L'economista, activista social i expresident de Justícia i Pau, Arcadi Oliveres i Boadella (Barcelona, 1945), ha mort aquest dimarts als 75 anys de càncer de pàncrees, malaltia que li havien diagnosticat el febrer d'aquest any. Expert en les relacions Nord-Sud, humanista convençut, referent de les lluites d'esquerres, fervent antimilitarista, impulsor del Procés Constituent i gran defensor dels drets humans, Oliveres deixa un llegat ple de coneixement per a un món més just, pacífic i lluitador. "La paraula coherència és la que més m'agrada", deia en el documental Mai és tan fosc (2014), d'Èrika Sánchez, que retrata durant el 2011 el dia a dia de l'exprofessor d'Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona. I no és estrany, que escollís aquesta paraula: mai va deixar de ser crític amb el poder econòmic i polític, ja fos des de la seva vessant d'expertesa econòmica o des de l'activisme pacifista. 

Oliveres va rebre nombrosos homenatges, entre ells Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2019), el Premi Internacional Alfonso Comín (2011) i el Premi Internacional per la Pau de l'ICIP (2017). Tot i la seva gran influència social i política, i encara que donés suport a alguns partits polítics més vinculats als moviments socials, va ser insubornable: mai va voler tocar el poder.

El seu caràcter afable, però tenaç, i la seva amabilitat a l'hora de compartir coneixement i abraçades va fer que la seva família obrís unes setmanes abans de la seva mort un portal web perquè les persones li poguessin enviar missatges. "Conscients que ha fet camí amb molta gent, la seva família ha creat un web per vehicular els missatges que li voleu fer arribar. Així l'Arcadi, mentre pugui, us anirà llegint", deia la seva neboda Victòria Oliveres per Twitter.

Una vida de lluita i en defensa de la justícia social

Nascut a l'Esquerra de l'Eixample de Barcelona, la seva lluita comença els anys 1962 i 1963, quan participa en la creació del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la UB, així com en la Caputxinada, el març l'any 1966. El 1968 també va ser un any clau per a Oliveres: es va llicenciar en Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona, i va ser quan es va topar de cara amb la repressió franquista, ja que va ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP) i jutjat per reunió clandestina. Va ser absolt, però, gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d'Economia i la defensa de l'advocat Francesc Casares i Potau.

La seva vocació transformadora també va anar lligada amb un cristianisme progressista de la mà de Pax Christi, on es potencia la cultura de la pau, i Justícia i Pau, entitat defensora dels drets humans a la qual va entrar el 1981 i que va presidir des del 2001 fins al 2014. Precisament des d'aquestes dues plataformes, a més d'altres, es va impulsar la primera campanya contra la pena de mort a Espanya el 1975, per evitar, entre altres, l'assassinat per part del règim franquista de Jon Paredes Manot, "Txiki", o Salvador Puig i Antich mitjançant la intercessió del Vaticà. Desgraciadament, la mediació no va tenir efecte i els van assassinar. La repressió no va marxar amb la mort de Franco, ja que el 1976 Oliveres va ser detingut per la Guàrdia Civil espanyola a la Sénia i va passar tres dies a comissaria, arran de la seva participació en una de les columnes de la Marxa de la Llibertat, organitzada arreu de Catalunya per Pax Christi.

Així doncs, la fe no li va treure el seu esperit crític amb qualsevol poder, fos diví o terrenal: va participar en desenes de campanyes, entre elles la que donava suport a instaurar el 0,7% del PIB a ajuda al desenvolupament, la campanya de suport l'Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l'Assemblea d'Objectors Fiscals (1983) o la campanya contra la llei reguladora de l'objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984).

També va fer centenars de xerrades arreu del món per fer divulgació d'una economia crítica contra el capitalisme neoliberal, posant en relleu l'explotació de recursos del Nord als països del Sud. Autor dels llibres Nord-sud, diagnòstic i perspectives (Fundació Bofill, 1989) i Qui deu a qui? Deute ecològic i deute extern (Icària Editorial, 2004), també va participar en la gran campanya de la cancel·lació del deute extern i la promoció de la banca ètica a Catalunya. "És evident que el sistema capitalista no es pot aguantar. És un sistema criminal i assassí que hem de destruir i prou", deia sense embuts en una entrevista recent a Públic.

Una altra de les característiques principals d'Oliveres era la seva lluita fèrria per una revolució pacífica i des de la desobediència civil, així com un gran crític de les relacions governamentals amb la indústria armamentística. En aquest sentit, va ser un gran objector de l'entrada d'Espanya a l'OTAN el 1986, encara que finalment el socialista Felipe González va fer que l'Estat entrés en l'organització. De fet, ha publicat llibres criticant durament les relacions d'Espanya amb les armes, com El cercle armamentista a Espanya: una panoràmica crítica 1989-1999 (Icària Editorial, 2001), publicació que va fer conjuntament amb l'activista i investigador membre del Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs Pere Ortega. 

El 15-M, un abans i un després

L'any 2011 va ser clau en la vida d'Oliveres: va esclatar el 15-M, a la vegada que passava un moment personal molt dur per la malaltia del seu fill Marcel, que va morir el mateix any. Oliveres va participar en multituds de manifestacions i xerrades que es van organitzar al voltant del 15-M, un abans i un després a l'Estat espanyol. Ara bé, portador d'un missatge de pau i de canvi, avisava als activistes que calia teixir aliances amb els altres moviments socials, com ara els membres del Fòrum Social Mundial, perquè la revolució no es quedés només a les places de l'Estat. Per a l'activista, que va escriure aquell mateix any Aturem la crisi. Les perversions d'un sistema que és possible canviar (Angle editorial), la finalitat del 15-M no era entrar a les institucions, sinó que a partir del moviment les institucions canviessin el punt de vista.

Al cap dels anys, una lluita que ha defensat ha estat la independència, sempre des del pacifisme. "Estic convençut que Catalunya és un país de pau", deia també en una entrevista a Públic. Ara bé, tot i ser independentista, no ho era a qualsevol preu. "Si volem la independència hem d'explicar quin país volem i no l'hem explicat gens", considerava Oliveres. L'economista apostava per una república sense exèrcit, sense banca privada, ecologista, amb sistema cooperatiu, i amb les portes obertes a la migració. Tot i els premis i trajectòria, tot i les aliances i influències, tot i el pes de la malaltia, Oliveres no va deixar mai de lluitar per un món millor, es va continuar indignant a cada xerrada que feia, i va seguir agitant consciències fins a l'últim moment. I ho seguirà fent.