Ja fa cinc anys de l'1-O, però el temps no esborra de la retina les imatges de violència policial que es van viure aquell dia en desenes de col·legis electorals del país. La Generalitat va comptabilitzar un total de 1.066 ferits, que reconeixen que han quedat "marcats" per tota la vida. Encara que després de llargues recuperacions s'han pogut sobreposar físicament a les lesions, perdura la ferida psicològica per una brutalitat policial que encara no ha estat condemnada als jutjats. "Està dins teu, i ho estarà sempre, i més quan encara hi ha impunitat", assenyala Raquel Figa.

La Raquel estava votant a l'Institut Pau Claris, a Barcelona, quan la policia va irrompre-hi per confiscar les urnes. En una de les agressions policials que més es van viralitzar,  la van llançar per les escales i la van treure del centre estirant-la dels cabells.

Igual que tres persones més que estaven a les escales en aquell moment, el Centre Irídia la representa en la causa contra els policies que la van agredir. "Encara no hi ha sentència, està tot a l'aire. No desitjo que passi res en concret al judici, simplement poder tancar aquest llibre", afirma en una conversa telefònica amb Públic. Que no hi hagi hagut conseqüències sobre els cossos policials accentua encara més la manca de reparació, reconeix.

El fet que les causes judicials encara no s'hagin tancat implica, també, la necessitat de recordar aquell dia una vegada i una altra, sobretot amb els advocats. "Fins que no es resolguin els judicis, la impunitat no només segueix intacta sinó que ha guanyat un grau".

I és que tot i que les imatges de la violència policial contra els votants del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 van donar la volta al món, en la majoria de casos la brutalitat dels agents encara està pendent de jutjar-se. En el cas de Barcelona, el Centre Irídia informava aquesta setmana que hi ha un total de 65 agents de la Policia Nacional investigats per les actuacions contra els votants desfermades aquella jornada.

La immensa majoria, 61, s'engloben en una macrocausa que agrupa totes les actuacions policials a les escoles de la ciutat i estan sent investigats pel Jutjat d'Instrucció número 7. En aquest cas, la instrucció ja ha arribat al seu final i, segons explica Irídia en un comunicat, en els propers mesos el jutge decidirà quins agents implicats en el desplegament d'aquell dia hauran d'anar finalment a judici. Aquí és on s'emmarca el cas de la Raquel.

Ella ha estat fent treball psicològic durant tres anys i apunta que "ha sigut un procés llarg". Tot i que defensa que no ha anat mai "de víctima", això no treu que el que va viure sigui un "cop psicològic". "Ara que arriben aquestes dates, tinc ansietat un altre cop". Reconeix que tot i que cadascú s'ha espavilat "com ha pogut", entre ells s'han fet suport: "Nosaltres sí que ho hem vist com una vivència col·lectiva. Jo no soc una víctima, formo part d'un col·lectiu que va patir això, i les persones que no els va afectar directament però estaven allà i també ho van veure, també ho van patir".

Roger Español: "No s'ha reparat els afectats en absolut"

Entre els 1.066 ferits d'aquell dia, un dels casos més mediàtics va ser el de Roger Español, a qui una pilota de goma li va treure un ull. Tot i que s'ha refet de la ferida física, patirà sempre els efectes associats a una menor vista, com les dificultats per conduir de nit, per exemple. Però més enllà d'això, explica que a nivell personal la seva vida ha fet "un gir de 180 graus". El 2017, ell era músic i estava estudiant per avançar en la seva carrera, però entre recuperar-se i adaptar-se a la nova situació no va poder seguir les classes. Ara treballa com a conserge.

Per a Español, cinc anys després no s'ha reparat els afectats "en absolut". "A nivell judicial està tot enlaire encara, i igualment això és només una part. Políticament no hi ha hagut resposta pel que l'Estat espanyol ens va fer l'1-O", lamenta. 

El seu cas és un dels més complexos judicialment. Irídia va identificar l'escopeter que el va disparar, i tot i que el jutjat número 7 havia descartat que es tractés d'un fet intencionat, l'Audiència de Barcelona va tornar a reobrir el cas i encara ho està investigant. Un informe posterior de Mossos sosté que l'agent va disparar dos o tres cops abans de tocar-lo i que quan era a terra va tornar a disparar. Anaïs Franquesa, advocada d'Irídia, va assegurar que és el primer cop a l'Estat que s'identifica l'escopeter que ha disparat una pilota de goma que ha acabat matant o lesionant greument un ciutadà.

Si es reconeix la internacionalitat, hi hauria penes més altes per l'escopeter i també hi hauria conseqüències pels quatre subinspectors que no van evitar els fets. "En quant a reparació personal meva, això ajudaria", reconeix Español. Més enllà d'això, però, considera que "una part important de la reparació seria aconseguir el que vam anar a votar". Els esculls per consensuar l'estratègia independentista, però, han portat a una divisió dels partits, deixant el Govern d'ERC i Junts al caire del trencament aquesta setmana.

Español també segueix afectat pel que va passar aquell dia perquè té una causa judicial oberta contra ell. El jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona va enviar a judici quatre policies nacionals per un delicte de lesions per la seva actuació a l'escola Ramon Llull, però paradoxalment també el processa a ell, un dels ferits en aquesta actuació. S'enfronta a una acusació d'atemptat a l'autoritat i està a punt de judici. "No faig segons quins plans perquè no sé què passar durant el judici, em demanen dos anys i mig de presó", sosté.

En general no s'han sentit acompanyats per les autoritats, excepte Español, que sí que ha rebut molt de suport i ho atribueix a què el seu cas va ser molt mediàtic. Però sí que s'han fet recolzat entre ells i fa un any van crear la plataforma Defensem l'1-O per acompanyar-se als jutjats, informar-se i tirar endavant les causes. Una altra de les coses positives que han tret de la situació és que s'han implicat en la tasca iniciada per entitats com Irídia per avançar en canvis en el model policial, incloent la prohibició de bales de goma a tot l'Estat, per exemple.