Núria Marín Martínez (L’Hospitalet de Llobregat, 1963). L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat és tot un referent del món de la política local al capdavant de la segona ciutat de Catalunya i amb l’alcaldia més important del PSC en l’actualitat. Domina la política local, trepitja molt de carrer, té empatia amb la gent i aguanta les queixes i reivindicacions en reunions veïnals no sempre fàcils. I té un projecte clar i potent de ciutat que pot ser compartit o combatut però que està desenvolupant amb total fermesa per fer de l’Hospitalet un referent i no el pati del darrere de la poderosa i cosmopolita Barcelona. Socialista de pedra picada, ha desenvolupat tota la seva carrera al PSC, des de l’ingrés a les Joventuts Socialistes. Des que el 2008 Celestino Corbacho li va cedir el pas a l’alcaldia, no només l’ha revalidat, sinó que ara forma part de l’elenc dels grans alcaldes socialistes amb majoria absoluta. Corbacho és ara a Barcelona com a regidor de Ciutadans i ella es consolida com una de les principals líders del PSC, en el qual és adjunta a la primera secretaria. I també és una veu catalana de pes al PSOE, com a membre de la comissió executiva federal. Marín és alcaldessa per sobre de tot, però després de l’esclatant victòria a les eleccions municipals del 2019 ha afegit a la seva cartera d’obligacions la presidència de la Diputació de Barcelona, després d’un acord amb JxCat. I a ningú se li escapa que probablement està cridada en un futur a tenir papers rellevants en la política nacional, o l’estatal.

L’Hospitalet de Llobregat és el municipi amb una major densitat de població. Ha estat difícil el confinament i la gestió de la pandèmia amb aquestes característiques?

La resposta de la ciutadania de l’Hospitalet ha estat molt positiva i s’han complert les normes majoritàriament. I des de l’Ajuntament hem ajudat a les autoritats sanitàries a què la gent pogués complir les instruccions decretades. És cert que tenim una gran densitat de població però la gent va reaccionar amb una gran comportament.

Li preocupa l’aturada a Fira de Barcelona i les dificultats per recuperar una activitat important per l’Hospitalet i fonamentada en grans masses de visitants?

Fira té una repercussió molt positiva per l’Hospitalet. La proba és com hem aconseguit desenvolupar el Districte Econòmic al voltant seu durant els últims anys. Volem que es recuperi el més aviat possible una activitat firal el més normalitzada que es pugui. Però per nosaltres és prioritària la seguretat sanitària. I per tant anirem al ritme que les autoritats sanitàries ens marquin. Segurament la represa requerirà d’ajustaments i diverses fases fins recuperar esdeveniments firals de la magnitud del passat.

Quins són els costos que ha comportat la crisi generada pel coronavirus a l’Hospitalet?

En costos extraordinaris d’augment de la despesa per a l’Ajuntament ho hem xifrat en 20 milions d’euros pels serveis municipals imprevistos que hem hagut de posar en marxa i pel descens de recaptació. Però la factura per la ciutat és molt més elevada per l’aturada de l’activitat econòmica. L’impacte és molt fort.

I com pensen fer-hi front?

Crec que es molt important sumar entre totes les administracions però també a nivell local. He plantejat fer un Pacte de Ciutat per superar la crisi econòmica i social generada per la pandèmia. No només entre els grups polítics municipals sinó també amb els agents socials i les entitats. Sempre que hem anat junts hem superat els problemes de la ciutat. Tenim un esborrany i estem en fase de rebre aportacions i propostes. També esperem que es produeixi una reactivació de l’activitat econòmica i esperem que arribin els recursos d’Europa previstos fins als ajuntaments.

Una eina seria que els ajuntaments puguin utilitzar el seu superàvit? Veu lògic que se’ls impedeixi fer front a la crisi amb els recursos sobrants?

Ho hem demanat al Govern d'Espanya.

I quina és la resposta?

Crec que hi ha una bona predisposició i que es permetrà. Anem en aquesta direcció i tinc molt clar que amb un Govern del PP això no seria possible. El president Sánchez és molt conscient del paper fonamental dels municipis i crec que habilitarà que es pugui retornar als municipis el que és nostre.

Com a presidenta de la Diputació de Barcelona quin ha estat el paper de la institució en aquesta crisi?

L’objectiu que em vaig marcar des del primer moment va ser el de prestar tota l’ajuda necessària a tots els municipis. Ajudar els municipis és la millor manera d’arribar als ciutadans. En un primer moment abocant recursos materials i econòmics especialment als de la Conca d’Òdena pel problema greu de contagis i confinament que van patir. Amb cura per la gent més feble com la gent gran posant en marxa un operatiu d’atenció a aquells que estaven sols als seus domicilis. I més endavant a tota la resta del territori per garantir els serveis bàsics de tots els ajuntaments, distribució de material de protecció sanitari per a tot el personal municipal i ajuda tècnica referent a la notificació i interpretació de tots els decrets de l’estat d’alarma que s’anaven aprovant.

