Esquerra Republicana de Catalunya viu una jornada transcendental aquest dissabte per al futur del partit. La militància dels republicans, un total de 8.030 persones amb dret a vot, decidiran durant tota la jornada, des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre, qui està cridat a dirigir la nova etapa d'ERC, després de l'etapa protagonitzada pel tàndem format per Oriol Junqueras i Marta Rovira durant els últims 13 anys, des que el 2011 van agafar les regnes del partit. I també, qui serà l'encarregat de refer la formació política de la considerable desfeta conreada en l'últim cicle electoral, o de superar un episodi tan polèmic com l'operació de falsa bandera dels cartells de l'Alzheimer.

ERC arriba a aquest dissabte després d'un llarg període precongressual activat immediatament després de les eleccions al Parlament del 12 de maig, en què els republicans van perdre 13 diputats passant de 33 escons a 20. Però que s'ha allargat fins aquest 30 de novembre. Tres candidatures han aconseguit passar el tall dels avals mínims necessaris per concórrer a les eleccions internes, després que Recuperem ERC quedés inhabilitada per signatures insuficients. Oriol Junqueras encapçala Militància Decidim, Xavier Godàs és el candidat a president de Nova Esquerra Nacional i Helena Solà la de Foc Nou.

Els avals donen a Junqueras com a favorit

La fragmentació del vot en tres candidatures, i una possible elevada abstenció fruit del desencís i cansament de la militància pels enfrontaments interns i la polèmica dels cartells de l'Alzheimer, provoquen incertesa en el resultat d'aquest dissabte. Especialment sobre si cap de les candidatures podrà obtenir més del 50% dels vots en aquesta jornada electoral i proclamar-se com a guanyadora o es forçarà una segona volta. Amb tot, el termòmetre dels avals situa a Junqueras com a clar favorit al capdavant de la cursa electoral a ERC. En total, Militància Decidim ha aconseguit 2.565 avals; Nova Esquerra Nacional, 1.510; i Foc Nou, 468. Totes tres candidatures han superat el mínim exigit de l'aval del 5% del cens de la militància, i per això poden optar a la direcció d'Esquerra Republicana en la jornada electoral emmarcada en el 30è Congrés Nacional. En canvi, la quarta precandidatura, que també pugnava per entrar en la cursa, Recuperem ERC, ha obtingut 157 avals validats i ha quedat descartada.

De fet, el congrés d'aquest dissabte s'ha convertit en una mena de plebiscit sobre Junqueras, sobre si ha de tornar a liderar el partit o no, recuperant la presidència que va abandonar el juny passat. Els seus adversaris plantegen que Junqueras no hauria de continuar al front del partit després de 13 anys a la presidència. Però l'exvicepresident del Govern considera que no ha pogut exercir el càrrec a tots els efectes pel seu empresonament (2017-2021). I només assumeix les responsabilitats del que ha fet al partit fins l'any 2017.

Junqueras entén, doncs, que el període que va estar empresonat no compta, pels impediments que aquesta situació comporta i perquè assegura que l'Executiva Nacional liderada per la secretària general, Marta Rovira, des de l'exili de Suïssa, no li transmetia tota la informació i decisions. Una situació que es va allargar després de la sortida de Junqueras de la presó amb la canalització de les decisions per una pressumpta estructura B paral·lela a l'Executiva. Un fet que els afins a Rovira -integrats majoritàriament a Nova Esquerra Nacional- neguen, però que va comportar el distanciament primer, i ruptura total desprès, en la cúpula del partit entre Junqueras i Rovira, després de 13 anys en què el tàndem va situar a ERC en els millors resultats de l'etapa postfranquista del partit. I a tot plegat, cal afegir el distanciament i discrepàncies sorgides entre Junqueras i Pere Aragonès durant l'etapa en què aquest últim va ocupar la presidència de la Generalitat, per les decisions que va prendre el Govern en línia contrària del parer del president del partit.

Els adversaris recorden que els avals no són vots

Els adversaris recorden que una cosa són els avals i una altra els vots
Malgrat la diferència d'avals entre candidatures, que situa Militància Decidim com a favorita, els dos adversaris de Junqueras s'han apressat a diferenciar entre el nombre de avals recollits i els possibles vots que s'emetran aquest dissabte. El candidat de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, dona dos motius al respecte: pel fet que els avals recollits entre totes les candidatures correspon a poc més del 50% de la militància i per tant queda tota una meitat que es desconeix quina serà la seva preferència. I en segon lloc, perquè Godàs es mostra convençut que una part dels avalants de Militància Decidim pot acabar derivant el seu vot cap a la seva candidatura. Godàs es mostra satisfet amb els avals recollits però recorda que "els avals ens permeten presentar-nos, però el nostre objectiu és vèncer el 30N".

En aquesta mateixa línia, la candidat de Foc Nou, Helena Solà, creu que "no hi haurà correspondència entre els avals i els vots" i recorda que "els avals són públics i el vot és secret". Una afirmació que fa referència a la seva acusació de què s'han produït "pressions, coaccions i amenaces" per aconseguir avals, tot i que no ha fet públic a quina candidatura es refereix. Per la seva part, Militància Decidim s'ha limitat a posar en valor el gran nombre d'avals rebuts, gairebé una tercera part de la militància, i assegura que és la constatació que "comencem a fer realitat el retorn del partit a les mans de la militància".

