EDUCACIÓIntervenir les aules? L'escola catalana davant el 155

Com es duria a terme l’aplicació del 155 als centres escolars catalans? Amb les darreres polèmiques de suposat adoctrinament a les escoles i la tensió del que passarà en els propers dies, el Departament d'Ensenyament transmet tranquil·litat i assegura que els seus servis jurídics estan estudiant els requeriments del Ministeri d'Educació.

Amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució planejant sobre Catalunya, el Departament d'Ensenyament i els centres escolars intenten mantenir la calma. Si s'apliqués el 155, les institucions escolars catalanes podrien passar a ser controlades directament pel Goven central. "És una situació que no s'ha donat mai, per tant a qui s'ha de preguntar què és pretén fer és als qui volen aplicar el155, no a nosaltres", contesten taxatius des del Departament d'Ensenyament.

Les acusacions de suposat adoctrinament a les aules catalanes han centrat part del debat polític durant els últims dies, però des d'alguns sectors s'assegura que es tracta d'una campanya soterrada per part del Govern central per anar preparant el terreny per aplicar l'article 155. Des de la Generalitat i els partits sobiranistes s'ha denunciat que es tracta d'una estratègia orquestrada per intervenir l'escola catalana, i que tindria com a eix central la desacreditació del sistema educatiu català i sobre tot, el model d'immersió lingüística.

La polèmica de l'adoctrinament a les escoles catalanes

Davant la polèmica d'un possible adoctrinament a les escoles catalanes i del requeriment enviat la setmana passada pel ministre d'Educació Íñigo Méndez de Vigo a la consellera d'Ensenyament, Clara Ponsatí, amb denúncies de particulars, el Departament d'Ensenyament es mostra tranquil: "el tema dels requeriments està sent estudiat pels serveis jurídics", asseguren fonts de la conselleria.

La Subdirecció General de la Inspecció d'Educació a Catalunya ha publicat un comunicat on es nega rotundament que existeixi cap tipus d'adoctrinament a les escoles catalanes. En el comunicat s'assegura que les opinions personals expressades a títol individual no representen en cap cas el sistema educatiu català.

També USTEC-STEs ha negat les acusacions d'adoctrinament. El sindicat apunta que C's, PP i part del PSOE "porten temps fent aquestes acusacions", i ha parlat d'una "ofensiva de l'Estat", en un moment en què "el fantasma de l'article 155 de la Constitució plana sobre nosaltres".

Els inspectors neguen les acusacions

Per la seva part, l'AIEC, l'Associació d'Inspectors d'Educació a Catalunya, que agrupa el 90% dels inspectors i inspectores de Catalunya, ha manifestat el seu rebuig a la polèmica dels comentaris d'un inspector català que assegurava, en una entrevista al diari El Mundo, que en els centre escolars de Catalunya s'adoctrinava els alumnes perquè esdevinguessin independentistes. L'AIEC va considerar que aquestes acusacions eren "falses" i que "responen a un ús partidista de l'educació". Posteriorment, diversos mitjans van publicar que aquest inspector havia estat el número 35 de la llista d'UPyD a Barcelona en les darreres eleccions municipals.

La FAPAES, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes d'Estudis Sufragats amb Fons Públics no Universitaris de Catalunya, afirma que no ha rebut queixes formals al respecte i que quan les rebin "ja miraran com tractar-ho". Tampoc la FaPaC, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya, ha rebut cap queixa formal respecte els suposats casos d'adoctrinament a els escoles catalanes de què parlen el govern de Mariano Rajoy, el PP i Ciutadans. Pel que fa a la possible aplicació del 155 i com afectaria això a les aules catalanes, l'associació prefereix mantenir-se'n al marge per no entrar en polèmica.

Incertesa en els centres educatius

El professorat, que reconeix que ha viscut amb cert neguit aquestes últimes setmanes, està a l'espera dels propers moviments polítics, al'hora que intenta donar resposta a aquells alumnes, sobre tot els adolescents, que no són indiferents a la situació política actual.

