L'Estat va executar només el 16% de les inversions regionalitzables previstes a Catalunya durant el primer semestre del 2022, segons dades de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat publicades pel Ministeri d'Hisenda dimarts. Aquest percentatge, però, s'eleva fins al 64,2% si s'hi incorporen els 1.070 milions que l'Estat ha abonat a Acesa per la fi de la concessió de l'AP-7.

Les dades s'han conegut pocs dies després que el Govern espanyol hagi presentat els pressupostos generals de l'Estat de l'any vinent, que contemplen una inversió de 2.300 milions per a Catalunya, el 17,2% del total. Des del Principat, però, ja s'ha transmès escepticisme sobre el grau de compliment, atès que crònicament l'execució real és molt més baixa. 

En l'informe publicat aquest dimarts a la tarda, la major despesa de l'administració general de l'Estat és per al Ministeri de Transports, amb una inversió de 1.146,8 milions d'euros, un 471,9% per sobre la prevista, que era de 243 milions d'euros, per l'efecte del pagament per la finalització de la concessió de la via d'alta capacitat. Amb aquesta transferència, el Govern espanyol paga l'obra d'ampliació del tercer carril en diversos trams de l'AP-7 un any després de l'alliberament de l'autopista.

A més, Catalunya és la tercera per la cua en percentatge d'execució al Ministeri de Transports tot i ser la primera comunitat del rànquing en xifres absolutes d'inversió, tant si es té en compte la indemnització Acesa (1.996,8 milions i un 69% d'execució) com si es resta (313,8 milions i un 15,7% d'execució).

Pel que fa al sector públic empresarial, que és la partida més quantiosa, s'han executat el 13,3% dels 1.932,7 milions previstos. Dins d'aquest apartat, hi estan incloses empreses com Adif (amb un 7,3% respecte el pressupostat) i Adif AV (22,2%), Renfe (11,1%), Enaire (25,8%), Ports de l’Estat (17,8%), Cilsa (17,8%) i Consorci de la Zona Franca de Barcelona (167,7%), entre d'altres.

En el cas de l'empresa pública d'infraestructures, l'aturada del concurs de les obres de la nova estació Montcada i Reixac, licitat per 465,5 milions d'euros, ha influït en la baixa execució fins al 30 de juny. Segons el Ministeri de Transports, altres retards es deuen a l'alentiment de les obres per la revisió dels costos de construcció, en un context d'inflació disparada.

Fonts del govern espanyol han insistit que en la seva arribada a l'executiu el 2018 "la situació reflectia una important falta d'inversió" a Catalunya, on hi havia la "pràctica paralització d'actuacions molt rellevants". "Hem fet un esforç per revertir-hi, considerant la pandèmia que va tenir després i la situació actual amb la guerra d'Ucraïna", han justificat.

Diferències amb Maddrid

En canvi, a la Comunitat de Madrid la inversió efectiva ha sigut de 553,1 milions de gener a juny, gairebé un 52,4% respecte el previst (1.054,9 milions). L'epígraf amb més execució a la Comunitat de Madrid són les inversions reals de l'administració general de l'Estat amb un 102,2% d'execució (204.791,7 milions, respecte dels 199.731,1 pressupostats). Entre el gener i el juny del 2022, a tot l’Estat es van executar 5.393,7 milions, que representa el 25,6% del total pressupostat (21.018,46 milions d’euros), xifra que inclou també les dades no regionalitzables.

Així doncs, durant el primer semestre de l'any Catalunya s'ha endut l'11,2% de la inversió regionalitzable total, descomptant els més de 1.000 milions pagats a la filial d'Abertis per la finalització de la concessió de l'AP-7, una xifra que torna a situar el país "a la cua de les comunitats autònomes", segons la Cambra de Comerç de Barcelona. Aquesta xifra se situa per sota del 17,7% que s'ha invertit a Madrid i se situa lluny del 19% del pes econòmic del PIB català sobre el total espanyol.