Sense desitjar-ho, els docents de l'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) fa més de set mesos que s'han trobat a l'epicentre de la campanya política i mediàtica contra l'escola catalana. La campanya, que repeteix mantres com el suposat adoctrinament a les aules catalanes, s'ha intensificat els darrers dies. Dimarts, el delegat del govern espanyol, Enric Millo, i dos secretaris d'Estat van reunir-se amb els pares i mares, bàsicament agents de la Guàrdia Civil, que van denunciar els docents de l'institut després que el 2 d'octubre s'abordés a les aules el que havia passat el dia abans, l'1-O, a Catalunya, amb imatges de violència policial que van fer la volta al món. El mateix dia el PP va anunciar que presentarà una proposta de resolució al Parlament perquè es creï un mecanisme de denúncies anònimes per "evitar casos de discriminació i d'instrumentalització" a les aules, a banda de plantejar que s'inhabiliti els professors que "adoctrinin".

La pressió contra el professorat d'El Palau va començar el 4 d'octubre, amb l'aparició de diversos equips de televisió, però va esclatar del tot el 23 d'abril, quan el fiscal contra l'odi i la discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va presentar una denúncia contra nou docents del centre, acusant-los d'un delicte contra la dignitat de les persones per motiu de discriminació a la nacionalitat, suposadament per haver proferit expressions humiliants als alumnes fills de Guàrdies Civils l'endemà de l'1-O. Aquest dijous, el jutjat va arxivar cinc de les denúncies, però la resta segueix el seu camí.

Com viuen la situació els professors, que es troben en el punt de mira? En parlem amb Josep Lluís del Alcázar, que acumula més de dues dècades de trajectòria al centre, és delegat sindical de la CGT i s'ha convertit en el portaveu de l'equip docent en aquest cas. "No hi ha normalitat, la gent intenta tirar endavant, però és complicat perquè amb cada pas que fan es veu més que tenen un relat construït i no tenen voluntat de parlar amb l'altra banda", explica. Dels nou docents que van ser acusats, quatre estan de baixa, un ha demanat el trasllat de centre i la resta "aguanta com pot".

"Els docents estem sota sospita"

"Estem sota sospita", apunta el delegat sindical, per a qui l'ofensiva que pateixen –que sense arribar al mateix nivell també afecta docents d'altres centres– no s'entén sense tenir en compte la "reconsideració global sobre l'escola pública i d'alguna manera sobre l'esperit crític dins l'escola pública, en clau clarament regressiva". "No es pot desvincular això de la pretensió dels ministres [Íñigo] Méndez de Vigo [Educació] i [María Dolores de] Cospedal [Defensa] que els nanos aprenguin esperit militar [Defensa prepara un pla per alliçonar sobre les forces armades, la bandera espanyola i el rei als col·legis]. Si a això hi sumem el que va vam veure aquesta Setmana Santa [amb diversos ministres cantant el Novio de la Muerte en una processó a Màlaga], es pot dir que vivim un retorn al blanc i negre, al nacional-catolicisme, com un instrument ideològic d'un poder en crisi".

El segon element que destaca el docent és que el govern espanyol vol el "control polític sobre Catalunya" i perquè vagi més enllà del que s'ha fet amb l'article 155 hi ha "tres pilars que creuen determinants: Mossos, mitjans de comunicació públics i l'escola pública". "Estem en el punt de mira i al Palau ens hem trobat en el primer punt d'atac, que és el qüestionament de l'escola pública" .

El debat del 2-O: "La nostra tasca és trobar un espai on es puguin expressar"

"És evident que les situacions de contradiccions dels alumnes es donen contínuament, fins i tot per temes com el futbol. I com a docents sempre hem pensat que el millor que podem fer és donar-los un espai a classe perquè les debatin i resolguin", explica el delegat de la CGT. Això és el que, segons la versió del professorat, va fer-se també el 2 d'octubre. "El gran èxit d'aquell dia és que en una situació de gran tensió, a tot arreu, no va haver-hi cap baralla. Òbviament tenim nanos de totes les ideologies i pares i mares que pensen molt diferent, però la nostra tasca és trobar un espai de convivència en què tots es puguin expressar i no vagi a més. I aquell dia, amb independència del que ens ha caigut després a sobre, no va haver-hi cap conflicte entre alumnes i crec que tampoc entre professorat i alumnes. La tasca de l'institut va permetre que no hi hagués cap tipus de confrontació i crec que es va saber abordar la situació correctament".

