SOBIRANISME ALS TRIBUNALSLa Guardia Civil demana la inclusió de la Diada en l'acusació pel delicte de rebel·lió

La Guardia Civil inclou les manifestacions organitzades des de l'any 2013 en ocasió de la Diada Nacional de Catalunya en la investigació pel delicte de rebel·lió presumptament comès per membres del govern de la Generalitat, de partits independentistes i d'entitats sobiranistes de la societat civil catalana.

Segons l'Institut Armat, aquestes manifestacions mobilitzacions van ser utilitzades pels governs d'Artur Mas i Carles Puigdemont i per associacions independentistes com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Ómnium Cultural amb la finalitat de "encoratjar a les masses" contra el que entenien com a "opressió de la justícia espanyola". Entén que per això han de ser tingudes en compte en la investigació  per rebel·lió que instrueix el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena.

Així ho assenyala la Guardia Civil en un informe, al que ha tingut accés Europa Press, en el qual es refereix a la participació dels "actors independentistes" en les citades mobilitzacions populars, a les quals afegeix les celebrades el 13 de novembre de 2016 i el passat 2 de febrer en solidaritat amb el president Mas i la resta d'encausats per l'organització de la consulta del 9-N.

Així tornen a fer esment dels dirigents de l'ANC i d'Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart,  juntament amb membres del Govern i diputats de partits independentistes com Lluis Coromines, Marta Rovira, Anna Gabriel o Quim Arrufat, per la seva implicació en aquestes concentracions ciutadanes.

"Aquests moviments tenien per finalitat intimidar, menyscabar, acoquinar i fins i tot violentar drets i llibertats constitucionals", diu la Guardia Civil, que argumenta d'aquesta manera la inclusió de les manifestacions en la seva investigació, perquè, segons afirmen,  "per la seva rellevància poden ajudar a entendre l'entitat del repte independentista català".

"Comitè Estratègic"

La Guàrdia Civil assenyala a la número dos de la llista d'ERC, Marta Rovira, a l'ex-president Artur Mas, a la candidata de la CUP Anna Gabriel i a la resta de membres de l'anomenat Comitè Estratègic com les persones que "van dissenyar, van orientar, van dirigir i van controlar" la implantació del pla sobiranista.

En el seu informe enviat al jutge Llarena, la "benemèrita" afirma que els integrants d'aquest Comitè no solament van controlar la implementació dels seus "plans per a la creació d'un estat sobirà", sinó que també "van mobilitzar els recursos humans i materials per a això".

Atribueixen als membres el "Comitè" la funció d'ideòlegs del pla sobiranista, descrit en el document EnfoCat, hipotèticament intervingut al número dos de Junqueras, Josep María Jové, i considerat el full de ruta a seguir després de la declaració unilateral d'independència (DUI).

Ho integraven una vintena de dirigents independentistes, entre ells els tres ja esmentats, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i els seus segons a l'ANC i a Òmnium, la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal o la presidenta de l'associació de municipis per la independència, Neus Lloveras.

També formaven part d'aquest comitè estratègic la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el vicepresident Lluis María Corominas, el considerat arquitecte jurídic de la independència, el jurista i exvicepresidente del TC Carles Viver Pi-Sunyer, o l'ex-vicepresidenta de la Generalitat Neus Munté.

La CUP, a més d'Anna Gabriel, tenia com a representants a la portaveu Núria Gibert, a Mireia Boya i Joaquim Arrufat- i l'alcalde d'Argentona Eudald Calvo, entre  altres.

"Tots ells van participar conjuntament en el dissenys de l'estratègia que havia de conduir a la independència", afirma l'informe al que ha tingut accés Efe.

La Guardia Civil, a més, enquadra a un altre grup de persones en "un segon nivell d'importància" dins del Comitè Executiu, encarregat d'engegar el pla d'independència, i que "van resultar fonamentals per executar les normes de desconnexió i dur a terme el referèndum de l'1-O planejats des del Comitè Estratègic".

Es tracta de tots els consellers de Puigdemont i "molt possiblement" dels  "responsables civil i policial dels Mossos d'Esquadra, César Puig i del major Josep Lluís Trapero".

Aquests dos últims, al costat del exdirector dels Mossos Pere Soler, segons l'informe, "constituïen la cúpula d'un cos policial que es considerava estructura d'Estat i del que resultava imprescindible el seu control" per no fer fracassar els plans de celebració del referèndum.

Tots els integrants d'aquests dos comitès "es van aprofitar de les seves posicions dins del govern", segons La Guardia Civil,  per finançar i sustentar "les estructures d'Estat" i les actuacions necessàries per aconseguir la independència, "incomplint de forma generalitzada les prohibicions expresses de les autoritats judicials".

Per a això es calcula de moment que van gastar més de mig milió d'euros, quantitat que encara està per determinar, diuen, i afegeixen tots ells van contribuir en "la redacció i aprovació del marc pseudolegal de desconnexió i la cerca de conflicte social, econòmic i judicial i l'estratègia de desobediència".

"És indubtable que ha existit una simbiosi absoluta i una unitat d'acció i execució plena i inescindible entre tots els actors independentistes en els últims anys" i que va començar durant el Govern d'Artur Mas quan es va celebrar el referèndum del 9-N, conclou l'informe.