Público
Público

El jutjat no admet a tràmit la querella per tortures a Via Laietana interposada per Carles Vallejo

La Fiscalia havia demanat per primera vegada que s'investigués els crims del franquisme justament en aquest cas, ara fa un mes. La magistrada, però, considera que els fets ja han prescrit i que a més van ser amnistiats per la llei del 1977

12-1-2023
Diversos membres de l'Ateneu Memòria Popular davant la Delegació del govern espanyol a Catalunya - Pol Solà/ACN

La jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 18 de Barcelona ha decidit no admetre a tràmit la querella per tortures a Via Laietana 43 interposada pel sindicalista i antic militant del PSUC Carles Vallejo. La va presentar conjuntament amb el Centre Irídia, que exerceix també d'acusació en el cas. Aquesta notificació arriba després que la Fiscalia d'Estat es posicionés per primera vegada a favor d'investigar els crims del franquisme justament en aquest cas, ara fa un mes. La justícia, però, ha tornat a parar el procés malgrat la llei de Memòria Democràtica. 

La magistrada considera que els fets ja han prescrit i que, a més, Vallejo va ser amnistiat per la llei del 77

La magistrada Carmen García considera que els fets ja han prescrit i que a més van ser amnistiats per la llei del 1977. Segons han avançat diversos mitjans, la jutgessa conclou que el principi constitucional de legalitat, la prescripció dels delictes i l'amnistia del 1977 continuen sent "obstacles insalvables" per obrir una causa sobre les tortures de policies franquistes denunciades per Vallejo.

Segons la nota de premsa que va enviar al setembre la Fiscalia, la nova llei de Memòria Democràtica "imposa" a l'Estat el "deure" d'investigar les possibles violacions del dret internacional en matèria de drets humans i dret humanitari que s'haguessin produït durant la Guerra Civil i el franquisme. "Amb aquest nou marc normatiu i convenis internacionals, la Fiscalia conclou que és necessari dur a terme una investigació dels fets". La jutgessa, però, ho ha rebutjat.

"Hi ha un deure cap a les víctimes del franquisme que van lluitar per la democràcia. Un procés judicial seria reparador"

Tant la defensa de Vallejo com la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, han anunciat que la Generalitat, personada com a acusació popular, recorrerà la decisió. Ubasart s'ha pronunciat en una visita als jutjats de Sabadell tot assegurant que "hi ha un deure cap a les víctimes del franquisme que van lluitar per la democràcia i que un procés judicial seria reparador". Ha afegit que saben que el procés "no serà fàcil i no arribarà d'un dia per a l'altre", però ha afegit que des del Departament estan "disposats a fer tot el possible".

Querella del cas Vallejo

El novembre de 2022, una desena d'entitats van presentar una querella criminal en el cas Vallejo, així com la petició de reconversió de la comissaria. Tot plegat sota el lema Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria, amb organitzacions com Irídia i Òmnium, i poques setmanes després de l'aprovació de la Llei de Memòria. 

Sobre la negativa a investigar els crims del franquisme, les organitzacions creuen que és "una vulneració del dret a la veritat, justícia i reparació i suposa la continuïtat i permissibilitat del model d'impunitat basat en el silenci i oblit encara vigent a l'Estat espanyol". 

Carles Vallejo va ser detingut el desembre del 1970 i va ser torturat per sis policies nacionals durant un mes. Exobrer de la Seat, Vallejo va formar part de l'organització clandestina del sindicat Comissions Obreres (CCOO) i des de fa molts anys lluita a través de l'Associació Catalana d'Expresos.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?