Fa uns dies Junts posava a la diana els migrants amb unes declaracions de l'alcalde de Calella, Marc Buch, que van ser recolzades per nou alcaldes més del Maresme i posteriorment avalades pel secretari general del partit, Jordi Turull.
​
Buch va relacionar migració i delinqüència arran de la "inseguretat" que denuncia que viu el municipi i va demanar directament l'expulsió d'aquells delinqüents multireincidents que estiguin en situació irregular. "Si no han vingut a integrar-se i a treballar com fa la majoria de la població, no tenen cabuda a casa nostra", va afirmar en unes declaracions molt similars a les que fa l'extrema dreta.

Aquest moviment mostra un enduriment del discurs de Junts que no ve de nou i que la formació ja havia explorat anteriorment i amb altres temes com les ocupacions. De fet, un dels ajuntaments que dona suport a Buch, el de Premià de Dalt, va arribar a contractar Desokupa, l'empresa de desallotjaments il·legals amb vincles amb la ultradreta. L'escàndol que va generar va obligar el consistori a fer-se enrere.

Això se suma a altres episodis, com la centralitat que va adoptar la seguretat en la campanya de les municipals o el fet que Junts evités posicionar-se per vetar un govern de la ultradretana Sílvia Orriols a Ripoll malgrat l'acord entre la resta de partits. La mateixa Orriols ha reconegut el pas de Junts, de qui diu que ara li dona la raó malgrat haver-la "difamat" anteriorment. "Ja anireu venint", va piular.

Tot plegat són globus sonda, "símptomes" d'un viratge cap a postulats d'extrema dreta en àmbits concrets que encara no s'acaba de materialitzar en programes o polítiques. "Veiem la presentació d'una nova oferta política derivada de la competició electoral en l'àmbit de la dreta a Catalunya", explica a Públic Anna I. López, doctora en Ciència Política especialitzada en l'extrema dreta.

Orriols i desgast a les urnes

Precisament l'arribada a l'Ajuntament de Ripoll d'Aliança Catalana, el partit de Sílvia Orriols, ha sigut un factor clau en aquesta nova narrativa. La competició electoral directa amb Junts, sumat al desgast que ha patit la formació en les últimes eleccions, fa que el partit intenti "capitalitzar el rebuig a la immigració" per beneficiar-se'n electoralment, sosté l'experta.

Malgrat això, falten encara indicis sòlids d'aquest viratge, com poden ser les conclusions que emanin del proper Congrés intern del partit, la confecció dels programes electorals per les eleccions europees i les catalanes i també les propostes que puguin tirar endavant als ajuntaments, al Parlament o al Congrés.

Ara per ara, es pot afirmar que Junts està buscant "diferenciar-se de Sílvia Orriols però també d'ERC i la CUP, que tenen una perspectiva més relacionada amb els drets humans i la integració", segons López, que dirigeix el Màster de Comunicació i Màrqueting Polític de la Universitat Internacional de València (VIU).

Sumat a la pèrdua de vots que ha patit Junts en les últimes eleccions, la proximitat de les properes cites electorals -europees i catalanes- creen un caldo de cultiu per explorar uns discursos antiimmigració que funcionen més en l'àmbit local i autonòmic que estatal, amb els precedents de Plataforma per Catalunya o el PP de Xavier García-Albiol a Badalona. "És perillós perquè pot marcar l'agenda política i mediàtica en els propers mesos", comenta López.

El motiu es troba en la distribució desigual de la migració a Espanya, amb un focus especial a Madrid, el País Valencià i Catalunya, la manca de guetos i segregació com hi ha a França o Holanda o el fet que els partits no ho hagin posat al centre del debat, com sí que ha passat en altres països europeus. "Això ha provocat que no hi hagi una correlació entre l'augment de la immigració i el vot a l'extrema dreta ni a Catalunya ni a l'Estat" a nivell històric.

Un debat fraudulent

Malgrat això, declaracions com les de l'alcalde de Calella poden atiar un debat "perillós" que "normalitza un discurs que va en contra dels drets humans i discrimina una part de la població a partir d'un prejudici".

La Generalitat ha confirmat que a Calella es registren un 60% més de delictes que a la mitjana del país, però el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha demanat "no generalitzar" a tots els municipis una situació tan concreta. El mateix alcalde ha informat que els que generen incidents principalment són 11 persones que acumulen en total més de 210 detencions.

D'altra banda, l'associació entre migració i delinqüència no és real, ja que entre el 2000 i el 2014 la població migrant va créixer d'un 2,28% a un 10,74%, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), mentre que la taxa de criminalitat va passar del 45,9 delictes per cada 1.000 habitants a 44,7, segons el Ministeri d'Interior. "No hem de deixar que un esdeveniment concret sigui la gasolina perquè el discurs antiimmigració cali a l'opinió pública", afirma López.

Increment de les actituds racistes

Les conseqüències d'aquest discurs criminalitzador, més enllà de la pròpia "radicalització" de la dreta, és que permea al conjunt de la societat i potencia les actituds racistes i xenòfobes. "Quan el discurs racista entra a l'escena política i es normalitza, hi ha un augment de delictes d'odi", apunta l'experta.

ERC, PSC i CUP han condemnat aquesta deriva de Junts, especialment pel que fa a l'assenyalament de les persones migrades: "Fomenta els discursos d'odi i afavoreix la deshumanització", va dir la portaveu republicana, Raquel Sans.

Per la seva banda, la CUP del Maresme va presentar en diversos ajuntaments de la comarca una moció per reprovar els alcaldes per fomentar un discurs "irresponsable" que "únicament contribueix a generar estigma". També l'Ajuntament de Mataró, del PSC, va desmarcar-se de les paraules dels nou alcaldes de la comarca.

Malgrat una oposició necessària, López assenyala que s'ha de controlar de quina manera es contraresta perquè "Junts pot caure en un discurs victimista" si finalment es confirma la deriva. "S'ha de deixar clar que no es pot ser altaveu de mentides que relacionen immigració amb augment de delictes. S'ha de fer molta pedagogia perquè aquest serà un dels grans temes de les eleccions catalanes i les europees, juntament amb l'emergència climàtica", conclou.