La Conca d’Òdena l’ha fet patir especialment com a presidenta de la Diputació?

Hem patit per moltes coses i una cosa s’encavalcava amb l’altra. Però és cert que els primers dies del confinament territorial a la Concad’Òdena va ser angoixant perquè era una situació que no havíem viscut mai. Després va venir el confinament general però ells van ser els primers.

Quins recursos hi han esmerçat en el conjunt de la demarcació de Barcelona?

Des de la Diputació de Barcelona hem presentat un pla de xoc de 100 milions d’euros als quals cal afegir-hi 900 milions més fins al final del mandat amb un nou Pla Xarxa de Governs Locals. 1.000 milions en total. Tots els municipis saben hores d’ara que comptaran amb aquests recursos de la Diputació. Ara cal que la Generalitat concreti també com arribaran els recursos del fons estatal i els europeus als ajuntaments. Encara no ho ha fet.

Què li sembla que el Govern espanyol hagi canviat a última hora els criteris de distribució del fons estatal de 16.000 milions d’euros?

Hi ha d’haver uns criteris per fer que fer que es reactivi l’economia espanyola i que ningú es quedi en el camí. El Govern espanyol és qui té la suficient informació per marcar-los en aquesta línia. Potser que alguna proposta no tingui en compte tots els elements, però el Govern de Pedro Sánchez escolta tothom i és lògic que perfili les decisions en funció del conjunt de les consideracions que li arriben amb l’objectiu de millorar la proposta inicial. En cap Govern tenim una vareta màgica.

El president de la Generalitat, Quim Torra, demana 15.000 milions al Govern espanyol i l’acusa d’escanyar Catalunya. Com ho valora?

De vegades el que cal és donar exemple. Jo també li podria reclamar a la Generalitat els 20 milions que hem de fer front a l’Ajuntament de l’Hospitalet, però crec que aquí hi hem de posar tots de la nostra part. De moment jo he sentit a l’Estat que posarà 15.000 milions, he sentit a la Diputació que en posarà 1.000 i no he sentit que la Generalitat posi ni un euro. Només he sentit queixes del que fan els altres, com sempre, però res de recursos i propostes en positiu. Si més no fins ara. Demanar demanen a tothom, Estat, ajuntaments i a qui es posi per davant. Però ells de recursos propis no hi han posat de moment ni un euro pels ajuntaments com a pla de xoc i reactivació.

Vostè va acusar al principi de l’emergència al President Torra d’electoralisme. Ho continua pensant?

Cadascú té les seves prioritats. Les meves passen per posar els ciutadans al centre de la política. Altres dirigents no ho fan. Per això vaig ser molt crítica amb com es va gestionar la situació a les residències de gent gran o inicialment el retard en la distribució de les beques menjadors dels infants fent-nos repartir als ajuntaments unes targes en ple confinament quan es podien utilitzar mecanismes telemàtics. S’han comés errors i crec que la gestió d’aquesta crisi per part de la Generalitat seria molt millorable. Però també crec que cal mirar endavant.

Potser si no s’haguessin centralitzat les competències la relació entre Governs hauria estat millor?

Aquesta crisi no va arribar amb un llibre d’instruccions. El que sí sabíem és que calia prendre mesures excepcionals per contenir els contagis. Crec que les propostes del Govern central, i del Ministeri de Sanitat en particular, han estat encertades. No podem oblidar que ha mort molta gent. Però també que els estudis apunten que s’han salvat moltíssimes vides. Segur que hi podia haver hagut altres formes de gestionar aquesta crisi però la que es va escollir crec que ha donat un resultat adequat.

El projecte del Parc Biomèdic de l’Hospitalet té ara més sentit que mai després de la pandèmia? En quin puntes troba?

És un projecte que portem molts anys treballant i que justament ara ja està mol madur. Estem a punt per la licitació de les obres del soterrament de la Gran Via que unificarà tot el territori de l’Hospitalet on hi ha diversos centres sanitaris importants i permetrà connectar-los. Són hospitals de referència com el de Bellvitge i el Duran i Reynals, dos centres d’investigació molt potents com són l’Idibell i l’ICO, també la Universitat de Barcelona, entre d’altres. I això permetrà la instal·lació d’empreses del sector. Durant la pandèmia hem vist com hem hagut d’adquirir fora bona part dels productes sanitaris necessaris fins i tot fora d’Europa. És l’hora que la indústria productiva del sector sanitari pugui estar arrelada al nostre territori.

Vostè també reivindica que Salut construeixi el nou Hospital General de l’Hospitalet. S’ha vist encara més necessari ara?

Lògicament amb un nou hospital que ja fa anys que hauria d’estar en funcionament hauríem afrontat millor la pandèmia. No obstant crec que cal reivindicar el paper que han realitzat els professionals de la sanitat de la nostra ciutat des dels que han pilotat bona part de la lluita contra el coronavirus a l’àrea metropolitana des de l’Hospital de Bellvitge, als de la resta de centres sanitaris de la ciutat, passant pels hospitals de campanya que hem obert o els hotels.

