El rei emèrit Joan Carles I ha marxat d'Espanya. Ho ha comunicat al seu fill, el rei Felip VI, en una comunicació publicada per la Casa Reial. Al text, l'emèrit subratlla "la repercussió pública" que estan tenint "afers passats" la seva vida "privada" i explica a Felip VI que ha pres la decisió "guiat pel convenciment de prestar el millor servei als espanyols, les seves institucions" i a ell, el propi rei. "Et comunico la meva meditada decisió de traslladar-me, en aquests moments, fora d'Espanya", afirma. L'emèrit ja hauria marxat del país, i tot i que se'n desconeix el destí, s'especula que podria estar a Portugal o a la República Dominicana, segons diferents mitjans.

L'emèrit justifica la seva decisió en "contribuir a facilitar l'exercici" de les funcions del seu fill com a Cap d'Estat. La Zarzuela ha informat que Felip VI ha rebut la notícia amb "sentit respecte i agraïment".

La decisió arriba després que durant les últimes setmanes s'hagin conegut nombrosos detalls dels negocis de l'emèrit durant el seu reinat. A més de les investigacions que du a terme la Fiscalia de Suïssa, també s'ha sabut que Joan Carles I va rebre un àtic a Londres després d'abdicar, comprat per Oman, que va revendre. També ha aparegut el nom de la seva 'examiga' Corinna Larsen, a qui l'emèrit va reclamar 65 milions d'euros després d'abdicar i que ha estat citada a declarar pel jutge del Cas Villarejo. A principis de juny, la Fiscalia del Tribunal Suprem va assumir la investigació per aclarir la seva implicació en el cobrament de 80 milions d'euros com a suposada comissió per l'adjudicació de l'AVE a la Meca a empreses espanyoles. 

Tot i això, Joan Carles I ha rebutjat renunciar al seu títol de rei emèrit, com volia la Zarzuela. Per la seva banda, el Govern espanyol guarda silenci sobre si revocarà aquest tractament amb un decret.

L'advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, ha emès un comunicat en el qual assegura que el rei emèrit li ha "donat instruccions perquè faci públic que, tot i la seva decisió de traslladar-se en aquests moments fora d'Espanya, roman en tot cas a la disposició del Ministeri Fiscal per a qualsevol tràmit o actuació que es consideri oportuna" en relació a la investigació oberta per la Fiscalia del Suprem.

Fonts de la Moncloa han assenyalat que el Govern espanyol mostra "respecte" a la decisió de Joan Carles I de marxar d'Espanya i reconeix "el sentit de l'exemplaritat i transparència" del seu fill, el rei Felip VI. L'executiu de Pedro Sánchez defensa el paper de l'actual monarca que, des de la seva coronació, "sempre" s'ha guiat per "l'exemplaritat i la transparència". Els membres del Govern de Podemos han marcat distància amb aquesta valoració i han posat de manifest que desconeixien la decisió. La ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha afirmat que "no és una decisió que s'hagi pres en el govern de coalició". El vicepresident segon, Pablo Iglesias, ha manifestat que la "fugida a l'estranger" de Joan Carles I és "una actitud indigna" d'un excap d'Estat i "deixa a la monarquia en una posició molt compromesa". Segons ha dit en un missatge a les xarxes, "un govern democràtic no pot mirar cap a un altre costat ni molt menys justificar o saludar comportaments que soscaven la dignitat d'una institució clau" i que són "un frau a la Justícia".

Per la seva banda, els partits independentistes han acusat el Govern espanyol de deixar que l'emèrit marxés. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha assegurat que l'executiu ja coneixia els "plans de fuga" de Joan Carles I i "no ha fet res" per impedir que marxés. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha assenyalat el Govern espanyol per haver "ajudat a marxar" l'emèrit. "Han estat còmplices de poder fer que el rei marxés del país", ha lamentat. Per això, els republicans es mostren "totalment decebuts" amb el govern de PSOE i Unides Podem i avisen que "així és molt difícil trobar un camí d'entesa".

"Un rei marxa, però la corrupció i la monarquia es queden"

L'anunci va despertar polèmica a les xarxes i, abans que se sabés que ja ho havia fet, nombroses personalitats i entitats van demanar que s'impedís a l'emèrit sortir del país mentre està sent investigat. Òmnium Cultural ha celebrat que hagi "caigut" el primer membre de la corona espanyola. En un missatge a les xarxes socials, l'entitat fa una crida a "seguir pressionant amb la força de la gent" en contra de la institució ja que "un rei marxa, però la corrupció i la monarquia es queden". "Fem caure junts totes les fitxes dels poders de l'Estat", demanen, abans d'assegurar que fa un mes que van començar la campanya #CoronaCiao i "ja ha caigut el primer".