Carles Duarte, director de la Institució Cultural del CIC, A Barcelona, que engloba les escoles Thau de Barcelona i Sant Cugat o l'escola de música Virtèlia, assegura que "la institució donarà resposta a tots els escenaris que es vagin configurant, amb serenitat i consciència i procurant que el compromís amb l'alumnat es pugui dur a terme de la manera més eficaç possible". El director del CIC pensa que una aplicació del 155 no hauria de tenir conseqüències en el currículum escolar, almenys, de manera immediata. També ho creu així Jean-Marc Segarra Mauri, director de l'institut públic Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, que de moment, no ha pensat en les possibles conseqüències de l'aplicació del 155 en l'àmbit educatiu.

Núria Rica, directora de l'institut de pedagogia Waldorf Tretzevents de La Floresta, és del parer que l'aplicació de l'article 155 de la Constitució podria generar cert nerviosisme en les famílies. "Algunes famílies originàries d'altres països ens han preguntat quina serà la posició de l'escola. Alguns pares i mares esperen que l'escola prengui partit". A nivell curricular, Rica es preocupa pel projecte lingüístic del centre, ja que aquesta institució imparteix un 70% de les matèries en català. "No sabem quines seran les conseqüències de l'aplicació del 155, però les famílies es podrien posicionar i qüestionar l'ús d'una llengua o una altra". "És un escenari que genera incertesa", valora.

Com ho viuen els alumnes?

Els alumnes, per la seva part, també estan vivint les tensions polítiques a la seva manera. Jean-Marc Segarra considera que han pres consciència del concepte ‘història'. "Els alumnes s'han adonat que la història no és una cosa obsoleta, i passi el que passi, estan vivint moments importants, estan vivint la història en present i en primera persona". Assegura que a l'institut no hi ha hagut cap conflicte a les aules per temes polítics, però que "davant d'un parell de casos de tensió entre l'alumnat, hem hagut de fer alguna mediació, però res massa important".

L'institut Antoni de Martí i Franquès, a més, comparteix tanca amb un edifici de la Policia Nacional i està al costat dels jutjats, per on han anat passat, durant els darrers dies, diverses personalitats relacionades amb el procés independentista. També està situat a escassos metres de la subdelegació del Govern central i del Diari de Tarragona. "Els nanos ho estan vivint des del pati, els més petits veuen els cossos policials armats i fan preguntes".

També a l'escola de Batxillerats de la Institució Cultural del CIC s'han viscut aquestes darreres setmanes amb intensitat. "Formar ciutadans que tinguin uns valors i uns coneixements sòlids, ensenyar-los la importància de dialogar i la importància dels respecte a la discrepància és fonamental", assegura Carles Duarte. Per a Duarte, és important que els alumnes tinguin una dimensió cívica del que està passant "i que no mirin amb indiferència el que succeeix, ja que han d'intentar comprendre les arrels de tot plegat". En aquest aspecte, el professorat juga un paper essencial, ja que, sense donar el seu punt de vista del moment polític que s'està vivint, ha de transmetre la consciència de la dimensió històrica del moment.

"Hem de contribuir que els nostres alumnes tinguin una mirada crítica i que no donin res per bo sense contrastar. En aquest sentit, nosaltres entenem que la convivència és fonamental, i perquè aquesta convivència es produeixi, s'ha de viure en diàleg i respecte a totes les opinions", conclou Duarte.

Juan Pablo Grinberg, professor d'anglès d'aquesta mateixa institució, assegura que "als batxillerats tots aquests moviments polítics s'estan vivint de manera intensa. És un tema candent i els alumnes en parlen. Tenim molts alumnes polititzats que formen part d'associacions, però no hi ha hagut conflicte a les aules". "Hem d'ensenyar als nostres estudiants que tothom té dret a opinar i que s'ha de fer de manera responsable i respectuosa, amb arguments de pes i sense cremar cap bandera, mostrant-los les eines que necessiten per entendre el món que els envolta", diu Jean-Marc Segarra.

Emma Carreras, directora de l'IES Joan Oró de Lleida, ho té clar: "hem d'intentar que els moviments polítics no entrin dins de l'escola. El nostre objectiu són els alumnes i anirem prenent decisions en funció dels propers esdeveniments, però plantejar-se un escenari o un altre no té sentit, ja que passi el que passi nosaltres hem de continuar fent la nostra feina, que és ensenyar".