La primera legislatura amb representació de Vox al Parlament de Catalunya ha acabat amb diversos diputats investigats pel seu discurs d'odi, però sense cap sanció, segons ha confirmat l'ACN. Derogar les lleis contra la violència masclista o l'homofòbia, la immigració o acabar amb la immersió lingüística han estat les fixacions del partit d'extrema dreta a la cambra catalana a través de les iniciatives que han presentat o les intervencions que han fet des de la tribuna d'oradors.

Experts adverteixen que la presència de l'extrema dreta de Vox o més recentment d'Aliança Catalana al taulell polític ha fet que s'hagin trencat consensos socials i el debat polític ja no se situï en la centralitat, sinó més a la dreta. Algunes formacions que comparteixen espai ideològic entren en les dinàmiques populistes per "recuperar electorat". "Allò sobre la immigració que no t'atrevies a dir, ara pots fer una passa més perquè la ultradreta encara va més enllà. Com que l'altre fa un discurs tan radical, tu pots fer-lo una mica més, i sembles moderat", explica la professora i investigadora de comunicació política de la URV, Arantxa Capdevila.

En aquest sentit, Ernesto Pascual, professor col·laborador d'estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), alerta que l'esquerra de vegades "comet l'error de dialogar amb ells sobre els seus temes", com la seguretat, les ocupacions o la immigració. L'expert avisa que "no s'hi pot dialogar, perquè no sortiran de la seva posició, i perquè posar a la taula els seus temes els dona més possibilitats de publicitat".

Derogar les lleis contra la violència masclista o l'homofòbia

En aquests tres anys de legislatura, Vox ha presentat un total d'11 proposicions de llei, totes elles rebutjades. La seva estrena va ser amb una norma per "eliminar els privilegis de caràcter retributiu dels expresidents de la Generalitat i del Parlament".  

La darrera proposició registrada, aquest mes de març, demanava eliminar el decret de 2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. En qüestió de gènere, també han plantejat derogar la llei del dret de les dones a erradicar la violència masclista (per a substituir-la per una llei de "violència intrafamiliar") o acabar amb la llei que estableix mesures correctores per equilibrar la presència de dones i homes al cos dels Mossos d'Esquadra.

En matèria tributària, la formació d'extrema dreta ha registrat iniciatives per a bonificar l'impost de patrimoni o per a suprimir l'impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.

La immigració i la llengua, els seus cavalls de batalla

Durant tota la legislatura, Vox ha presentat un total de 46 mocions al Parlament. Dels textos registrats, en vuit han fet referència a la "immigració il·legal" o els menors migrants no acompanyats (vinculant-los a la delinqüència), i en cinc han denunciat la suposada "islamització" de Catalunya.  

L'altre gran cavall de batalla del partit d'extrema dreta ha estat la llengua. En vuit de les mocions presentades apostaven per derogar la immersió lingüística o el "requisit lingüístic" per a determinats professionals, com el personal sanitari o el professorat.

El grup presidit per Ignacio Garriga també ha registrat cinc iniciatives que reclamaven derogar la Conselleria d'Igualtat i les seves polítiques; tres per una rebaixa generalitzada d'impostos; dos contra el "fanatisme ecològic", o dos més que aposten per tancar TV3 i Catalunya Ràdio o suprimir les ajudes als mitjans de comunicació.

Sense sancions

L'any 2016, el Parlament va aprovar el codi de conducta dels diputats. L'article 7.2 recull que els diputats del Parlament "han de mantenir en tot moment una conducta respectuosa amb els altres diputats i amb els ciutadans, i una actitud escrupolosa i exemplar d'acord amb el principi d'igualtat sense discriminació per raó de gènere, orientació sexual, creences, ideologia, origen o condició social, ètnia, llengua o qualsevol altra".

Un fet que, sovint, no ha estat així des de la bancada de l'extrema dreta. L'expresidenta de la cambra, Laura Borràs, o l'actual Anna Erra, han cridat l'atenció diverses vegades als diputats d'ultradreta per proclamar discursos d'odi des del seu escó. Però cap ha estat sancionat, ja que segons l'ACN, si s'arribés a sancionar els diputats de Vox, podrien recórrer contra la decisió presentant un recurs contenciós-administratiu que, probablement, tindrien guanyat emparant-se amb la llibertat d'expressió.

Per fer front a aquest buit legal, ERC i la CUP van portar a votació la reforma del reglament del Parlament i es va aprovar tirar-la endavant gràcies als vots favorables de PSC, Junts i els comuns. Entre altres qüestions, els republicans i els anticapitalistes volien combatre els "discursos d'odi" en seu parlamentària dels diputats de Vox. Una proposta que amb la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions ha decaigut.