Amb tota probabilitat, la supervivència de la indústria automobilística demana reduir l'empremta de carboni, avançant cap a un model de transport descarbonitzat sense emissions de CO2. Aquest objectiu, que fins ara tenia un horitzó definit entre 2025 i 2027, ha patit un pas enrere aquesta mateixa setmana. Tot i que la decisió comunitària d'ajornar la llei Euro 7, suavitzant els indicadors de les rebaixes d'emissions dels vehicles de combustió, retardant l'entrada en vigor de la norma pel 2027 en cotxes i el 2029 en camions, és vista com un respir a Catalunya per alguns fabricants com Seat, la mesura provoca recels en determinades veus de la indústria i els especialistes. Aquests ho interpreten com la constatació que el ritme d'adaptació a les noves realitats de l'automòbil, tant des del punt de la infraestructura, com dels combustibles disponibles, no està sent l'adient.

Per aquest motiu, aquesta pròrroga seria com la darrera oportunitat per assolir el camí que deixen enrere definitivament els motors de combustió. L'endarreriment en l'aplicació de l'Euro 7 implica suavitzar les rebaixes obligatòries d'emissions contaminants dels vehicles de combustió. Des del Govern de l'Estat, s'assegura que "la proposta aconsegueix un equilibri entre els costos d'inversió de les marques fabricants i una millora dels beneficis ambientals".

Després d'aquest primer acord, els estats instaran el Parlament Europeu a què l'entrada en vigor de la normativa s'ajorni dos anys: pel que fa als cotxes, passarà del 2025 al 2027 i, pel que fa als camions, del 2027 al 2029. També eliminaran les rebaixes d'emissions que proposa la Comissió Europea a l'Euro 7 i deixaran les de la normativa anterior, l'Euro 6. És a dir, un màxim de 80 mil·ligrams per quilòmetre (mg/km) d'òxid de nitrogen (NxOy) per als vehicles dièsel i uns 60 mg/km per als de gasolina.

Com a novetat, l'Euro 7 introduirà nous límits per a les partícules contaminants dels frens i dels neumàtics, i pretén ser més exigent amb els requisits de durabilitat mínima de les bateries dels cotxes i, en general, de la vida útil dels vehicles.

Indústria versus salut

"Des del punt de vista global, la iniciativa de modificar l'Euro 7 és una resposta a la pressió de la indústria, especialment feta per acontentar a l'alemanya, i que aquest sector no pateixi en excés". Aquesta és l'anàlisi que fa Maria Serra, investigadora de la Universitat Politècnica de Catalunya, sobre la decisió comunitària. "Tot i que es posa en marxa perquè la indústria no pateixi, com més es retardi, serà pitjor per a la nostra salut".

Serra dibuixa un escenari en el qual "l'alternativa descarbonitzada del transport de vehicles passa pels elèctrics, que no generaran cap emissió". Això sí, Serra dubta dels tempos. "S'ha d'arribar, però ni la infraestructura ni els punts de recàrrega ni la generació d'energia està sent suficient". En aquest aspecte, la investigadora proposa una més gran generació d'energia elèctrica renovable, que vagi acompanyada d'una millora de l'accessibilitat a la mobilitat i als mateixos vehicles.

Des de l'àmbit empresarial, el Clúster de la Indústria de l'Automoció de Catalunya (CIAC) al·ludeix a la creació del grup de reflexió 'Diagonal', format per la patronal dels fabricants Anfac, CCOO Indústria, UGT-FICA, Fecavem, Ficosa, Fira de Barcelona, Foment del Treball, Fundació Repsol i Seat, que reivindica un canvi de model productiu. Per assolir-ho advoca per sis eixos claus: Mobilitat per a tothom, rellevància industrial i cadenes logístiques, nous perfils professionals i necessitats formatives, mobilitat de baixes emissions, segura i connectada, diàleg social connectant amb Europa i visió integral de la mobilitat i la indústria.

Assegurar l'ocupació qualificada

Des de CIAC, se'n destaquen dues premisses clares: la neutralitat tecnològica com a base per a la descarbonització i situar les persones i les seves necessitats de mobilitat en el centre de la reflexió, facilitant que disposin de diferents opcions de mobilitat a la seva elecció. En una de les primeres reunions de treball, que va tenir lloc aquest estiu amb el conseller d'Empresa, Roger Torrent, el grup 'Diagonal' planteja la relocalització de la cadena de valor, facilitar el desenvolupament de la R+D+I, apostar pels vehicles i serveis de mobilitat descarbonitzats, impulsar la transformació digital de la indústria, assegurar l'ocupació qualificada i generar nous llocs de treball.

Paral·lelament, i per tercer any, la Generalitat té previst recaptar més de 50 milions d'euros per al Fons Climàtic i al Fons del Patrimoni Natural a través de l'impost a les emissions de CO2. En concret, estan subjectes al tribut els turismes i motocicletes amb unes emissions oficials de més de 120 g/CO₂ per km (i de més de 160 g/CO₂ per km, en el cas de les furgonetes) i que tinguin una quota a ingressar superior en 6 euros. Al contrari, estan exempts de tributar els vehicles 100% elèctrics, els ciclomotors, els camions o vehicles de més de 3,5 tones, els autocars, els vehicles autoritzats a transportar més de 9 persones (incloent-hi el conductor) i els vehicles adaptats per a la conducció de persones amb mobilitat reduïda. Els vehicles amb matrícula de vehicle històric i els clàssics gaudeixen d'una bonificació del 100% de la quota íntegra i, per tant, tampoc no tributen.

Mentrestant, des de la Comissió Europea s'han proposat mesures per a millorar la circularitat del sector de l'automòbil, que abasten el disseny, la producció i el tractament al final de la vida útil dels vehicles. Aquesta iniciativa, segons expliquen, vol millor l'accés als recursos per a l'economia de la UE, contribuir als objectius mediambientals i climàtics de la UE, al mateix temps que vol reforçar el mercat únic i contribuir a abordar els reptes associats a la transformació en curs de la indústria de l'automòbil. S'espera que aquestes generin uns ingressos nets de 1.800 milions d'euros d'aquí a 2035, amb la creació de nous llocs de treball i la millora dels fluxos d'ingressos per a la indústria de la gestió i el reciclatge de residus.

Aquestes iniciatives, tant privades com públiques, corroboren que tots els agents del sector de l'automoció tenen clar que s'ha de canviar de model davant de l'esgotament de les fonts energètiques fòssils. L'interrogant és el ritme al qual es produirà la transició i si s'arribarà a temps davant els efectes i els impactes inexorables del canvi climàtic.