Aquests dies de festa grossa pels llibres que es publiquen en català al Moll de la Fusta s’hi pot trobar de tot am motiu de la nova edició de La setmana del llibre en català. Des de clàssics a llibres de fons i també debuts en el món de la novel·la que valen molt com és el cas del de Marc Cerrudo (Terrassa, 1991) i Clara Queraltó (El Pla del Penedès, 1988). Fins ara havien escrit contes, de fet Queraltó es va estrenar en la narrativa amb El que pensen els altres, distingit amb el premi Rodoreda de contes el 2017, i ara sense menystenir el gènere que havien treballat s’han endinsat a la novel·la. Cerrudo amb 'Lluny vol dir mai més' (Amsterdam) i Queraltó amb 'Et dire R.' (Columna), dues novel·les molt diferents però amb un parell de coses en comú: l’exploració de la culpa i una certa atmosfera fosca habitada per personatges que no acaben d’encaixar.

A Marc Cerrudo que és el cap de comunicació de la llibreria Altaïr això que l’entrevistin ho troba estrany perquè ell està acostumat a muntar presentacions, a "estar al darrere", però què s’interessin pel que escriu el fa content perquè aquest 'Lluny vol dir mai més' és el llibre que volia fer. "Volia que fos alguna cosa original, que la gent quan l’obri pensi això és estrany pero m’està agradant. La idea era descol·locar al lector en els primers capítols, no cal posar-ho sempre fàcil, i que mica a mica es vagi situant i que sigui una mica com un trencaclosques, capítol a capítol, amb històries que es van empalmant unes amb les altres".

I el que també descol·loca és l’inici de 'Et dire R.' de Clara Queraltó. Només de llegir el primer capítol ja quedes atrapat en una atmosfera on les coses no acaben de rutllar. La protagonista de la novel·la és la Lucía, una noia molt jove que es queda embarassada. Tot el que li passa és molt dur però no convé explicar-ho per no rebentar la trama. Només dir que el periple de la Lucía està xop de tristor però és el que l’autora volia. "No volia fer plorar però sí volia transmetre el tràngol de la protagonista. Les dues amigues passen per situacions límit, estan molt soles i molt desemparades i jo volia que el lector sentís això. La foscor i la brutícia són volgudes", aclareix Clara Queraltó que després de llicenciar-se en filologia catalana es dedica a la docència. A 'Et diré R.' hi ha foscor però també una història d’amistat molt salvatge carregada d’amor. "Sí, les dues amigues són una mica unes inadaptades, viuen al marge i només es tenen una a l’altra i aquesta realitat dels marges m’interessava plantificar-la en una història. Estimar també és deixar anar", aclareix l’autora satisfeta amb aquesta primera novel·la que l’ha tingut ocupada tres anys.

Inicis i referents

Marc Cerrudo va començar a escriure de molt jovenet, a l’escola se'n va adonar que el que més li agradava de fer deures era escriure redaccions i sempre procurava de fer-les de la manera més original possible. Més tard a tercer curs d’ESO va participar en un concurs literari que va convocava l’Ajuntament de Terrassa i el va guanyar. Allà ja es va adonar que escriure era el que més li agradava. Després d’escriure una novel·la que considera una experiència fallida, un fracàs del que va agafar experiència, Cerrudo va començar a escriure 'Lluny vol dir mai més' que ha merescut el Premi Roc Boronat.

Treballant a la llibreria que treballa deu ser difícil no tornar-se un lector compulsiu i Cerrudo admet que gaudeix moltíssim llegint llibres de tot el món perquè "això vol dir entendre com s’escriu a d’altres llocs, quines cosmovisions tenen, com un tema en funció d’una cultura o una altra s’explica d’una manera, i de cada llibre que llegeixo intento agafar el que m’agrada i inserir-ho al meu estil. Aquests últims anys m’ha interessat molt una escriptora Tatiana Tibuleac autora de 'El jardí de vidre' i 'El verano que mi madre tuvo los ojos verdes'. Dos llibres fascinants. Té un estil líric preciós i tracta històries molt fosques, és de Moldavia. També m’agrada molt Irvine Welsh. I fa poc m’he llegit el 'Terres mortes' de la Núria Biendicho i m’ha agradat molt i també llegeixo clàssics".

Per la seva banda, Clara Queraltó va començar a escriure quan ja es dedicava a la docència i es va apuntar a uns cursos de relats breus que impartia Bel Olid. Aleshores li va entrar el cuc de provar-ho. A l’hora de llegir li interessa Alice Munro, les novel·les curtes de Natalia Ginzburg, la Lucia Berlin, Rodoreda, Montserrat Roig…

Malgrat les diferències d’estil és curiós els batecs comuns que hi ha entre les dues novel·les, ambdues articulades en capítols curts, i marcades per la fugida i la culpa de dos protagonistes. Partint d’una mirada fosca els dos han forjat un estil propi per explicar les seves històries. I mentre Cerrudo compensa la foscor fent servir molt l’humor i el surrealisme, Queraltó ha optat per no maquillar res, al capdavall les coses són el que són, ens agradin o no. Els dos sense saber-ho comparteixen un gust per les coses fosques de la vida i busquen els límits, però no deixen que la foscor ho envaeixi tot i deixen un espai per a la bellesa.