Diferències entre les tres candidatures

En quant a les línies estratègiques, la Militància Decidim d'Oriol Junqueras aspira a què ERC sigui un partit "gran" que lideri les transformacions que calen a Catalunya mitjançant una "aliança estratègica" amb múltiples sectors socials que van des del món del treball als mestres, passant pels sanitaris o els pagesos, entre molt altres. Sectors que defineixen com a "republicans" i que consideren que cal que ERC hi reconnecti després d'haver-se'n allunyat en els darrers anys. Junqueras insisteix en la necessitat de "construir grans aliances i compromisos amb gent diferent, dins l'organització i fora, i amb altres partits polítics". I ha assenyalat que les aliances no només han de ser amb els independentistes, sinó també amb els que "volen millorar la vida de la gent del nostre país". "És impossible fer la independència de Catalunya si no som capaços d'implicar molta més gent", assegura.

Per la seva part, l'objectiu de Nova Esquerra Nacional és "enfortir" i "muscular" el partit perquè torni a ser una eina "necessària i útil" per a la ciutadania, asseguren. En una mena de "refundació" en què asseguren que volen formar "una direcció horitzontal, coral i transversal, allunyada de personalismes i messianismes". I aposten pel que anomenen una "renovació general de la direcció". Ideològicament aposten per una ERC netament independentista i d'esquerres que cohesioni i lideri l'espai de les esquerres sobiranistes en aliança amb els comuns i la CUP. Segons Godàs, Nova Esquerra Nacional no s'ha de supeditar a cap altre partit i en la política de pactes aposta per negociar amb Junts en l'àmbit nacional i amb el conjunt de les esquerres, incloent al PSC, en l'àmbit social.

Finalment, Foc Nou es la candidatura més obertament contrària a l'acord amb el PSC per a l'investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. I apel·la al més de 40% de militants que van votar en contra de l'acord amb els socialistes. Foc Nou dona per fet que "no hi haurà concert econòmic ni res que se li assembli". Amb tot, a Foc Nou donen per fet que l'acord és vigent i que el que cal és "vigilar l'acció de Govern del PSC i no deixar-ne passar ni una". I segons Helena Solà, en declaracions a Públic, tenen previst "consultar a la militància si cal revocar l'acord, per no tenir la hipoteca d'haver d'aprovar els pressupostos". Les altres dues candidatures, en què hi ha més divisió entre els partidaris i detractors de l'acord d'investidura, també aposten per fer complir l'acord amb el PSC abans d'entrar a negociar els pressupostos. En aspectes interns, la candidatura liderada per Helena Solà i Alfred Bosch aposta per una renovació total, equipara les altres dues candidatures en el marc de "l'oligarquia que ha portat el partit on som", i recorda que és l'única opció on no hi figuren membres de l'actual Executiva Nacional.

Una decisió que va més enllà d'ERC

La votació d'aquest dissabte a ERC és estrictament interna i només hi tenen dret a vot 8.030 militants del partit. Una xifra baixa si tenim en compte que es calcula que Esquerra ha perdut uns 1.500 militants des del 2019. Però, amb tot, la decisió que prenguin els militants d'ERC tindrà una evident repercussió en el conjunt de la política catalana i per derivada de l'espanyola. El resultat d'aquest dissabte, o si s'escau el pròxim 14 de desembre, tindrà un impacte important en molts àmbits de Catalunya i de l'Estat, més enllà de la reestructuració interna que es pugui produir en l'interior d'ERC en funció de quina sigui la candidatura guanyadora, de la conformació de la nova Executiva Nacional, de possibles canvis en càrrecs als grups parlamentaris o de la resolució de temes polèmics com el dels cartells de l'Alzheimer.

No es pot oblidar que Esquerra, malgrat la forta davallada patida en el darrer cicle electoral, continua sent una peça clau de la política catalana i estatal. Els seus 20 diputats al Parlament són la clau de volta per a tirar endavant projectes fonamentals del Govern del PSC, juntament amb els comuns. I els 7 diputats del Congrés són imprescindibles també en la majoria parlamentària que necessita el Govern del PSOE i Sumar. Sense oblidar el pes d'ERC en l'àmbit municipal, on governa a les quatre diputacions, amb el PSC a Barcelona, Tarragona i Lleida i amb Junts a la de Girona.

Per començar, la primera assignatura que tindrà que estudiar la nova Executiva Nacional d'ERC seran els pressupostos de la Generalitat i els pressupostos generals a nivell estatal. Tant uns com els altres estan a l'espera de que finalitzi el conclau republicà. Oriol Junqueras ja ha dit a Públic que "els socialistes saben que hi ha poc a parlar si no compleixen primer els acords establerts", en clara referència, especialment, al finançament "singular" acordat. I també Xavier Godàs es mostra ferm en aquesta línia i assegura que "si soc president, el PSOE no podrà donar per fets els vots d'ERC com ara". Mentre Helena Solà és la candidata més refractària a qualsevol pacte amb els socialistes, que consideren responsables "del 155 i la repressió" durant el procés independentista. Així doncs, ERC té aquest dissabte una jornada decisiva, de gran calibre polític, que en funció del resultat tindrà una ona expansiva molt més enllà del partit republicà.