Ser qualificat de catalanista a les Illes no és complicat. De fet, el president del PP balear, Biel Company, va ser acusat durant la campanya del congrés popular de ser-ho. La defensa d’un estàndard de la llengua catalana a les Balears és un tema que fa posar els pèls de punta a una sèrie d’organitzacions i persones, que en qüestió de número no són moltes però se les escolta arreu: els gonelles.

El gonellisme és un moviment sorgit, i amb el gruix del pes, a Mallorca i que abasta un ventall ideològic que va des de la reivindicació de l’ús formal de les variants lingüístiques illenques que s’utilitzen a l’hora de parlar a un anticatalanisme que en alguns casos frega l’extrema dreta. Sota el paraigües del gonellisme hi caben moltes coses, per la qual cosa és necessari fer un recorregut pels conceptes principals.

Pep Gonella

Va ser el pseudònim que es va utilitzar per signar un article al Diario de Mallorca en què es qüestionava l’estil massa "abarcelonat" que s’aplicava al català que s’utilitzava a les Illes. L’articulista no dubtava de la unitat de la llengua catalana, però sostenia que moltes paraules i expressions pròpies eren desplaçades per l’acadèmia barcelonina. Durant un parell de mesos de l’any 1972, Pep Gonella es va creuar cartes amb Francesc de Borja Moll sense que ningú sabés qui hi havia darrere del nom agafat d’un personatge de la cultura popular mallorquina.

Anys més tard encara no se sap ben bé qui era en Pep Gonella, però hi ha diverses teories que apunten a què els que escrivien les cartes no eren altres que el director de Diario de Mallorca en aquell moment, Antonio Alemany – el mateix que va ser empresonat per escriure els discursos de l’expresident Jaume Matas sense estar a l’equip de comunicació però cobrant grans quantitats de diners -, l’editor del diari, Luís Ripoll, i el president del consell d’administració del rotatiu, José Zaforteza, principal impulsor també de la fundació Jaume III, nascuda l’any 2013.

Neogonellisme

Una part del gonellisme ha decidit començar a autodenominar-se neogonellistes per així marcar distàncies amb altres organitzacions que s’emmarquen dins el mateix concepte i que tenen unes posicions que freguen l’extrema dreta. A més, diuen que així "balearitzaran" el moviment i el descentralitzaran de Mallorca per arribar a les altres illes.

El cert és que a les altres illes cap moviment com aquest ha acabat d’arrelar, tot i que hi ha precedents tant a Menorca com a Eivissa. A la primera, el darrer va ser per exigir que el topònim de Maó fos bilingüe, o en el seu defecte, en castellà. La Plataforma Cívica Mahonesa, encapçalada per un excàrrec del PP, Martín Escudero, va ser la principal i quasi única entitat defensora del terme. A Menorca també hi va arribar Foment Cultural de ses Illes Balears, ara fusionada amb la Fundació Jaume III.

Pel que fa a Eivissa, hi va haver una formació política que es va presentar a les eleccions i diverses vegades que es deia Unión Cívica i que propugnava la "lliure elecció de la llengua, sense imposicions catalanistes". Al 2006 va celebrar el seu últim congrés i, tot i que no s’ha dissolt formalment, no ha tingut més activitat política. A l’illa, doncs, no hi ha cap moviment articulat que sigui o s’assembli al gonellisme.

Els neogonelles no reneguen de l’estàndard, sinó "que l’adapten a la realitat illenca". Tampoc mostren una posició clara sobre si creuen que el mallorquí – o balear – és un dialecte o una llengua, com sí que ho han fet altres organitzacions com Círculo Balear. Diuen que són moderats i que són una nova generació de persones que està formada acadèmicament en temes de llengua. Bàsicament, en paraules seves, s’assimilen "més aviat a allò que Catalunya es coneix com a català light que a certes tendències més rupturistes i hostils com el blaverisme valencià".

Fundació Jaume III

L’organització neix al 2013 impulsada essencialment per José Zaforteza, que a banda de ser president del Diario de Mallorca també ho va ser de la caixa d’estalvis coneguda com Sa Nostra i va arribar a senador d’UCD. També hi són importants en la fundació l’empresari hoteler Biel Barceló, un dels principals inversors, i Miquel Nigorra Oliver, president del desaparegut Banc de Crèdit Balear.

La fundació porta el nom del darrer rei mallorquí, que va morir a mans del seu cunyat, el rei Pere, qui reintegrà el regne de Mallorca a la Corona d’Aragó. A la seva pàgina avisen que "si es balear i es català formen part des mateix tronc lingüístic, ses relacions entre tots dos han d'esser d’igualtat, mai de superioritat ni molt manco d’imposició, com ha passat fins ara".

