PROCÉS SOBIRANISTAEl Parlament aprova la Llei del Referèndum i el govern signa el decret de convocatòria

Ja no hi ha marxa enrere. Els partits independentistes han consumat aquest dimecres el pas a la desobediència oberta a la legalitat espanyola, a l'aprovar al Parlament la llei que regula el referèndum de l'1-O, amb la intenció clara del Govern català de posar les urnes ignorant qualsevol prohibició per part del Tribunal Constitucional.

Tot això, enmig d'una brega immensa a la Cambra, amb els partits no independentistes queixant-se que es vulneraven les garanties democràtiques i presentant una infinitat de recursos i al·legacions. I amb JxSí acusant-los, al seu torn, de "filibusterisme".

La llei s'ha aprovat per 72 vots a favor, cap en contra i 11 abstencions, després que Ciutadans, PSC i PP hagin abandonat l'hemicicle en el moment de votar tant les esmenes -han retirat les seves pròpies- com la llei en si . El text s'ha aprovat amb els vots a favor dels promotors de la iniciativa, JxSí i la CUP, i els representants de Catalunya Sí Que És Pot s'han abstingut -no sense trifulgues pròpies-. Un cop aprovada la LLei, els diputats presents a l'hemicicle han entonat el Cant dels Segadors.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit poca estona més tard amb la resta de membres del Govern de la Generalitat en una sala del Parlament on han signat el decret de convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre. 

Tots els membres del Govern, en ple, han signat aquest decret i ho han fet de forma col·legiada poc abans de dos quarts de dotze de la nit d'aquest dimecres.

L'oposició ha carregat durament contra la manera de presentar la llei del referèndum. "Per les formes i el fons", segons ha precisat la líder de Ciutadans a Catalunya i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, que ha carregat contra el mètode "irregular, il·legal i demencial" de portar la norma a la Cambra i que, després de la votació, ha anunciat que té la intenció de promoure una moció de censura "amb l'únic objectiu de convocar eleccions".

Arrimadas també ha adduït raons "de fons". Fonamentalment, que "a aquest Parlament no li correspon" decidir sobre el futur "de tots els espanyols". També ha recordat que JxSí i la CUP, amb 72 dels 135 diputats de la Cambra, no arriba a la majoria qualificada de dos terços necessària per reformar l'Estatut. El mateix argument que ha fet servir igualment el líder del PSC, Miquel Iceta, que ha dit en aquest sentit a les formacions independentistes que "la primera legalitat que trenquen és la catalana". Iceta ha recordat igualment que el referèndum de l'1-O "incompleix la Comissió de Venècia", en no estar emparat per la Constitució.

Un altre estil ha seguit el líder del PP català, Xavier García Albiol, que ha amenaçat els dirigents independentistes amb el pes de la llei. "Aquí es compleix la llei", ha assenyalat, advertint-los que "si continuen amb l'engany del referèndum il·legal, han de tenir molt clar que pagaran les conseqüències". "Ningú govern, ni el seu, es saltarà la llei. No en aquest país", ha assegurat Albiol. El dirigent popular també ha ironitzat assegurat que, amb l'aposta independentista, "Catalunya s'allunya cada vegada més de si mateixa", del seu tradicional "esperit de pacte i seny".

Diputats de CSQP es mostren dividits

Més moguda ha estat la intervenció de Catalunya Sí que és Pot, que s'ha fracturat en públic. El diputat Joan Giner ha sol·licitat a Forcadell dividir en dos la intervenció del grup, per presentar els "matisos" de la seva posició. Forcadell ha accedit, sempre que també estigués d'acord el portaveu parlamentari de CSQP, Joan Coscubiela. I aquest s'ha negat, atorgant els 15 minuts disponibles al candidat de la formació a les passades eleccions, Lluís Rabell. La decisió ha provocat una reacció irada del líder d'EUiA -i membre de la taula-, Joan Josep Nuet, que ha abandonat l'hemicicle. També ho ha fet breument Albano Dante Fachín, que ha explicat als mitjans que CSQP tenia un acord previ per a dividir la intervenció i explicar la "pluralitat" dins del grup. Però que "el senyor Coscubiela ha decidit que aquesta pluralitat no es podia exercir". Posteriorment, Fachín ha tornat a intervenir al ple en clau clarament sobiranista, utilitzant temps d'intervenció cedit per la CUP: "ens veiem l'1 d'octubre", ha etzibat.