Com valora la situació que s’ha viscut a les residències geriàtriques? Hi ha qui les considera el forat negre d’aquesta crisi.

Crec que sí. Les residències han estat el sector i el col·lectiu més feble, amb un impacte evident de la pandèmia. S’ha posat de manifest la falta d’habilitat del Govern de la Generalitat per gestionar aquesta situació.

S’han vist afectats a l’Hospitalet?

Com a alcaldessa he creat un petit equip de supervisió de totes les residències de la ciutat per saber diàriament quina era la seva situació. Sabíem del que parlàvem tot i que l’Hospitalet no ha estat una ciutat amb un gran impacte de la pandèmia a les residències.

La gestió de la desescalada ha posat de manifest la falta de coordinació de l’àrea metropolitana de Barcelona?

El que ha posat de manifest és que de vegades es prenen decisions des dels despatxos sense conèixer el territori. Separar la ciutat de Barcelona de l’Hospitalet o de  Badalona, per dir-ne algunes, és no conèixer la realitat. L’Hospitalet i Barcelona estem separats i a l’hora units per un carrer. Com li pots dir a un veí de qualsevol de les dues ciutats que no creuï el carrer per anar a la vorera de davant per comprar el pa o anar a la farmàcia? Això era voler posar portes al camp. És impossible! Prendre mesures que no es poden complir dóna poca credibilitat. I possiblement és pel desconeixement de la realitat metropolitana, i de com funciona la mobilitat en aquesta àrea en tots els àmbits. No ha faltat coordinació és que no se’ns ha preguntat a l’àrea metropolitana.

Al juliol complirà el primer any al capdavant de la Diputació de Barcelona. Quina valoració en fa i com li va governant amb els independentistes de JxCat?

El PSC i JxCat vam posar en el centre de l’acord allò que ens unia. I això no ha de servir només pel Govern sinó pel conjunt de la Diputació. A la demarcació de Barcelona tenim alcaldies de tots els colors i nosaltres hem de treballar per a tots els ajuntaments per igual. En el Govern hem aprofundit en tot allò que ens uneix per part del PSC i JxCat tot i que és evident que si parlem del procés no ens posarem d’acord. Però en aquests deu mesos hem tingut poc temps per parlar d’aquesta qüestió. Hem estat desenvolupant el nostre programa d’inversions i després ha arribat la pandèmia que encara ha enfortit més l’aliança entre els grups del Govern, i crec que també la relació amb la resta perquè tothom ha manifestat la voluntat de sumar i treballar plegats en benefici dels ciutadans.

Com a dirigent del PSC creu que calen eleccions a Catalunya?

No sé si calen eleccions però hauria d’haver-les. La situació de provisionalitat del Govern està força instaurada. I seria bo que poguéssim treballar pel futur de Catalunya amb un Govern fort a la Generalitat que permetés posar sobre la taula mesures que ajudin a tothom a tirar endavant i afrontar la crisi. La situació actual és d’una feblesa evident.

Cal que es reactivi la taula de diàleg entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol?

Per a mi tot el que serveixi pel diàleg és positiu. Durant tota aquesta crisi del coronavirus hi ha hagut un diàleg permanent. No hi ha hagut en la història tantes converses entre el Govern de l’Estat i el de Catalunya com en aquests tres mesos. I això és bo. Com ho és el diàleg entre l’Ajuntament de l’Hospitalet o la Diputació de Barcelona amb la Generalitat. Altra cosa és que parlar serveixi de molt o de poc. Però les línies de diàleg i de comunicació sempre son bones, encara que els fruits no siguin sempre els que ens agradarien i que de vegades sigui frustrant perquè a l’hora de concretar no sempre els ritmes dels interlocutors són els mateixos. Però cal parlar perquè en el passat hi ha hagut una manca de diàleg clamorós.

El fitxatge de l’expresident de la Generalitat José Montilla pel Consell d’Administració d’Enagas ha generat força crítiques. Què en pensa?

Es generen polèmiques sobre moltes coses, però el President Montilla és una persona que sempre ha mostrat honradesa, que sempre ha treballat molt en tot allò que ha liderat i ara ha pres la decisió personal de fer aquest pas cap al sector privat. Té el meu màxim respecte.

Creu que la Generalitat hauria de gestionar l’Ingrés Mínim Vital?

Sobre l’Ingrés Mínim Vital el que cal és que arribi als ciutadans el més ràpid possible. I crec que la millor gestió d’aquests recursos, com tants d’altres, és des de la proximitat. Crec que els municipis som els que acabarem fent aquesta tasca, en col·laboració amb la resta d’administracions. Directament a través del Govern d’Espanya o indirectament amb el Govern de la Generalitat. Totes les administracions hem de ser conscients que aquest és un nou pilar de l’estat del benestar que era necessari des de feia molt de temps i el que cal és que siguem eficients i eficaços per cercar el sistema que garanteixi al ciutadà rebre aquest ajut el més ràpidament possible, amb totes les garanties. I que ho fem els municipis crec que és una bona fórmula, especialment en el cas dels ajuntaments grans.