Eleccions 21DCatalunya afronta un altre cop la campanya d'unes eleccions decisives

Tret de sortida a a la campanya electoral de les eleccions més decisives per al futur de Catalunya. Un altre cop, poc més de dos anys després d'uns comicis –els del 27S de 2015– que els partits independentistes ja van presentar com a crucials, i que van abordar en clau de plebiscit sobre la independència. Una campanya que és anòmala en tots els sentits, per a uns comicis convocats pel president espanyol, Mariano Rajoy, amb mig Govern en presó preventiva –a l'espera del que decideixi el jutge del Suprem Pablo Llarena aquest dilluns–, amb l'altre mig a Brussel·les, pendent d'una possible extradició –Puigdemont compareix aquest dilluns davant del jutge belga que ha de decidir-la– i amb l'executiu autonòmic intervingut en aplicació de l'article 155 de la Constitució.

La campanya s'inicia a la mitjanit d'aquest dilluns després de mesos de voràgine política a Catalunya, des dels atemptats gihadistes de l'17 d'agost passat –ràpidament polititzats per gairebé tots els actors polítics–, la manifestació independentista de l'11 de setembre, el referèndum de l'1 d'octubre, la repressió policial d'aquest, les protestes a aquesta repressió, una declaració nonata d'independència el 10 d'octubre i una altra no aplicada el 27 d'octubre. Sense oblidar els registres i detencions del 20 de setembre a diverses seus del govern autonòmic –i les protestes posteriors, per les quals van ser empresonats els Jordis– i un degoteig constant de denúncies a ciutadans per criticar l'actuació policial en les xarxes socials.

Els partits confirmen l'excepcionalitat d'aquests comicis. Des del bloc constitucionalista s'apel·la a portar la "normalitat" a la política catalana. Així ho proclama el PP, en paraules tant del seu candidat, Xavier García Albiol, com del mateix Rajoy, que dóna per liquidat el procés indepedentista després de l'aplicació del 155. I també Ciutadans, que va reclamar insistentment els comicis, que espera consolidar-se com segona força al Parlament, i que presenta en certa forma les eleccions del 21D en clau de plebiscit contra la independència, amb el lema "ara sí que votarem", al·ludint al referèndum de l'1-O.

També des del constitucionalisme, però amb matisos propis, aborda els comicis un PSC a qui les enquestes pronostiquen una certa recuperació, i que s'ha aliat amb les restes d'Unió per intentar captar l'espai catalanista no independentista abandonat pel PDeCAT.

El bloc independentista, per la seva banda, encara considera en major grau el 21D com un plebiscit. Després d'uns instants inicials en què dubtava si concórrer a uns comicis que consideren "il·legítims", en tant que convocats per Rajoy després d'intervenir l'administració autonòmica, ERC, PDeCAT i la CUP van apostar per donar la batalla a les urnes amb la intenció de deslegitimar la pròpia intervenció. Aquest és l'argument principal, de fet, de la "llista del president" que encapçala Carles Puigdemont –amagant les sigles del seu partit, el PDecAT–. Consideren que tornar a investir Puigdemont com a president "legítim" de la Generalitat avala la República proclamada –i no desenvolupada– el 27-O. I exerceixen, de passada, una forta pressió a ERC, a qui tots els sondejos donen com a vencedora el 21D, perquè aposti per Puigdemont com a president en favor del seu propi candidat, Oriol Junqueras.

Un Junqueras, d'altra banda, que espera incorporar-se a la campanya si el jutge Llarena li concedeix la llibertat provisional. I que situa a la recambra la seva número 2, Marta Rovira, com a possible presidenta executiva si Puigdemont ha de romandre a Brussel·les.

Mentrestant, la CUP afronta els comicis amb renovació total a les llistes –com exigeix el seu estricte codi intern, que prohibeix als seus diputats repetir legislatura si aquesta ha durat més de dos anys–, i que aposta per recalcar el component social del sobiranisme, de cara a un futur procés constituent.

Atrapats en aquests dos fronts, els Comuns es presenten amb la consigna de rebutjar tant la via unilateral a la independència com la intervenció de la Generalitat –"ni DUI ni 155", en expressió de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau–. Amb expectatives gens optimistes en les enquestes, que els auguren un cert retrocés. I amb pressions des dels dos blocs en cas d'un resultat ajustat.

C's, el partit que més gastarà en campanya

Una altra dada confirma la importància que donen els partits als comicis: la seva despesa en la campanya electoral s'elevarà mig milió d'euros respecte a les eleccions del 27S del 2015, fins als 10,1 milions. Amb Ciutadans –dada també significativa– al capdavant d'aquest increment –destinará 2,1 milions a la campanya, mig milió més que fa dos anys–, seguit d'ERC i el PP (1,8 milions ambdós), el PSC (1,7 milions), JuntsxCat (1,4 milions), Catalunya en Comú (790.000 euros) i la CUP (430.000 euros).

Uns milions que no sembla que siguin necessaris per cridar a les urnes. Les enquestes vaticinen una participació rècord, de prop del 80% del cens, per sobre de la ja extraordinària dada del 2015 (77,44%). Amb el dubte de l'efecte que tindrà que el 21D caigui en un dijous laborable. I amb el dubte encara més gran de si l'independentisme, en graus màxims de mobilització des de fa anys, aconseguirà atraure nous votants, o si per contra –i com esperen Ciutadans, PSC i el PP– qui es mobilitzarà és la hipotètica "majoria silenciosa" contrària a la independència a la qual apel·len.

En aquest sentit, el PP i el govern central aposten per una estratègia de presentar la intervenció de la Generalitat pel 155 com a poc traumàtica i fins i tot "quirúrgica", destacant que l'administració autonòmica segueix operant amb normalitat –malgrat decisions controvertides com donar via lliure al lliurament d'obres d'art reclamades per l'Aragó–. Alhora, recalcaran el que consideren com un perjudici econòmic a Catalunya a causa del procés, amb la fugida de seus d'empreses en primer terme.

Per la seva banda, des de l'independentisme es recalca ara la necessitat d'apostar per una via no uniltateral –sense renunciar a tornar-hi–, i s'aspira a atraure votants no necessàriament independentistes –o no com a principal prioritat– però que rebutgin la intervenció i el que consideren com "autoritarisme" per part del Govern del PP. Mentrestant, contraataquen a l'argument econòmic de les forces constitucionalistes amb la difícil situació per a les pensions, i amb la seva major viabilitat en una Catalunya independent, segons consideren.