Público
Público

El nombre de llibreries a Catalunya creix els últims anys, amb un 30% més d'agremiades des del 2008

En total n'hi ha 324 al Gremi i la gran majoria es concentren a la demarcació de Barcelona, mentre que hi ha nou comarques que no en tenen cap, bàsicament a l'Alt Pirineu i Ponent

23/04/2023 - Interior de la llibreria Documenta, a Barcelona.
Interior de la llibreria Documenta, a Barcelona. ACN

El Gremi de Llibreters de Catalunya té 324 llibreries i segueix guanyant socis, amb un 30% més que l'any 2008, segons dades facilitades a l'ACN. La gran majoria d'establiments es concentren a la demarcació de Barcelona, mentre que no n'hi ha cap en 9 comarques del país, principalment a Ponent i l'Alt Pirineu. Les llibreries agremiades sumen el 90% de la facturació de les llibreries de Catalunya, i tot i que no hi ha dades actualitzades del conjunt, el Gremi constata que el seu creixement és un reflex de l'auge del sector en general.

El Mapa de Llibreries 2023 de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL) reflecteix que la taxa de llibreries a Catalunya és de 5,2 per cada 100.000 habitants, cosa que no arriba a les 5,8 del conjunt espanyol i que també queda per sota d'altres comunitats autònomes, com la de Madrid (5,7) o el País Basc (6,1). La ràtio catalana és la sisena per la cua, només per sota d'altres territoris com el País Valencià (4,9) o Andalusia (4,5). Ara bé, en nombres absoluts Catalunya és la que compta amb més llibreries, un total de 460 -n'hi ha més d'un centenar no integrades al Gremi-.

El president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Èric del Arco, admet que no totes les llibreries de Catalunya estan agremiades, "ni ho han d'estar", però celebra que cada vegada en siguin més. Això és un indicador, diu, que "el sector és viu, és participatiu, i creix". "A vegades em trobo amb llibreries i llibreters d'arreu d'Espanya, i ens miren amb molta enveja", assegura. Segons del Arco, Catalunya és el territori "amb una capil·laritat de llibreries més important, amb molt caràcter i professionalitat", i en destaca el seu "paper cultural".

El secretari tècnic de l'entitat, Marià Marín, detalla que l'activitat de les llibreries agremiades "agrupa el 90% de la facturació" de les llibreries, i corrobora que el seu creixement té a veure amb l'auge general del nombre d'aquest tipus d'establiments. Diu que la tendència es pot explicar tant pel "relleu generacional" que ha permès mantenir moltes llibreries, així com per noves iniciatives que, en part, han sorgit de l'Escola de Llibreria, una iniciativa pionera a l'Estat i conjunta amb la Universitat de Barcelona (UB) per formar futurs llibreters.

Nou comarques sense llibreries agremiades

Les llibreries del Gremi es concentren a l'àrea de Barcelona en un 80%, n'hi ha un 10% a Girona, un 7% a Tarragona i només un 4% a Lleida. Nou comarques catalanes no tenen cap establiment agremiat (no necessàriament cap llibreria), majoritàriament a les Terres de Lleida i l'Alt Pirineu. Són Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Alt Urgell, les Garrigues, Terra Alta, Segarra, i també Priorat i Solsonès.

La comarca amb més llibreries és el Barcelonès (149) per la gran concentració de llibreries a Barcelona (140), i destaca en segon lloc el Baix Llobregat i el Vallès Occidental amb 26, totes dues a la demarcació de Barcelona. En ordre descendent segueixen després el Vallès Occidental, amb 15; el Maresme, amb 14; Osona, amb 11; Girona, amb 10; i el Bages i el Baix Empordà, ambdues amb 7.

Les llibreries agremiades s'ubiquen actualment a 92 poblacions, és a dir, menys del 10% dels municipis catalans. De nou, això no és sinònim que només hi hagi llibreries en aquests punts, perquè no totes les llibreries formen part del Gremi, a banda de l'oferta literària que es troba en altres punts de venda de llibres, com papereries i quioscos entre altres.

Una quinzena de poblacions tenen 4 o més llibreries integrades al Gremi, però només Barcelona (amb 140) i Girona (amb 10) arriben als dos dígits. Vic destaca amb set establiments com el tercer municipi en llibreries agremiades, i el primer d'entre 20.000 i 50.000 habitants. Poblacions del mateix rang poblacional com Olot, Molins de Rei, Banyoles, Sant Feliu de Llobregat i Esplugues de Llobregat, en tenen tres, i Vilafranca del Penedès, dos. Les mateixes que altres capitals de comarca com Valls, Tortosa i Figueres.

Tarragona és la quarta ciutat en nombre de llibreries agremiades, amb sis. Però en relació a la seva població la seva ràtio d'establiments per habitant és baixa (entre les que tenen llibreries agremiades), amb 4,3 per cada 100.000 habitants. A Lleida li passa el mateix, amb cinc llibreries agremiades i una ràtio de 3,9. A Barcelona l'índex puja una mica més (8,43), però Girona és la capital de demarcació amb millor ràtio, de 9,59 llibreries.

No hi ha municipi de menys de 1.000 habitants que tingui una llibreria agremiada. Els primers establiments apareixen en municipis de menys de 2.000, concretament a Ascó i Golmés amb un establiment respectivament. El cens del Gremi no reflecteix, entre altres, el cas de Calonge i Sant Antoni, que te una oferta de llibreries ampliada des de fa uns anys gràcies a una iniciativa municipal per convertir-lo en "el primer booktown" de Catalunya. En concret, al municipi hi ha obertes actualment sis llibreries, cinc a Calonge i una a Sant Antoni de Calonge, però tan sols dues estan agremiades.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?