Desenes de milers de persones s'han congregat aquest dissabte a Barcelona per exigir una rebaixa del 50% dels lloguers, en la mobilització més massiva que s'ha fet mai a la capital catalana en defensa del dret a l'habitatge. La protesta, convocada pel Sindicat de Llogateres i el conjunt del moviment per l'habitatge amb el suport de fins a 4.000 organitzacions, ha reunit 170.000 persones -segons els organitzadors-, xifra que la Guàrdia Urbana ha rebaixat a 22.000.

Amb el lema "S'ha acabat: abaixem els lloguers!", els impulsors han avisat que la marxa és un "punt d'inflexió" d'una revolta per garantir l'accés de l'habitatge que continuarà amb una vaga de lloguers que preveuen començar a organitzar a partir d'aquest diumenge.

La mobilització ha arrencat de la plaça Universitat i ha culminat a la plaça dels Països Catalans, a Sants, després d'aturar-se a espais emblemàtics de la lluita per l'habitatge, com la Casa Orsola. A més a més, aquest dissabte també s'han fet manifestacions per reclamar rebaixes dels lloguers a Girona, Lleida i Tarragona, que han congregat centenars d'assistents en cada cas.

"A partir de demà, començarem a caminar barri a barri, bloc a bloc i ciutat a ciutat per a què sigui una realitat" la vaga de lloguers, ha exclamat la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, just abans de l'inici de la marxa convocada a la capital catalana. Els impulsors de la manifestació han carregat contra els responsables polítics per haver plantejat "mesures cosmètiques" i contra els rendistes "per ser cada vegada més rics". "Si ens unim, tenim més poder que ells", ha reblat Arcarazo.

"Comença un nou cicle polític", ha afegit la portaveu del Sindicat de Llogateres. Arcarazo ha lamentat que hi hagi "milions de persones sostenint un sistema injust i parasitari" i ha fet una crida a donar un pas més després de la protesta. Abans de defensar la necessitat d'una vaga, Arcarazo ha atacat els rendistes, a qui els ha acusat de "robar la meitat del sou" dels llogaters i de forçar-los a marxar de forma directa o indirecta cada cop que acaba un contracte: "S'ha acabat que cada cop sigueu més rics i nosaltres més pobres".

També ha estat especialment punyent contra els responsables polítics, a qui ha reclamat "polítiques de veritat" per aturar l'augment de les rendes i garantir l'accés a l'habitatge, "perquè no es pot viure amb una angoixa constant per si es renova el contracte cada cinc anys".

"No podem tornar a dependre dels polítics"

El Sindicat d'Habitatge Socialista de Catalunya, per la seva part, ha reivindicat el lideratge de les entitats per assolir una rebaixa dels lloguers. La portaveu, Marina Parés, ha demanat no equiparar l'actual revolta dels llogaters a les lluites socials i polítiques que es van desencadenar el 2011: "Això no pot ser un altre 15-M perquè no podem tornar a dependre dels responsables polítics professionals que ens han portat a aquesta situació".

Parés ha assegurat que els sindicats de l'habitatge són els "únics" que podran executar els canvis que demanen els llogaters, com una rebaixa del 50% de les rendes i la recuperació d'habitatges que ara no són d'ús residencial. "Són els sindicats els que permetran avançar cap a un model universal i acabar amb el negoci immobiliari", ha afegit.

Al seu torn, els organitzadors del II Congrés d'Habitatge de Catalunya han precisat que la manifestació d'aquest dissabte "no només apel·la la classe llogatera". La seva portaveu, Marta Espriu, ha ressaltat que la marxa també reivindica la tasca de les entitats que des del 2008 es mobilitzen contra les execucions hipotecàries, així com dels col·lectius que lluiten contra les limitacions de la llei d'estrangeria "que afecten persones que pateixen racisme institucional, les quals no tenen dret a viure com a persones dignes".

Quatre grans reivindicacions

A grans trets, la protesta ha volgut posar damunt la taula quatre demandes "clares i urgents" per facilitar l'accés a l'habitatge, que va desgranar el portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, a l'entrevista amb Públic. Són aconseguir una rebaixa dels lloguers d'un 50%, que els contractes passin a ser indefinits, recuperar per a l'ús residencial els habitatges buits, turístics i de temporada, i prohibir les compres especulatives, és a dir, aquelles que no siguin per a viure-hi.

Els assistents a la manifestació han arribat provinents de nombroses parts de Catalunya, fins al punt que a la sortida s'hi han congregat una trentena de columnes des de diversos punts del territori i unes 15 més formades als barris de Barcelona. Impulsada pel conjunt del moviment per l'habitatge, la mobilització tenia el suport de més de 4.000 organitzacions.

Entre elles hi havia els sindicats laborals com la CGT, CCOO, UGT i els integrants de la Taula Sindical, entitats independentistes com l'ANC i Òmnium Cultural, feministes com Ca la Dona, ecologistes com l0Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, Ecologistes en Acció o Greenpeace, i col·lectius com Las Kellys o el Sindicat de Manters. També s'hi han sumat la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), la Taula del Tercer Sector o el Fòrum Català d'Atenció Primària, entre moltes altres organitzacions.