La Diada, i més concretament la manifestació independentista de l'ANC, ha deixat mar de fons. I portarà ressaca. Més enllà del ball de xifres -els potser curts 150.000 manifestants comptabilitzats per la Guàrdia Urbana o els molt excessius 700.000 declarats pels organitzadors- la imatge que va deixar la tarda d'aquest Onze de Setembre és clara. I no és cap altra que l'independentisme manté una important capacitat de mobilització al carrer malgrat la forta divisió interna que ha arribat a deixar fora de la marxa de la Diada per primera vegada a la història a Esquerra Republicana de Catalunya. I això fa que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) es mantingui com un actor rellevant i amb incidència a la política catalana. Amb força sí, però insuficient per desbloquejar el full de ruta de l'independentisme embrancat entre estratègies i tàctiques de cada actor polític.

És evident que la manifestació d'aquesta Diada no es pot comparar amb la magnitud de les que van portar l'independentisme a mobilitzacions històriques fa deu anys. Amb la gran manifestació de centenars de milers de persones del 2012 i les d'anys posteriors. Però no es pot obviar que la manifestació d'aquest Onze recupera el pols ciutadà i de la política que s'expressa al carrer. Lògicament el nombre de manifestants no es pot traslladar als suports electorals que una o altra força pugui obtenir, però és més que suficient per exercir una forta pressió en la política catalana, almenys en l'independentisme que ara com ara continua sent majoritari Parlament.

Les principals conseqüències

La manifestació ha estat més que suficient perquè l'ANC pugui fer bandera dels seus postulats crítics amb el Govern que segons la presidenta, Dolors Feliu, desenvolupa "polítiques autonomistes i de fre a l'avenç cap a la independència". Una crítica que l'ANC, encara que amb diferent intensitat, estén a tots els partits independentistes –a més d'ERC, amb qui manté el principal enfrontament, també a Junts i la CUP-.

I això comportarà diverses conseqüències. Es vulgui o no, exerceix més pressió al Govern, tant pel que fa a agreujar la malmesa estabilitat en la difícil relació entre ERC i Junts, com també respecte a l'estratègia de diàleg amb el Govern espanyol per la qual aposta el president de la Generalitat, Pere Aragonès. I això suposa, segons admeten fonts d'Esquerra, que els republicans es veuran obligats a urgir el Govern espanyol en la consecució de resultats palpables de la taula de diàleg en un breu termini.

Però el ressorgiment de l'ANC com a actor polític rellevant també tindrà efectes importants a l'ecosistema polític independentista. Tant a la pugna interna de Junts -entre els sectors més propers als postulats de l'ANC i els més moderats- com en termes generals per la recomposició que pot suposar l'aparició en un futur proper d'una candidatura impulsada des de l'ANC que trencaria l'actual repartiment tripartit de l'independentisme.

Desestabilització del Govern

D'entrada, el primer efecte de la Diada comporta afeblir la ja no gaire sòlida estabilitat del Govern amb la latent amenaça de Junts de ruptura de l'Executiu català. Ho ha explicitat la presidenta de Junts, Laura Borràs, de forma immediata. La presidenta de Junts veu "perfectament possible" que el seu partit "deixi el Govern". "Al Govern, nacionalment els compromisos no s'estan complint", es va queixar Borràs aquest dilluns després de la Diada en una entrevista a TVE.

Però malgrat la pressió, Esquerra i el president de la Generalitat han fixat posició: Ni estan disposats a abandonar l'estratègia centrada en la taula de diàleg ni es convocaran eleccions com exigeix ​​l'ANC. Respecte a Junts, fonts de la presidència asseguren que no és a l'agenda d'Aragonès expulsar els socis de Junts del Govern. "És un despropòsit en la situació de crisi que vivim i a les portes de l'aprovació dels imprescindibles nous pressupostos" asseguren aquestes fonts. Comptes que per cert el conseller d'Economia, Jaume Giró, de Junts, ja ha començat a negociar amb la CUP com a interlocutor preferent encara que molt allunyat de la possibilitat d'aprovar els pressupostos. Amb això els comuns tornen a tenir una rellevància extrema encara que també està previst parlar en aquesta ocasió amb el PSC que es presta a donar-hi el seu suport.