Prèviament, la diputada de la CUP Ana Gabriel havia manifestat el seu disgust per "la manca de respecte" que havien demostrat diputats de l'oposició per la presidenta de la Cambra, Carme Forcadell i els intents d'aturar el tràmit parlamentari. "Potser la voluntat de fons era tractar de desacreditar al Parlament i que en una altra càmera de matriu estatal no s'haurien comportat d'aquesta manera", ha dit.

Defensa i exercici del dret d'autodeterminació

Gabriel ha fet una defensa clara del dret d'autodeterminació  i als que recriminen a l'independentisme català que vulgui saltar-se la legalitat, ha explicat que "els drets es defensen exercint-los". Per això  ha recordat que fa anys "les dones no tenien dret al sufragi i es van enfrontar a la legalitat que hi havia", i també "es van desbordar límits legals en reconèixer el matrimoni entre persones homosexuals ", o quan" es va possibilitar el divorci ".

La portaveu de la CUP  ha pronosticat que l'Estat "oposarà mitjans polítics i repressius" per intentar impedir el referèndum i, per aquest motiu, ha reclamat al Govern que afronti això amb "desobediència institucional i judicial".

Lluís Corominas, en nom de Junts pel Sí, ha assegurat que dos grups de l'oposició havien suggerit, a porta tancada, ajornar a novembre el referèndum previst per a l'1 d'octubre i els ha reptat a explicar-ho públicament.

"Per què no ho diuen això després aquí? Per què no el sostenen? Per què no el defensen davant del Tribunal Constitucional i davant els seus referents a l'Estat espanyol? Per què ho amaguen?", Els ha interpel·lat.

Corominas ha al·legat que "l'única manera" que han trobat les forces independentistes per debatre aquesta llei ha estat la desenvolupada aquest dimecres al Parlament, entre acusacions de l'oposició de vulneració de drets dels diputats.

I ha retret a "alguns partits amb una llarga tradició democràtica" que hagin preferit situar-se avui "al costat del PP en lloc de posar-se al costat de la democràcia". "Ens ha tocat defensar la democràcia a casa nostra, perquè n'hi ha que s'ha negat a fer-ho", ha dit Corominas.

El desenllaç ha arribat després d'una llarga -i agitadísima- jornada que s'ha iniciat cap a les 10: 15 del matí. Els partits independentistes han complert al mil·límetre l'agenda prevista.

Sindicatura Electoral

El ple del Parlament ha continuat reunit passada la mitjanit per tractar sobre la seva agenda, però també sobre l'elecció de cinc membres de la Sindicatura Electoral, per a la qual cosa ha estat necessària una nova ampliació de l'ordre del dia.

Ni l'aprovació del llei del Referèndum, ni la signatura del decret de convocatòria, ni tant sols el cansanci han aconseguit relaxar gairebé gens l'ambient de cirspació.

L'ampliació d'aquest punt en l'ordre del dia, ha estat aprovada al tall de les dotze de la nit amb els 71 vots a favor de JxSí i la CUP, 60 en contra i dues abstencions.

Després d'un altre debat tens en què l'oposició ha parlat de nou  sobre "atropellament", "circs" i "farses", s'ha acordat obrir un termini d'una hora perquè els grups presentin els seus juristes i politòlegs candidats a formar part de la Sindicatura Electoral, tot al fet que l'oposició ha anunciat que no proposarà cap nom.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha suspès de nou el ple dues vegades més per poder convocar la Mesa i per analitzar la idoneïtat dels candidats d'aquest òrgan que haurà de control·lar el desenvolupament de la consulta. La Cambra ha aprovat finalment la composició d'aquest òrgan per 70 vots a favor i 8 en contra. La sessió s'ha aixecat poc abans de les dues de la matinada.