L’endemà de les eleccions municipals i europees toca fer valoracions de les transformacions en el mapa polític local, amb el canvi de color de l’Ajuntament de Barcelona al capdamunt dels titulars. Ernest Maragall, guanyador dels comicis a la capital catalana, ha comparegut per llançar la primera oferta de pactes: “Un govern ampli amb Junts pe Catalunya (JxCat) i comuns”, un escenari que ha reconegut “complex”. El republicà assegura que aquesta fórmula permetria avançar cap a “la llibertat dels presos, el retorn dels exiliats i l’autodeterminació” i combinar-ho amb “altres urgències” de la ciutat.

L’oferta deixa de banda les demandes d’Ada Colau de prioritzar un govern progressista. L’aposta per fer de Barcelona “la capital de l’independentisme”, tal com deia durant la nit electoral Maragall, aproxima els republicans a la candidatura de Joaquim Forn, pres polític i alcaldable de les llistes de Junts per Catalunya (JxCat). El que sembla poc probable és l’entesa entre els comuns i els postconvergents, que ja han mostrat les incompatibilitats en més d’una ocasió durant la campanya.

Així ho ha confirmat Colau en una compareixença aquesta tarda, qui ha qualificat de "decebedora" la intervenció de Maragall durant la nit electoral: "És un grandíssim error fer una lectura de les eleccions en clau independentista o antiindependentista". Tot i reconèixer la derrota, la líder de Barcelona en Comú (BeC) ha tret pit de la victòria a sis dels 10 districtes barcelonins i recordat que l'independentisme ha perdut regidors. En aquesta línia, ha posat l'accent en la "majoria progressista" aconseguida entre les tres primeres forces -ERC, BeC i el PSC- motiu pel qual, i tal com ja va avançar durant la campanya, Colau aposta per obrir un diàleg entre els tres partits: "La prioritat són les polítiques que necessita la ciutat de Barcelona i això s'ha de fer amb les forces d'esquerres".

Qui ja ha deixat clar que està interessada a formar govern amb els republicans ha estat la número 2 de JxCat, Elsa Artadi, que ha encoratjat a Maragall a fer un executiu "100% independentista" i ha posat el seu partit a disposició: "Seguirem treballant en aquesta línia de coalició i coordinació estratègica amb ERC". No obstant això, Artadi ja ha advertit que els postconvergents no estan oberts a entendres amb forces que no són independentistes: "Seurem a parlar amb ell, però és evident per on passen les nostres prioritats, que són de canvi i de governs independentistes".

Durant la compareixença també han connectat amb el guanyador de les eleccions europees, Carles Puigdemont, qui ha reivindicat el seu dret a ocupar l'escó tot i ser a l'exili: "Tenim precedents de batalles jurídicopolítiques i sabem com guanyar-les. Per tant, sí, el 2 de juliol em veig assegut al Parlament Europeu".

Després de la derrota d’Ada Colau per una escassa diferència, ha estat el número tres de les llistes d’Unidas Podemos per Europa, Ernest Urtasun, l’encarregat d’atendre els mitjans: “A Barcelona, per 4.000 vots, no hem complert l’objectiu de ser la força més votada”. L'eurodiputat no ha entrat a valorar les ofertes de govern d'ERC i s'ha centrat a comentar els resultats de les eleccions europees, on l'espai els comuns tampoc ha quedat satisfet: "Esperàvem un millor resultat, tot i això anem al Parlament Europeu a defensar la lluita contra el canvi climàtic, l'agenda feminista, el desplegament del pilar social... Prioritats del nostre espai".

Sí que han entrat a valorar la "fórmula" independentista de Maragall el PSC, que surt reforçat dels comicis amb un retorn amb força al món local. Des de la seu del carrer Pallars de Barcelona, el primer secretari del partit, Miquel Iceta, ha posat en dubte que l’independentisme hagi de celebrar una victòria a Barcelona: “L’independentisme ha reculat i no té majories. Ha passat dels 18 regidors als 15. Que no corri, que ara els partits parlen i estableixen pactes”, advertia.

Sembla que els socialistes estarien disposats a buscar pactes alternatius per disputar-li l'alcaldia a la primera força. Tot i que la suma del PSC amb els comuns superi ERC, no arriba a la majoria necessària per formar govern, pel que l'alcaldia tornaria a passar necessàriament pels republicans en una segona volta, ja que són la llista més votada. L'única fórmula possible -un pacte entre el PSC de Jaume Collboni, la candidatura de Manuel Valls i els comuns, que superaria la frontera dels 21 regidors- és per a Maragall una possibilitat "inverosímil", i per a Colau, probablement, també.