"Plantejar-se trencar el Govern en aquests moments és una profunda irresponsabilitat" assegura la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. "No hi ha motiu perquè l'acord de Govern s'està complint i si algú no el compleix és Junts no assistint a la taula de negociació amb el Govern espanyol", apunten fonts de l'executiva republicana. Tot i que no falten veus a ERC que advoquen per l'expulsió de Junts, fonts de la direcció d'Esquerra asseguren que "nosaltres no trencarem, ells en sabran". Tot i que afegeixen amb un to enfadat: "així no poden continuar les coses, no es pot estar en un Govern i criticar-lo constantment".

Cal no oblidar que la ruptura entre ERC i Junts deixaria la presidència de Pere Aragonès en un difícil equilibri de majories parlamentàries amb el PSC com a peça clau. Equació que no agrada a Aragonès tenint en compte que això debilitaria la capacitat negociadora d'Esquerra a Madrid amb el PSOE i que els socialistes seran els principals adversaris electorals dels republicans a les properes eleccions municipals.

Tensions internes a Junts

Amb Aragonès aguantant el dic de contenció de les crítiques i mantenint la posició, sembla molt probable que les pressions acabin revertint a l'interior de Junts entre els partidaris del setge i enderroc contra ERC que lidera Laura Borràs i els sectors més pragmàtics que no volen sentir a parlar de deixar el Govern i encara menys just abans de les eleccions municipals. Aquest dimarts mateix ho ha expressat el conseller Jaume Giró. Així, doncs, el secretari general, Jordi Turull, haurà de prendre una decisió. Fonts de Junts admeten que hi ha divisió interna sobre això però que "no es pot donar per descartada la sortida de Junts del Govern". Aquestes mateixes fonts admeten que "l'èxit de la manifestació de l'ANC, --rotundament crítica amb el Govern-- dóna munició als defensors de la ruptura si ERC no es mou. Molta de la gent de la manifestació forma part de la nostra base electoral. Pot passar qualsevol cosa".

De moment, Jordi Turull ha intentat guanyar temps i provocar algun moviment d'Esquerra exigint -apel·lant a l'acord de Govern- la constitució d'un espai de direcció estratègica de l'independentisme en què a més dels partits estarien representades entitats com la mateixa ANC, Òmnium o el Consell per la República que presideix Carles Puigdemont. Seria un sanedrí conjunt on es prendrien les decisions de l'independentisme. Segons Turull: "Ens anirem veient amb ERC per comprovar, d'aquí al Debat de Política General del dia 27 de setembre, si ens posem d'acord en allò que ens diferencia", ha assegurat Turull insistint que la reunió d'aquesta direcció estratègica del independentisme "ha de ser com més aviat millor".

Però l'acord de Govern és molt ambigu i Esquerra no es tanca a la constitució d'aquest espai però es prendrà el seu temps. Per a Esquerra no es pot tornar a crear un instrument com l'anomenat 'Estat major' de l'independentisme del 2017. Segons la portaveu del partit, Marta Vilalta: "cal reconvertir i actualitzar" l'espai de coordinació estratègica de l'independentisme, i "adaptar-lo al context actual des del reconeixement de la pluralitat i diversitat del moviment". A més, el partit vol que se sumin "altres actors del sobiranisme".

Els republicans iniciaran una ronda de contactes amb tots els actors polítics i socials partidaris del dret a l'autodeterminació, des de partits –inclosos els comuns– a entitats, passant per sindicats o altres organitzacions. ERC pren així la iniciativa però no abandona els seus postulats amb la qual cosa serà Junts qui hagi de prendre una decisió respecte al Govern. En cap cas, manifesten, ERC no està disposada a supeditar la seva estratègia a un comitè de direcció reduït totalment contrari a la taula de diàleg.

Aragonès rebutja la declaració d'independència de l'ANC

Pel que fa a la reacció d'Esquerra després de la confrontació amb l'ANC que va forçar la seva absència formal a la manifestació de la Diada, d'entrada ha estat la de fixar posició reiterant la seva aposta per la taula de diàleg però obrint ponts per recuperar espai entre les bases independentistes.

