Perquè se'n va de Barcelona la Copa Amèrica?: del discurs triomfalista a les xifres inflades i el malestar veïnal

El Team New Zealand ha estat al gran triomfador de la Copa Amèrica de vela de Barcelona. Millor dit, ha estat el triomfador esportiu d'aquesta competició. Enmig dels discursos triomfalistes de l'Ajuntament i previsions d'audiències presumptament inflades per part de l'organització, la realitat palpable és que la prova no ha connectat amb la ciutat. I aquest dimarts s'ha confirmat que l'esdeveniment no repetirà a Barcelona, tal com s'havia especulat.

El consistori fa un balanç "extraordinàriament positiu" i ha assegurat que ha complert "les expectatives". "Teníem els propòsits de reconeixement internacional, reconnexió de la ciutat amb el mar i d'impuls de l'economia blava", sosté Jordi Valls, quart tinent d'alcalde. En una entrevista a TV3, va assegurar que uns 2,5 milions de persones han vist la competició durant els prop de dos mesos, sense valorar l'impacte econòmic, previst en més de 1.200 milions. 

Informes i auditories

Tot i això, ha detallat que s'ha encarregat a la UB un informe, que se sumarà a les auditories obligatòries ja previstes. L'està elaborant la Fundació Bosch Gimpera, a qui se li va adjudicar per un import de 134.310 euros. Les administracions, en conjunt, han aportat 54 milions d'euros amb IVA inclòs, dels quals l'Ajuntament n'ha aportat 10. Preguntat pels 10 milions promesos com a retorn social per al barri de la Barceloneta arran d'una petició d'ERC, ha dit que la inversió "majoritàriament s'ha realitzat".

Aquest mateix dimarts, el també regidor d'Economia i Hisenda ha afegit que la ciutat ha transformat la Copa Amèrica i que és "la millor edició que s'ha fet mai". Però la veritat és que la ciutadania no ha connectat amb l'esdeveniment, o potser aquest no estava preparat perquè així fos. Si ens fixem en visitants, cert és que ha superat les darreres edicions, però les imatges de pocs aficionats seguint-ho al race village o les fan zones es perceben pobres respecte de l'enrenou generat.

Sense retorn i l'augment de preu de l'habitatge

I és que probablement les expectatives que es van crear van ser massa elevades, fins i tot posant en una mateixa frase la Copa Amèrica amb els Jocs de Barcelona 92. En positiu, els veïns han comentat a través de diversos mitjans que les afectacions al transit, la mobilitat i el seu dia a dia no han estat tan importants com es podia preveure. Per contra, molts sectors de la ciutat han posat en dubte el retorn social i econòmic, que també ha provocat un augment del preu dels habitatges i problemes d'accés a la Barceloneta.

Xifres d'impacte inflades

Ara farà un mes, el ple municipal va rebutjar l'auditoria externa proposada per Barcelona en Comú que demanava "revisar" les dades sobre l'impacte econòmic. El text també plantejava avaluar "la correcta execució" dels compromisos adquirits en el conveni signat el 2022. La iniciativa arribava després que mitjans de comunicació publiquessin que l'esdeveniment esportiu hauria falsejat les seves xifres d'audiència i d'impacte econòmic per tal d'accedir a la catalogació d'esdeveniment d'interès públic.

I és que els organitzadors havien defensat que era el tercer esdeveniment esportiu més vist del món, una afirmació que sembla tramposa. La Directa va publicar que les xifres de visitants i espectadors estaven inflades per justificar el suposat retorn econòmic de l'esdeveniment. Per exemple, computen com a visitants totes les persones que passin, les vegades que sigui, pel race village o les fan zones, tot i que no es quedin a veure les curses, sinó que hi siguin de pas a un altre lloc.

Sempre segons La Directa, també l'audiència televisiva s'ha inflat comptant no només les persones que veuen les curses en directe per diferents mitjans, sinó tots els espectadors d'altres programes o informatius que en parlen. Aquestes suposades xifres inflades han servit per fer informes que han validat suposades previsions d'ingressos per visitants a la capital catalana, la seva despesa i, fins i tot, per a beneficis fiscals als organitzadors i participants en les regates.

Denúncia a l'Oficina Antifrau

La plataforma No a la Copa Amèrica va considerar així un "frau" i una "estafa" els informes de previsió d'assistència de visitants a les regates de vela a Barcelona. Per això, ha presentat una denúncia a l'Oficina Antifrau perquè investigui els recursos públics destinats a l'esdeveniment. Els denunciants reclamen que "es faci net" i es facin públics els "comptes reals" de la prova esportiva.

A banda, s'ha posat en contacte amb diferents grups parlamentaris per intentar que també obri una investigació a la Sindicatura de Comptes. A més, la plataforma també va replicar Ada Colau, a qui considera "corresponsable" de la celebració de la competició, recordant que quan es va acordar acollir les regates a la ciutat ella n'era l'alcaldessa. L'exbatllessa ha admès que el temps ha demostrat que es van "equivocar" amb la Copa Amèrica: "És millor reconèixer l'error".

Protestes veïnals contra la Copa Amèrica

L'Ajuntament de Barcelona nega que hi hagi hagut una "gran oposició veïnal" a la Copa Amèrica. Si cert és que no hi ha hagut accions que hagin interromput la normal disputa de la competició, sí que s'han celebrat abans i durant diverses protestes per parts dels barcelonins. La més destacada va ser la d'ara fa uns deu dies, sota el lema Copa Amèrica Mai Més, que va aplegar 2.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 6.000 segons els organitzadors.

La marxa va recórrer part del front marítim barceloní, des de la plaça de Correus fins al mirador del camp de regates, al final del carrer Marina. Convocats per No a la Copa Amèrica, els participants van criticar la inversió pública en l'esdeveniment, la massificació turística i han reivindicat que Barcelona "no es ven". A principis de setembre, més de 200 persones es van aplegar a la platja del Somorrostro també per protestar, en una jornada lúdica i festiva.

No repetirà a Barcelona

Per bé que tot apuntava que seria així, la Copa Amèrica no repetirà a Barcelona en la pròxima edició. El guanyador del títol, en aquest cas Nova Zelanda, té la potestat de decidir on defensar el títol, i els organitzadors es mostraven satisfets. Però aquest dimarts, el tinent d'alcaldia Jordi Valls ha confirmat que el consistori ja ha comunicat als organitzadors que no tenen intenció de tornar a acollir la cita.

El responsable municipal ha indicat que no hi veuen sentit i que sempre es va plantejar com un esdeveniment "únic" per al 2024. Ha afegit que la "desconnexió" amb els organitzadors ha estat "amistosa", i creu que les dues parts han complert objectius. Ha defensat que el llegat de la Copa Amèrica previst entre el 2021 i 2024 no pot aportar gaire més si s'allarga fins al 2026, i que la capital catalana té altres esdeveniments previstos.

La plataforma No a la Copa Amèrica ha celebrat la decisió: "Estem molt contents i veiem una victòria veïnal i popular. Seguirem demanant una auditoria independent i transparent". El diari El Mundo ha publicat que València es postula per agafar el testimoni barceloní i recuperar un esdeveniment que ja va organitzar el 2007 i el 2010. La ciutat va haver de pagar sis milions del deute acumulat en l'última edició.