És per aquesta raó que, juntament amb la revista Toc Toc – ara inactiva – organitza cursos de mallorquí, concursos literaris en les "diferents modalitats de cada illa". A més, al web de la Fundació es pot trobar un traductor castella-mallorquí, una proposta de Xavier Pericay.

Dins de la Fundació Jaume III s’hi troba des de fa un parell d’anys Foment Cultural de ses Illes Balears, organització que creu que "d’ençà de sa implantació de s’Estatut d’Autonomia, sa nostra personalitat lingüística ha nat minvant, començant així un procés de substitució a favor d’un català central". Aquesta organització havia de servir per a què la Fundació s’estengués a la resta d’illes, però el cert és que el gonellisme segueix arrelat només a Mallorca.

La Fundació és també una de les inspiracions de la política lingüística del PP. Tot i que intentin mantenir l’ambigüitat sobre certs temes, el cert és que els dos candidats al Congrés del PP balear – Biel Company i José Ramón Bauzá – es van reunir amb l’organització per marcar les directrius a seguir en matèria de "modalitats lingüístiques" tant a la televisió pública (IB3) com a l’Administració i centres educatius.

Xavier Pericay

És el filòleg català que va participar en l’estructura lingüística de la Fundació Jaume III. Va ser també el cap de llista per Ciutadans a les autonòmiques de 2015, a més de ser un dels que va signar el manifest fundacional del partit al 2005. A banda de la seva activitat política, Pericay ha col·laborat amb la fundació FAES i amb el diari ABC.

Xavier Pericay.

La seva dona és Maria Antònia Lladó, qui va ser coordinadora lingüística d’IB3 des de 2014 fins al 2015 que va dimitir. La filòloga és també defensora de les "modalitats lingüístiques" i de l’aplicació de l’article salat a la televisió pública, on el va imposar de manera arbitrària als presentadors del temps i dels esports dels serveis informatius.

Círculo Balear

És una de les associacions que ha fet campanyes més dures contra la unitat de la llengua catalana i contra la Llei de Normalització Lingüística. Va ser creada l’any 1999 i es defineix com una organització "a favor de la defensa d’una Espanya unida, plural i de tots". El seu president és Jorge Campos, conegut per la seva catalanofòbia i també per ser l’autor de la frase que "la vaga [contra el TIL] va ser dissenyada per independentistes catalans".

El Círculo Balear s’autodefineix com una entitat germana de la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española, tot i que també se l’ha relacionat amb UPyD, Ciutadans, Convivencia Cívica Catalana, Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) i altres organitzacions dedicades a lluitar contra la "imposició del català".

Un acte del Círculo Balear.

Extrema dreta

Hi ha tres entitats bàsiques a tenir en compte, tot i que cap d’elles ha tingut mai especial força. L’organització més històrica, que va deixar de tenir activitat quan va morir al 2009 Jaime Martorell, el seu fundador i president, és el Centro Cultural Mallorquí, que va aparèixer l’any 1978 i que va publicar fins l’any 2000 la revista Sa Fuya en què els militants hi escrivien. Martorell va ser militant de la Falange Española i combatent voluntari de la División Azul al front de Rússia. Durant la Transició va ser el contacte de Fuerza Nueva a Mallorca, a més de ser detingut per intentar incendiar el Govern Civil de les Balears en 1979 i incendiar deu anys després el repetidor de TV3 a les Illes.

Una altra organització ben similar és la Plataforma Cívica en Defensa de sa Llengo y Costums Propias, vinculada a la FACIDE (Federación de Asociaciones en Defensa del Idioma Común Español). Tot i reivindicar la llengua pròpia, sempre utilitzen el castellà per comunicar-se.

També hi ha l’Academi de Sa Llengo Baléà, sorgida a principis dels anys noranta de la mà de Miquel Garau i que defensa una "gramàtica mallorquina" apartada de la llengua catalana. Mai ha rebut subvencions de manera directa, però l’any 2015 va aconseguir que el Govern de les Illes i l’Ajuntament de Palma els hi cedissin un local públic. Entre els seus acadèmics s’hi troben l’exvicepresident del PP balear Carlos Delgado i l’expresident de Foment del Turisme i exdirectiu d’Air Berlin Álvaro Middelmann.

Ús relacionat al secessionisme lingüístic

Així, el gonellisme és ampli conceptualment però es troba representat en un espectre molt limitat d’opcions polítiques que sempre es troben a la dreta. Tal com destaquen els lingüistes Guillem Calaforra i Sebastià Moranta en un estudi, el gonellisme mai s’ha estudiat de manera sistemàtica per "no fer publicitat gratuïta al que consideren un fenomen residual".

Tanmateix, les relacions de les diverses organitzacions amb els anteriors governs populars deixen entreveure que si bé el gonellisme es pot interpretar des de diversos punts de vista, el cert és que el que s’ha utilitzat més com a instrument dels partits polítics de dretes de les Illes ha estat el relacionat amb el secessionisme lingüístic.