Incertesa i pressió a les aules: docents i alumnes critiquen la manca de temps per adaptar-se a la nova selectivitat

La incertesa pels canvis en la selectivitat i la demora en publicar els nous models d'examen han generat un gran "sentiment d'angoixa" entre l'alumnat de segon de batxillerat a Catalunya. S'acaba l'octubre, i amb ell, el termini que va fixar el Departament de Recerca i Universitats per publicar un exemple de les 35 matèries de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU).

Denuncia aquest neguit la portaveu del Sindicat d'Estudiants, Paula Leyva, que assegura que "la manca d'informació durant gairebé un trimestre s'ha sumat a l'estrès" dels alumnes que "es juguen el futur en un examen". Centenars de joves van manifestar-se el passat 11 d'octubre arreu de Catalunya per exigir la publicació immediata dels models amb els canvis aplicats d'acord amb la normativa estatal.

Els estudiants, tanmateix, no són els únics que han patit inquietut a causa dels estira-i-arronses de l'administració. La portaveu del sindicat de treballadors de l'ensenyament de Catalunya (USTEC), Iolanda Segura, explica a Públic que hi ha "molt de malestar entre el professorat per la tardança i perquè no s'ha tingut en compte la seva opinió". Diu que el nou enfocament més "competencial" respòn a "interessos polítics" i no a les "necessitats reals" de l'alumnat.

La USTEC considera que la nova orientació "competencial" de les PAU respòn a "interessos polítics"

En aquest sentit, mostra el seu rebuig a la "nova orientació competencial del Departament perquè ve de la OCDE" i "dona resposta a ls interessos econòmics del món empresarial", en comptes de sorgir d'un "ampli debat en el si de la comunitat educativa". 

El Govern espanyol defensa que aquest disseny evitarà que l'alumnat hagi de memoritzar els continguts i fomentarà la "creativitat i capacitat de pensament crític, reflexió i maduresa en la resolució per escrit d'una sèrie de preguntes". Així mateix, els enunciats es basaran en contextos propers a la vida dels joves i en entorns "reals".

Crítiques pel temps "insuficient" per preparar la selectivitat

Segura responsabilitza les administracions catalana i espanyola de la manca de "temps" per implementar els canvis de manera efectiva. Diu que és una "sobrecàrrega de feina" per al professorat i que els alumnes estan amoïnats. "Sempre és el mateix; no entenen que bona part de l'èxit educatiu depèn de la planificació prèvia", lamenta. 

La ministra d'Educació, Pilar Alegría, per la seva banda, va assegurar a principis de mes que han treballat per tenir els models llestos més aviat de l'habitual, ja que altres anys havien arribat "al gener o febrer". En paral·lel, la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, va insistir que el resultat de la selectivitat depenia d'haver cursat un bon batxillerat, rebaixant, així, la importància del format de l'examen.

La qüestió és, per què s'han publicat els models a correcuita i no s'han implementat amb més previsió els canvis? Repassem la cronologia dels fets i què implica exactament la reforma de la selectivitat.

Cronologia dels canvis en la normativa

El Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports va proposar l'any 2022 una nova selectivitat per adaptar-la a l'última reforma educativa ―coneguda com a LOMLOE o Llei Celaá― i per igualar els criteris de correcció, característiques bàsiques i estructura per a totes les comunitats autònomes.

Els canvis s'haurien d'haver aplicat el 2024, però es van aturar per les eleccions del 23-J

La reforma s'hauria d'haver d'aplicat el curs 2023/2024, però el Govern espanyol va paralitzar la tramitació del decret a finals de maig de 2023, arran de la convocatòria d'eleccions generals per al 23-J. El ministeri es va escudar en què l'aprovació de la norma "excediria les competències" de l'executiu en funcions i podria generar "confrontació amb les admnistracions autonòmiques".

Després de diversos anys de modificacions i ajornaments, finalment aquest juny el Consell de Ministres va aprovar el decret pel qual es regulen els requisits d'accés als ensenyaments universitaris de grau, les característiques bàsiques de la prova i els procediments d'admissió. Aquesta nova normativa ha eliminat les diferències en la nomenclatura: a tot l'Estat s'hauran de referir a l'examen com Prova d'Accés a la Universitat (PAU) ―com ja es deia a Catalunya― i no Avaluació del Batxillerat per a l'Accés a la Universitat (EBAU o EvAU).

Què canviarà aquest juny?

Per primera vegada en la història de la selectivitat, la nova normativa explica que tots els correctors i examinadors d'arreu de l'Estat hauran de seguir unes pautes amb uns criteris i objectius comuns de correcció i qualificació. A més, a partir de la propera convocatòria (juny de 2025), l'ortografia, la gramàtica, la cohesió i la coherència guanyaran més pes a l'hora de puntuar. Segons va indicar el mateix ministeri en un comunicat, el 10% de la nota de cada pregunta dependrà de la redacció de l'alumne.

Una altra novetat destacada és la supressió de les dues opcions. A partir d'ara, els alumnes no podran escollir entre diferents alternatives, ja que hi haurà un únic model d'examen. Aquesta mesura busca evitar que els estudiants no estudïin alguns temes d'Història o d'Història de la Filosofia, per exemple, perquè no podran descartar-los en cap opció. 

La portaveu de l'USTEC critica aquest canvi, ja que "obliga al professorat a impartir tota la matèria curricular", una tasca que considera "impossible". "Impartir-ho tot implica menys preparació i profunditat i més estrés per part dels docents i l'alumnat", afegeix.

Pel que fa a les preguntes, el 70% de la puntuació de l'examen sortirà d'enunciats oberts o semioberts, és a dir, que es reduiran els tests i els alumnes disposaran de més espai per a esplaiar-se. A més, podran disposar de material auxiliar com diccionaris, taules de química o calculadores.