L'independentisme català ha donat finalment llum verda a la investidura de Pedro Sánchez. Després de setmanes intenses de negociació, el PSOE ha tancat, per separat, un acord polític amb ERC i Junts. D'aquesta manera, el socialista es garanteix el vot afirmatiu dels diputats d'ambdues formacions per ser investit president i revalidar així el Govern de coalició. Tot i que els dos partits independentistes han signat pactes similars pel que fa a reclamacions i condicions, hi ha matisos importants que evidencien una vegada més la batalla pel relat dels exsocis de Govern. T'expliquem les semblances i les diferències.

A simple vista, l'acord entre ERC i PSOE, que té fins a 13 pàgines, hi ha més concrecions que el text que els socialistes han signat amb Junts, de només tres fulls. Això sí, en ambdós pactes, el PSOE reconeix l'existència d'un conflicte polític a Catalunya -amb la diferència que al document de Junts apareix la paraula "històric"- i s'obre a iniciar un procés per buscar solucions.

Mediador "internacional" i sobre el referèndum

Unes solucions que tant ERC com Junts diuen que s'aconseguiran a través d'un procés de negociació emmarcat en la celebració de reunions periòdiques. Ara bé, amb un mediador pel mig. ERC parla d'una persona de prestigi reconegut. Junts també, però hi afegeix la paraula "internacional", tot i que no especifíca cap nom. De fet, parla de mecanisme, per tant, podria ser tant una persona com una institució. Aquesta era una de les demandes històriques de Junts a l'Executiu espanyol per obrir un diàleg amb l'Estat.

Sobre el referèndum, en l'acord amb ERC es parla d'una Taula de Diàleg, Negociació i Acord i d'acords que puguin ser referendats pel poble català, però no especifíca si es preguntarà sobre la independència o sobre l'Estatut. Per la seva banda, en el de Junts i el PSOE els dos partits admeten que tenen propostes diferents: el partit independentista defensarà en la negociació la celebració d’un referèndum d’autodeterminació emparat en l’article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE aposta pel desplegament de l’Estatut del 2006 -abans de ser retallat pel Constitucional-, així com pel “respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.

El PSOE reconeix l'existència d'un conflicte polític a Catalunya i s'obre a iniciar un procés per buscar solucions”

Sobre els fets de la tardor del 2017, en el pacte amb ERC es diu que es va produir un referèndum anul·lat pel Tribunal Constitucional. En canvi, en l'acord amb Junts, hi consta que la Declaració Unilateral d'Independència (DUI) del 27 d'octubre de 2017 va ser "vàlida" i que el mandat de l'1-O encara està vigent. Per la seva banda, PSOE ho nega. Alhora, constaten que es poden assolir acords importants sense renunciar a les respectives posicions.

Sobre la Llei d'amnistia

Ambdós partits independentistes han centrat bona part de les negociacions en la futura Llei d'amnistia. El primer a anunciar un acord amb el PSOE sobre aquest tema va ser ERC. Els republicans no van signar el pacte fins que van tenir la garantia que la causa del Tsunami Democràtic hi estaria inclosa. El text diu que la norma ha de servir per "recuperar la plena normalitat".

Junts concreta una mica més i parla de les causes dels fets del 9N i l'1-O i de les mobilitzacions independentistes, i ha aconseguit introduir el concepte de lawfare o judicialització de la política, tot i que queda per definir el perímetre d'aquesta.

Sobre finançament i infraestructures

Un dels punts forts del pacte ERC-PSOE és l'apartat del finançament, ja que ambdós partits es comprometen a aconseguir un finançament adequat per garantir la suficiència dels serveis públics a Catalunya. A banda del traspàs "integral" de Rodalies per fases, l'acord parla de la condonació parcial del deute del FLA, és a dir, que l'Estat perdona 15.000 milions a Catalunya, cosa que permetra l'estalvi de 1.300 milions anuals en interessos. També acorden una comissió pensada per singularitzar el model de finançament per a Catalunya.

En el text segellat pel PSOE i Junts no hi ha cap acord real en matèria de finançament”

En canvi, en el text segellat pel PSOE i Junts no hi ha cap acord real en aquesta matèria, més enllà que s'abordarà en una negociació en què els dos partits hi van amb propostes diferents. Així, el document recull que Junts plantejarà modificar la LOFCA perquè s’estableixi una “clàusula d’excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en la qual s’organitza el sistema institucional de la Generalitat” i demana la cessió de tots els impostos que es paguen a la Generalitat, mentre que el PSOE parla d'un diàleg que permeti l'autonomia financera. Els postconvergents no parlen de cap infraestructura en concret.

Estabilitat i governabilitat

El PSOE ha detallat que l'acord amb Junts és de legislatura, i no només d'investidura. Els postconvergents es comprometen a procurar la “governabilitat” de l’actual legislatura estatal si els socialistes “contribueixen a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya” i es compleixin els acords signats.

Els diputats d’ERC també donaran “estabilitat” a la legislatura a través d’una “negociació de bona fe i de la voluntat d’aprovar els principals objectius legislatius”. Els republicans s'han compromès a fer-ho especialment en l’àmbit pressupostari i relatiu als fons de recuperació de la UE, cosa que Junts no.

Per últim, a diferència d'ERC, Junts i PSOE pacten “l’ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i altres organismes i entitats Internacionals”.