un programa de participació del Center for Bits and Atoms (CBA) de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) i el 2014 va arribar a Europa, amb la primera seu a Barcelona. ¿On? Al barri de Poblenou, per descomptat.

Poblenou com a eix de la reindustrialització 4.0

Al 2014 es va celebrar a Barcelona la desena reunió mundial de Fab Labs amb la premissa "dels Fab labs a les Fab Cities", és a dir, de la utilització d'aquests laboratoris digitals oberts com a catalitzadors d'un nou sistema productiu a les ciutats, projecte del qual ja formen part 16 membres -Amsterdam, París, Barcelona, Shenzhen, Detroit, Boston, Cambridge, Kerala (Índia), entre d'altres. "Volem passar d'un model en el qual les ciutats importen productes i produeixen escombraria, cap a un altre en el qual els productes es generen i es conserven a les ciutats però el que viatja és la informació", explica Tomas Díez, director de Fab Lab Barcelona. "Si jo dissenyo alguna cosa puc enviar a Ciutat del Cap, per eixample, la idea sense la necessitat de crear escombraria ni fer servir combustibles fòssils", afegeix.

Poblenou Maker District: Fem Barri pretén, doncs, portar aquest projecte de Fab City al barri on ja existeix tota una xarxa d'emprenedors que, al costat de Fab Lab Barcelona i dins de l'associació Poblenou Urban District, aposten per la tecnologia com a eina per una nova indústria, més sostenible i justa. TransfoLAB BCN és un d'aquests centres. Des de l'antiga fàbrica de peces de cotxes on se situa, l'espai de creació treballa amb arquitectes, dissenyadors i aficionats amb l'interès en el disseny i l'experimentació amb la recuperació de residus.

"Quan vam néixer el 2009 el reciclatge encara era alguna cosa molt vinculada amb l'activisme. Ara veig cada vegada més interès de les empreses pel medi ambient i ens busquen per a interiors de botigues, restaurants", apunta Nada Tozija Uzal , una de les fundadores de TransfoLab. "La gent es preocupa més per saber d'on vénen els materials del producte que s'està comprant i que serà d'ells al cap d'uns anys. Està bé que comencem a pensar en això abans que ens ofeguem en escombraries", conclou.

La transformació del model productiu de la ciutat va lligat també a potenciar les estratègies de quilòmetre zero, la producció local a petita escala amb èmfasi en les economies circulars i col·laboratives. "En produir localment, repensem el tipus de materials que usem, els quals fins ara estaven basats en petroli i això no és sostenible", afirma Tomas Díez, director del Fab Lab Barcelona. "Imagineu-vos que a través de les restes de cafè dels restaurants de Poblenou, podem crear bioplàstic per fer soles de sabates. La idea és dissenyar productes perquè tinguin vida després de la mort i aquest tipus de lògica les empreses com Ikea o Adidas ja s'ho estan plantejant".