Els incidents causats per l'extrema dreta s'han doblat respecte al 2022 i ja representen el 17% dels casos que recull el Mapa de la Censura 2023. Si hi afegim el PP o entitats ideològicament properes, el percentatge s'enfila fins al 30% amb 16 incidents, segons el mitjà Mèdia.cat, que elabora aquest treball. La policia perd protagonisme entre els causants de la censura: durant el 2023 va provocar el 19% dels incidents, mentre el 2022 representava el 25%.

El Mapa de la Censura ha registrat l'últim any 53 incidents, el que són sis menys que el 2022. Segons Mèdia.cat, la tendència a la baixa té a veure amb el fet que aquests dos últims anys "no hi ha hagut un elevat grau de mobilització al carrer al conjunt dels Països Catalans". La majoria dels casos afecten el dret a la informació (37 i el 71% del total), mentre la resta tenen a veure amb la llibertat d'expressió.

Les dues categories que sumen més incidents són Amenaces, intimidacions i obstaculitzacions i Censura d'expressions artístiques i acadèmiques, amb dotze cadascuna. La primera concentra una majoria de casos que afecten la feina periodística al carrer, i la segona incidents "molt vinculats" a la censura per part de governs municipals de PP i Vox, que han passat del 12% al 23%.

A continuació trobem Identificacions, retencions i detencions (set casos) i Acomiadaments i precarietat (sis, que són cinc més que l'any anterior), on destaca el cas de Manel Vidal per un gag sobre el PSC i l'esvàstica al Zona Franca de TV3. A Denúncies, procediments i resolucions judicials (cinc casos) hi trobem la imputació de Judit Martín, Toni Soler i Jair Domínguez pel gag de la Verge del Rocío a l'Està passant.

Habitatge, eleccions i amnistia

Gairebé 4 de cada 10 casos que afecten periodistes s'han produït en el context de mobilitzacions al carrer: es registren incidents especialment durant la cobertura de desnonaments o mobilitzacions pel dret a l'habitatge. En almenys sis situacions més d'un professional s'ha vist afectat.

També trobem tres incidents durant la campanya i el dia de les eleccions generals del 23 de juliol, enmig de sondejos que apuntaven a un possible govern de PP i Vox. En l'àmbit polític també es recullen referències a l'acord per la llei d'amnistia entre l'independentisme i el PSOE i Sumar, que va servir per tirar endavant la investidura de Pedro Sánchez.