Junqueras i els 'Jordis' porten a l'ONU el cas del seu empresonament

Tres dels quatre polítics catalans empresonats en relació al procés sobiranista han iniciat aquest dijous una decidida internacionalització del seu cas. Els advocats del vicepresident cessat i líder d'ERC Oriol Junqueras, del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez han presentat una petició davant el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l'ONU en què demanen a l'organisme que estableixi si la seva situació de presó preventiva vulnera drets fonamentals. Els tres presos compten per a aquesta petició amb l'advocat britànic Ben Emmerson, especialista en drets humans, que va ser advocat de Marina Litvinenko, dona de l'exagent del KGB Alexander Litvinenko, que va morir enverinat per poloni radiactiu el 2006 en el seu exili britànic.

En la petició es demana a l'organisme de Nacions Unides que exigeixi a l'Estat espanyol "l'immediat alliberament" de Junqueras, Cuixart i Sànchez, així com que "prengui totes les mesures  necessàries per posar fi a les nombroses violacions de la Declaració Universal dels Drets Humans i del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics" que els peticionaris consideren que s'han comés en el seu cas.

En l'escrit, que ha divulgat aquest dijous Òmnium Cultural, s'argumenta que la detenció i empresonament de Junqueras i els 'Jordis' vulnera els articles 19, 20 i 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquests articles protegeixen la llibertat d'opinió i d'expressió, de reunió i d'associació pacífiques i de participació política, respectivament. També s'al·leguen violacions dels articles 19, 21, 22, 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, referits a la llibertat d'expressió, al dret de reunió pacifica, al d'associació i de participació en la direcció dels assumptes públics.

Les conclusions del Grup de Treball per a la Detenció Arbitrària no són vinculants per als estats, però sí que poden establir un precedent a ser tingut en compte pels tribunals internacionals. 

En el text, es destaca que les manifestacions "en favor del dret d'autodeterminació de Catalunya a través d'un referèndum democràtic" no van tenir caràcter "violent o il·legal", i que els peticionaris "només es van manifestar pacíficament i s'han implicat en activitats polítiques no violentes". "Han estat detinguts per l'exercici del seu dret fonamental al dret d'associació", argumenta l'escrit.

Pel que fa a Sànchez i Cuixart, imputats per sedició pel seu paper en les manifestacions del 20 de setembre davant la conselleria d'Economia -en protesta per la detenció d'una dotzena d'alts càrrecs de la Generalitat-, es destaca que són "prou coneguts als mitjans de comunicació per les seves crides a la no violència". En el cas concret de Cuixart, es recorda com "personalment i sistemàticament va cridar a la calma i a la manifestació pacífica" aquell dia.

Igualment s'argumenta que els presos van ser detinguts i empresonats per ordre d'un tribunal "sense jurisdicció", i que no s'han complert "les condicions d'independència i imparcialitat" exigibles. A més, s'afirma que els "suposats fets no constituïen ofenses a la llei nacional en la data de la seva comissió", que els acusats han vist vulnerada la seva presumpció d'innocència, i que no van tenir temps suficient per preparar la seva defensa.