Una de les novetats de la formació del Govern de Pere Aragonès és la creació de la conselleria de Igualtat i Feminismes que liderarà la catedràtica de Ciència Política Tània Verge. Reclamada des de fa anys per l'activisme, aquesta conselleria s'enfronta al repte d'aconseguir que la transversalitat dels feminismes afecti a totes les àrees del Govern i que respecti les sensibilitats del moviment. Així mateix ho va dir Verge durant el discurs de traspàs de carteres: "La Conselleria d'Igualtat i Feminismes no ve a construir aquesta tercera planta. Ve a redissenyar l'edifici a partir d'una nova arquitectura, que transformi tant l'edifici com el barri sencer, perquè només així la perspectiva de gènere esdevindrà en la pràctica un principi rector de tota acció pública".

Des d'un primer moment, diverses activistes i professionals feministes han valorat positivament el seu nomenament. "Verge ve del moviment feminista i és una persona amb una mirada molt més integral", opina Sara Cuentas Ramírez, periodista investigadora social i feminista decolonial. Per la seva part, la psicòloga especialitzada en violències masclistes Alba Alfageme i Casanova considera que "és una persona molt capaç, amb molta experiència en el moviment feminista" i que podrà incorporar la perspectiva de gènere en diferents àmbits per poder "feminitzar la política" de forma transversal. "Hauria d'arribar un dia que tot estigués tan feminitzat que no es necessiti la conselleria de feminismes, però ara mateix és una necessitat", afegeix. Per a l'advocada penalista Carla Vall i Duran, qui també celebra el nomenament de Verge, subratlla que "sempre farà falta aquesta conselleria". "Ho veig bastant difícil que deixi d'existir", reconeix.

Una perspectiva feminista transversal

"Farem de les polítiques d'igualtat i dels feminismes un eix vertebrador i transversal de tota l'acció del Govern de la Generalitat", finalitzava Verge en el seu discurs. Aquest és un dels propòsits de la conselleria: que l'acció feminista arribi a tots els departaments, però que també contempli les plurals sensibilitats dels feminismes. Això també ho destaca Montse Cervera, activista feminista de Ca la Dona des de fa 40 anys. "El col·lectiu LGTBIQ, les dones migrades, les violències, l'avortament, el treball, el racisme... tots aquests són temes centrals i esperem que es puguin destinar recursos de prevenció per abordar-los", explica.

Qui també remarca la necessitat de respectar la pluralitat de visions és la presidenta de Veus Gitanes i veïna del barri de la Mina, Paqui Perona. "S'ha de viure des de la igualtat i que el feminisme blanc hegemònic no passi per sobre dels altres", remarca. Tot i que Perona aposta per la transversalitat, assenyala que el poder s'ha creat de forma "piramidal i estructural", i considera que només les dones amb certs privilegis poden entrar als espais de poder. "No tenim un sostre de vidre, sinó de ciment. Les gitanes que estan a les elits són les que diuen què és el feminisme gitano, i no ha de ser així", reforça. Ara bé, Verge també va deixar clar en el seu discurs que l'acció de govern tindria en compte -o com a mínim ho intentaria- totes les desigualtats: "Amb masclisme no hi ha llibertat personal ni col·lectiva, ni amb LGBTIfòbia, ni amb racisme, xenofòbia o antigitanisme, tampoc amb capacitisme".

Per a Cuentas, la conselleria ha d'adoptar els valors del feminisme decolonial, el qual posa èmfasi en posar la vida al centre i construir una economia que respecti el medi ambient, els drets humans. "Hem d'impulsar una economia per la vida", defensa, tot i que reconeix la dificultat d'aquest repte tenint en compte el context social marcat pel capitalisme i per un poder polític històricament dominat per dinàmiques masclistes. El mateix opina Alfageme, qui veu imprescindible que el nou govern aposti pel treball cooperatiu, es plantegi quina universitat pública vol tenir, entengui que la seguretat va molt més enllà dels cossos policials, i tingui en compte els problemes de salut de les dones que han estat històricament invisibilitzats.

Com a polítiques concretes, Vall assenyala que des de la conselleria no caldria traure competències a altres departaments, sinó empoderar-los en la lluita feminista i que els integrin. Es podria començar per fer formacions a jutges i policies en perspectiva de gènere, així com incidint en altres àrees que tenen a veure en les violències masclistes, entre elles la recuperació de les víctimes i l'assessorament dels professionals. "Tenim les competències per intervenir, per fer assessorament, atenció i formació en violències masclistes al Col·legi d'Advocacia de Catalunya, i s'hauria de fer extensiu a altres professionals", apunta l'advocada.

Quin serà el pressupost?

La rellevància institucional de la conselleria és una victòria, però que podria quedar-se en simbòlica si no es dóna el pressupost adequat per fer polítiques públiques concretes. "No sabem amb quin pressupost comptarà la conselleria, però no ha de ser una qüestió de bones intencions. S'han de dedicar recursos per fer efectives les polítiques d'igualtat", apunta Vall. En aquest sentit, Cuentas espera que hi hagi transparència respecte al pressupost que s'hi destini, per així també veure com s'estan impulsant els projectes d'aquesta àrea. "L'Institut Català de les Dones (ICD) ha tingut sempre aquesta limitació perquè depenia de Presidència, i no tenia un pressupost concret ni una concreció de polítiques", lamenta. Una altra de les mancances de l'ICD és que no tenia personal que fes seguiment de la transversalitat de la perspectiva de gènere a altres conselleries. Per a Cervera, el pressupost ha de quedar en peu d'igualtat a la resta de conselleries, i assevera que cal tenir feministes a tots els departaments per assegurar que s'implementen les polítiques públiques.

Tot i que encara s'ha de presentar l'estratègia i el pla de Govern, per a Alfageme una opció seria que Igualtat i Feminismes tingués punts focals a altres conselleries perquè "no es tingui la sensació que tot ve des de fora". "La conselleria et dona la força, perquè segur que hi ha persones dins de les conselleries que s'han sentit molt soles intentant aportar una visió feminista", assegura. En aquest sentit, Vall recorda com s'han gestionat els episodis masclistes a escala política -que entre altres també han afectat les forces de la majoria del Govern, ERC, Junts per Catalunya i la CUP-, en els quals els partits han optat pel silenci, l'encobriment o la mala comunicació en l'àmbit mediàtic, fet que ha aixecat dures crítiques. "S'han d'eliminar aquestes dinàmiques. Hi ha d'haver una coherència entre les polítiques públiques i les respostes dins de les institucions", remarca.

Davant de tots aquests reptes als quals s'haurà d'afrontar Verge i el seu equip, Cervera és moderadament optimista i considera que tenir-la de consellera assegurarà tenir una pressió institucional al Govern en el cas que certs departaments o partits mostrin reticències a adoptar polítiques d’igualtat. Ara bé, recorda que els moviments socials continuaran al peu de carrer per reivindicar els drets que fa anys que reclamen.