La campanya d'enguany de la Generalitat per a l'erradicació de les violències masclistes té un objectiu clar: interpel·lar totes les persones perquè trenquin el silenci. No només amb aquelles violències que representen la punta de l'iceberg, que són més visibles i tenen conseqüències molt greus, sinó també amb les que són diàries i més tolerades socialment. "Sempre s'havia posat el focus en la violència física, però nosaltres hem volgut apel·lar al conjunt de la ciutadania i assenyalar els comportaments que sovint es banalitzen", assevera a Públic la consellera d'Igualtat i Feminisme, Eva Menor.

En el marc del 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra la Dona, el Govern va presentar dilluns la campanya "El silenci és violència", per tal d'acabar amb la complicitat de tota la societat, però en especial dels homes, davant la violència masclista, implicant-los activament en la seva denúncia i prevenció. La iniciativa presenta quatre gràfiques en què tres homes i una dona són testimonis d'una agressió i se'ls interpel·la perquè actuïn, parlin o truquin al telèfon d'atenció 900 900 120. Els cartells es poden veure a les estacions de Ferrocarril i de metro, a banda de les xarxes socials i mitjans de comunicació digitals i escrits.

La consellera argumenta a Públic que "si no trenquem el silenci davant les violències diàries, som còmplices del sistema que vulnera els drets de les dones". En aquest sentit, afegeix que "no hi ha un perfil estricte de maltractador" i que, per això, és fonamental detectar les alertes per "treballar en la prevenció". Menor posa el cas del doble feminicidi a Rubí i Castellbisbal per part d'un excomandament de la Policia Nacional. "Ningú veia inicialment cap comportament que pogués presentar un risc per a les dones, que van acabar sent víctimes mortals", lamenta.

32 mesures per erradicar les violències masclistes

El fenomen de la violència masclista té diverses causes i, per tant, necessita un abordatge multifactorial. Per això, la consellera posa sobre la taula un gran pacte català que evidenciï el compromís polític de les institucions i que representi un acord col·lectiu i social, no només per les entitats feministes que estan organitzades. "Tots som agents de canvi", reitera. El Pacte Nacional contra la Violència Masclista es va proposar al Parlament de Catalunya fa alguns anys, però no es va arribar a desenvolupar.

Menor explica que el pacte inclourà diverses taules de treball, una a nivell parlamentari, on es col·laborarà amb tots els grups; i també s'impulsarà la Comissió Nacional per a l'Erradicació de les Violències Masclistes. Es tracta d'un "òrgan que funciona des de fa molt de temps i que aplega més de 90 entitats i persones expertes". "Aquesta comissió ja va elaborar un pla d'abordatge durant l'anterior legislatura. Nosaltres no comencem de zero, revisarem el que s'ha fet i ho actualitzarem", afegeix.

Aquest pacte forma part de les 32 mesures que va aprovar dimarts el Govern per erradicar les violències masclistes. Són un conjunt d'accions transversals, que plantegen un abordatge integral en tots els àmbits, des de l'empresa, passant per l'educació, fins a la sanitat.

Entre les mesures aprovades, destaca la creació de la Comissaria de la Dona i accions en l'àmbit judicial. Es dissenyaran nous equipaments judicials, replantejant els existents per garantir espais segurs que evitin la revictimització, amb circuits separats per a víctimes i agressors. "Hem de coordinar-nos millor tots els departaments, especialment el d'Interior i el de Justícia, perquè tothom entengui com s'ha d'atendre a una persona que ve a denunciar", concreta.

Pel que fa a la reparació, no només es treballarà per desplegar totes les indemitzacions i incrementar les quanties dels pagaments, si no també per millorar l'acompanyament psicològic a les dones per a recuperar-se de les situacions de violència. Un altre objectiu és fomentar la seva inserció laboral.

L'espai digital, un nou camp de batalla

Igualtat i Feminisme preveu, per primera vegada, la creació d'un Servei d'Intervenció Especialitzada (SIE) en violències digitals. Aquest centre virtual, que començarà a funcionar el febrer vinent, proporcionarà suport psicològic, legal i tecnològic a les dones que pateixen assetjament, coaccions o difamacions a través d'Internet. "Volem un servei que estigui especialitzat en aquestes violències, perquè cada vegada veiem més casos de ciberassetjament, sobretot en les dones més joves", afegeix Menor.

Amb tot, sembla que el Govern ha fet un pas important en la lluita per erradicar la violència masclista a Catalunya, tot i que és fonamental que la societat civil continuï exercint pressió per aconseguir polítiques més efectives. Mentre s'implementen aquestes mesures, aquest dilluns 25 de novembre se celebraran diverses manifestacions i concentracions a tot el territori per continuar denunciant aquesta xacra social.