La instrumentalització política dels denunciants

Per a Josep Lluís del Alcázar, i la resta de professorat, en aquesta història hi ha "dues víctimes". La primera és el professorat, que en alguns casos "s'hi juga la vida i el treball", i la segona són els alumnes les famílies dels quals van presentar la denúncia, sense intentar parlar sobre els fets amb l'escola. "Són víctimes perquè a aquestes famílies se les instrumentalitza i utilitza en un xoc de llarg abast. Com a docents i com a persones tenim claríssim que no entrarem en aquest joc", afegeix. Tot i admetre que l'ofensiva és important, Alcázar creu que "la podrem aturar" i, en qualsevol cas, veu fonamental fer-ho "perquè si perdem aquesta primera barricada, després pot entrar la doble via contra l'escola catalana i una escola mínimament crítica, que pugui desenvolupar uns principis mínimament democràtics, i vindria un procés de regressió".

Malgrat tot el ressò mediàtic, però, subratlla que només són sis les famílies que han presentat denúncia, en un centre amb 1.200 alumnes, dels quals desenes són fills dels agents del cos de la Guàrdia Civil establert a l'enorme caserna que hi ha al municipi. Rere la instrumentalització política, Del Alcázar alerta del perill de la "cursa entre Ciutadans i PP per veure qui és qui colpeja més dur en un tema que tenen valorat que dona rèdit polític, dient-la cada cop més grossa". "Que vinguin els secretaris d'estat a parlar només amb una banda vol dir que ja ens han condemnat i això és d'escàndol. Només els interessa enfortir que la denúncia tiri endavant. Volen reforçar el relat que ja tenen construït, i com que són els nostres responsables polítics, arran del 155, tots els instruments que tindríem de defensa, com són els informes d'inspecció [que desmuntarien l'acusació], no han sortit i els tapen", detalla.

Decepció amb el govern municipal

El professorat del centre de secundària està decebut amb el paper del govern municipal, format per PSC i C's, que ha fet comunicats dient que el centre funciona perfectament, però en cap moment ha defensat els docents. "Mai havíem tingut cap conflicte d'aquest tipus polític i mai hem tingut cap denúncia al consell escolar", explica el delegat sindical. El representant de les famílies denunciants, Bartolomé Barba, va decidir no assistir a la reunió que s'havia convocat entre l'institut i els pares afectats amb l'Ajuntament de mediador –i que finalment es va anul·lar– perquè acudia a un programa de televisió, un fet que Del Alcázar interpreta com la "voluntat de mantenir obert el conflicte".

Durant mesos, malgrat la campanya mediàtica i les "visites de grups d'extrema dreta algunes tardes, que es dediquen a increpar, insultar i amenaçar el professorat", els docents van decidir callar, però això va canviar després de la denúncia de la Fiscalia, quan van decidir alçar la veu. "En aquell moment, veient que només es dóna veu a una part, no es parla amb altres famílies, altres alumnes o els docents, decidim que hem de començar a explicar-nos", comenta. Ara bé, aquest pas endavant ha provocat "una escalada a l'altra banda", que es va materialitzar en el famós reportatge a El Mundo que identificava amb noms, cognoms i fotografies els professors acusats i que el líder de C's, Albert Rivera, es va encarregar de difondre amb un tuit incendiari que criminalitzava els docents. L'endemà apareixien pintades a l'exterior del centre amb amenaces contra els professors, assenyalant-los amb noms i cognoms.

"Els responsables no estan dins les parets de l'institut"

"És evident que Rivera està alimentant la tensió al centre, i jo reivindico que la gent sabem no entrar en la provocació i la reacció que tenen els exalumnes, que organitzen la concentració de l'1 de maig [a la qual van assistir-hi un milers de persones], és una resposta que trenca la dinàmica que ells volen crear", comenta, per afegir tot seguit que "hem d'intentar que les pintades no travessin el mur i no entrin a l'institut".

"No comprarem l'espiral de violència que ens estan imposant. Al centre hi ha prou maduresa per identificar el problema i saber on estan els responsables d'aquesta situació, que no és dins de les parets de l'institut", conclou Josep Lluís del Alcázar. El suport també va més enllà del municipi i aquesta mateixa setmana s'ha presentat la Taula d'Emergència Docent, una plataforma que reuneix set sindicats del sector per "defensar l'educació en els valors democràtics".