El president de l'entitat, Jordi Cuixart, ha criticat la reacció de Felip VI: "Un cap d'Estat aplaudint la fugida d'un corrupte; de la impunitat n'han fet carta de presentació al món". El líder empresonat a Lledoners a instat a guanyar "un futur sense súbdits ni borbons".

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, també ha reaccionat a la notícia, comparant la decisió del rei emèrit amb la que va prendre Alfons XIII el 1931. L'aleshores monarca va decidir marxar a Roma amb la proclamació de la Segona República Espanyola on va viure fins que va morir-hi el 1941.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha lamentat que el Govern espanyol "miri cap a una altra banda" i els jutges del Tribunal Suprem "passin" de la voluntat de Joan Carles I d'exiliar-se d'Espanya "perquè l'emèrit no és independentista". El líder dels republicans ha ironitzat que la llei "sigui igual per a tots" i ha criticat que Felip VI permeti que "el seu pare corrupte marxi i no doni explicacions". "La Espanya irreformable i corrupte de sempre", ha sentenciat a través de Twitter. 

Per la seva banda, el president del Parlament, Roger Torrent, ha reclamat la "necessitat" d'una república del segle XXI. Torrent ha dit que la seva "fugida" no fa "desaparèixer" la necessitat d'investigar i jutjar les "corrupteles de la monarquia". "Demostra encara més la necessitat d'una república del segle XXI", ha dit a través de Twitter. S'hi ha sumat el president del grup d'ERC al Parlament, Sergi Sabrià, que ha assegurat que als lladres se'ls ha de "detenir, jutjar i engarjolar". Sabrià ha fet una piulada a Twitter on denuncia que el rei emèrit marxi "de vacances" amb "la pasta que ens ha robat, amb una catifa vermella". El republicà ha constatat que Felip VI prova de "salvar-se el cul" mentre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "aplaudeix".

L'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, s'ha preguntat "què espera l’Audiència Nacional a retirar el passaport a Juan Carlos I", i ha recordat que ell està tancat a la presó "per convocar una manifestació". "On és la justícia a Espanya?", es pregunta. Per la seva banda, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, s'ha preguntat si Joan Carles I ara es convertiria en el "rei fugat".

El diputat de la CUP al Congrés Albert Botran ha assenyalat que des de la monarquia "intenten aïllar el problema: no sabien res d’Urdangarin i ara Felip no sap res de Joan Carles", i ha afirmat que es tracta de "massa casualitats que evidencien que la Monarquia borbònica espanyola fa de la corrupció raó de ser".

Des de l'esfera de Podemos i els Comuns també han reaccionat a la notícia. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que permetre la "fugida" de Joan Carles I "suposaria un frau a la democràcia i a tota la ciutadania espanyola. Colau ha dit a través de Twitter que la "corrupció" cal sotmetre-la a judici i que el recolzament a la monarquia cal validar-lo en un referèndum.

El portaveu d'Unides Podem al Congrés, Pablo Echenique, ha criticat que l'exili de Joan Carles I no soluciona ni arregla "res". "Què millora respecte de la monarquia? Què millora respecte de la nostra democràcia? Efectivament, res", ha dit Echenique en una piulada a Twitter. Segons el portaveu d'Unides Podem, "la gent no estava demanant que Joan Carles de Borbó marxés d'Espanya. La gent demana que es conegui la veritat sobre les seves activitats presumptament corruptes, que pagui pels delictes que hagi comès i que torni els impostos evadits". El secretari primer de la mesa del Congrés i diputat d'En Comú Podem, Gerardo Pisarello, ha reclamat que s'investiguin les accions de Joan Carles I "fins al final". Pisarello, que creu que el rei emèrit "marxa acorralat per la justícia europea i repudiat per la ciutadania", també ha reclamat a la institució que demani perdó.

Cs i PP s'han desmarcat de les reaccions de rebuig a la notícia. El portaveu adjunt de Cs al Congrés, Edmundo Bal, ha mostrat "respecte" a la decisió de Joan Carles I i ha agraït que "ho faci perquè l'actual cap d'Estat exerceixi les seves funcions en les millors circumstàncies". "Tot el meu suport a Felip VI i a la nostra Constitució", ha dit Bal. El PP ha expressat "el més absolut respecte" cap a l'emèrit. Fonts del partit que dirigeix Pablo Casado afirmen que Joan Carles I va tenir un "paper determinant i decisiu" en l'arribada de la democràcia". També han fet una crida a la unitat "al voltant del cap de l'Estat" "avui més que mai".