El primer, encara que no gaire fructífer, el que ha suposat la reunió d'aquesta tarda entre Aragonès i les entitats impulsores de la manifestació com són l'ANC, Òmnium i l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Una relació del Palau de la Generalitat que continua sent freda amb l'ANC, entitat que reclama aixecar la Declaració d'Independència del 2017 el segon semestre del 2023 durant la presidència europea d'Espanya. Una opció que no contempla Aragonès ja que la veu inviable i manté més proximitat als postulats d'Òmnium que planteja un discurs menys crític amb els partits polítics i de molta més transversalitat.

Després de la reunió, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha rebutjat el termini del segon semestre del 2023 que l'ANC ha posat avui sobre la taula. "No treballem amb desitjos. Volem guanyar de debò. Volem que Catalunya sigui una república i avui no es donen les condicions per tirar endavant una proposta com la que ha fet l'ANC a correcuita", ha afegit Vilagrà. A més, la consellera ha explicat que l'ANC no ha consensuat el termini proposat amb les altres dues entitats. Segons Vilagrà, els "desitjos i proclames" no acosten a l'objectiu de la independència.

ERC manté la taula de diàleg però exigeix ​​resultats

Amb tot, algunes fonts dels republicans admeten que la mobilització ha estat important i que la pressió també afectarà aquest procés de negociació. Així doncs, la taula de diàleg continuarà i Esquerra espera que es pugui formalitzar una nova reunió després de les commemoracions de l'1 d'octubre. Però la pressió apressa a aconseguir resultats concrets i palpables. "La resolució del conflicte no serà ni en una setmana ni en mesos, però la taula de diàleg ha de començar a donar alguns fruits o serà insostenible" afirmen fonts d'Esquerra, afegint una advertència "el Govern espanyol hauria de ser-ne conscient".

Una de les conseqüències de mantenir la taula sense resultats pot ser el vot negatiu d'Esquerra als pressupostos generals, segons apunta el mateix president d'ERC, Oriol Junqueras: "Com en tants aspectes de la vida, en qualsevol possible acord hi juga un paper molt important la confiança que existeixi", diu Junqueras. "Si Pedro Sánchez es vanaglòria d'haver aplicat el 155, és obvi que això no genera un clima de confiança, sinó al contrari. Tampoc si el Ministeri de l'Interior justifica la infiltració policial a les JERC amb l'argument del terrorisme quan tots, començant per el líder del PSC, Salvador Illa, saben que és fals. Ni quan el Govern central incompleix les inversions acordades". Junqueras defensa la necessitat d'arribar a acords però acusa els socialistes de sovint "erosionar" el clima de confiança entre els governs català i espanyol.

Per part seva, Pere Aragonès condiciona la continuïtat d'aquesta estratègia a què abans de final d'any s'hagin pogut acordar les reformes legislatives necessàries per desjudicialitzar la política catalana. L'objectiu, segons Aragonès, és que cap persona pendent de processament pel referèndum de l'1-O entri a la presó. I que els polítics exiliats a l'estranger puguin tornar sense aquesta por. "Que els efectes d'aquestes reformes siguin equivalents a una amnistia" planteja Aragonès.

La política catalana es manté en ebullició constant i la Diada ha pujat la temperatura. I amb la commemoració dels cinc anys de l'1-O a la vista, l'olla de pressió continuarà bullint. De moment, però, tots els actors polítics mantenen les posicions mirant de desgastar l'oponent i esperant el moviment de l'adversari. La guerra de trinxeres a l'independentisme es manté, però no es pot descartar que en qualsevol moment qualsevol cosa trenqui els equilibris actuals. L'aparició de la llista electoral cívica de l'ANC podria ser un d'aquests factors. Veurem si amb Borràs al capdavant o sense. I això no preocupa precisament ERC sinó paradoxalment al partit que més ha alimentat l'ANC en la confrontació amb Esquerra. I aquest partit no és cap altre que Junts.