DEBAT D'INVESTIDURACrònica d'un dia no històric

Han hagut de passar tres mesos des de les eleccions del 21 de desembre perquè el Parlament hagi pogut celebrar un ple d'investidura. Però la Generalitat segueix sense president. Jordi Turull, el 'pla C' de Junts per Catalunya després que tant Carles Puigdemont com Jordi Sànchez renunciessin a optar al càrrec com a conseqüència de la seva situació –el primer és a Bèlgica i el segon, empresonat a Soto del Real– no ha aconseguit la majoria absoluta. El misteri s'ha esvaït quan passava mitja hora de la quatre de la tarda i la CUP ha comunicat que mantindria l'abstenció anunciada fa uns dies –aleshores, amb Sànchez de candidat–, pel rebuig que li genera el programa de govern presentat per JxCat i ERC, que veu "autonomista". El partit de l'esquerra independentista ha donat per conclòs el "cicle del procés" i les "aliances que s'hi han donat" i confia que ara s'obri el "cicle de construcció de la República". Si no és així, la CUP passa a l'oposició, també per combatre "l'autonomisme".

En un escenari ordinari, dos dies després s'hauria de celebrar una segona votació d'investidura, en què Turull en tindria prou amb la majoria simple per ser escollit. L'objectiu seria possible si tant Carles Puigdemont com Antoni Comín renunciessin a l'acta de diputat. Però, i és obvi que des de fa molt de temps que a la política catalana hi ha molts peròs que van més enllà del que passa a les institucions polítiques, l'escenari no n'és gens, d'ordinari. Aquest divendres toca (una altra) sessió judicial. Els consellers cessats Raül Romeva, Josep Rull i Dolors Bassa, l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a més del propi Jordi Turull, han d'acudir a una citació del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l'instructor de la macrocausa contra el procés independentista. I tot i que no hi ha cap certesa, fonts dels grups parlamentaris de JxCat i ERC consultades per Públic coincideixen a témer que "se'ls quedin" i hagin d'ingressar en presó provisional. Si això succeeix, costa visualitzar un ple d'investidura per aquest dissabte.

Com que preveure què passarà demà és complicat, per no dir directament impossible si tenim en comptes els taquicàrdics girs de guió a què ens ha acostumat el procés, centrem-nos en el que ha succeït aquest dijous. El parc de la Ciutadella de Barcelona estava blindat pels Mossos d'Esquadra i només hi havia un accés obert –el de l'Avinguda del Marquès de l'Argentera– però no s'hi respirava l'ambient d'un (altre) dia històric. Avui no hi havia milers de catalans –fonamentalment independentistes– concentrats per viure de prop un nou capítol del procés. Així, quan un caminava pel passeig dels Til·lers l'ambient era fred. L'expectació mediàtica tampoc era comparable a la d'altres ocasions, fins al punt que a la sessió de constitució del Parlament –celebrada el 17 de gener– la presència de mitjans era superior, segons ha confirmat el servei de premsa de la cambra.

I el titular, el gran titular del dia, s'ha conegut minuts abans de l'inici del ple, quan la CUP –que des de les 15h celebrava un consell polític extraordinari– ha anunciat que no es movia de l'abstenció perquè "no podem condicionar la nostra acció política a l'acció repressiva de l'Estat" i perquè "la proposta de programa de govern de JxCat i ERC no avança en la construcció de mesures republicanes ni socials, que responguin als drets i necessitats de la classe treballadora". Fonts de la formació han reconegut a aquest diari que hi ha hagut cert debat intern sobre si investir Turull podia suposar un nou "embat a l'Estat", però que la posició final s'ha pres per unanimitat. El programa i el projecte de govern –o el rebuig a ells– hi han pesat més.

Del diàleg de Turull al "patriotisme cívic" d'Arrimadas

Finalment, ha arrencat el ple. Amb la sensació de tràmit, no de dia especial. Amb cares llargues tant a les bancades de JxCat com a les d'ERC, amb un nou discurs dur d'Inés Arrimadas, que ha pretès fer passar el nacionalisme espanyol per "patriotisme cívic". Turull, qui sap si en el seu primer i únic discurs com a candidat a la presidència de la Generalitat, ha protagonitzat una intervenció grisa, lluny de l'èpica d'altres oradors –i, sobretot, altres ocasions–, amb un to monòton i que ha sonat més propi de fa 15 o 20 anys que del 2018, després d'una vibrant i complexa tardor política catalana. Probablement condicionat per la imminent compareixença davant el jutge Llarena –i amb el record del mes a presó a Estremera segurament ben present– Turull ha desgranat un programa de govern clarament autonomista, amb la recuperació de les institucions catalanes com a prioritat per "desfer-se de les grapes del 155". I també ha fet una nova apel·lació al diàleg amb el govern espanyol, inexistent des de fa mesos. "Per què no ha de ser possible el diàleg i la negociació del president que surti investit d'aquesta cambra amb Mariano Rajoy?", s'ha preguntat.

La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, no ha sortit d'un guió previsible per repetit –"vostè no pot ser la solució perquè forma part del problema", li ha etzibat a Turull– i ha arribat a definir el seu com el partit "del pacte i de l'acord". La diputada ha tornat a carregar contra la "fractura" que, segons ella, existeix a la societat catalana i que als seus ulls únicament és responsabilitat de l'independentisme –els flirtejos de la seva formació amb Societat Civil Catalana, ariet contra la immersió lingüística, o l'impuls inicial a la bufonada neofeixista de Tabarnia, òbviament no compten–. Conscient que inflar l'espanyolisme hooligan li ha donat rèdits electorals, en el seu discurs no podien faltar-hi apel·lacions al "gran país" que és "Espanya", que ara mateix tindria un "projecte il·lusionant" mogut pel "patriotisme civil" que s'ha aixecat contra l'independentisme.

L'altra gran notícia en el bàndol independentista ha estat que Marta Rovira no ha pronunciat el discurs d'ERC, també condicionada per la citació al Tribunal Suprem d'aquest divendres. Així que ha estat el portaveu del partit, Sergi Sabrià, qui ha reclamat la constitució "urgent" d'un govern perquè "cada dia de 155 fa la ferida més profunda". De fet, just en concloure el ple s'ha anunciat que Marta Rovira, Dolors Bassa i Carme Forcadell renunciaven a l'escó, hores abans de comparèixer davant Llarena. Sabrià ha dotat el seu discurs de més tints republicans que Turull: "Tenim a les nostres mans fer fora la foscor i recuperar les institucions, i després hem de seguir treballant perquè cada dia que passa és més urgent deslliurar-nos d'un estat que va contra els catalans. (...) La república és l'única opció de fer una societat més justa, més neta i més pròspera, volem un país millor i això no pot ser il·legal". Com des de fa setmanes, ERC ha intentat apel·lar a ampliar la base, assumint que l'època de la independència imminent ha passat.

Iceta també veu "autonomista" el discurs de Turull

Per raons diverses, tant el PSC com Catalunya en Comú Podem han anunciat el seu no a la investidura de Turull. Iceta s'ha encarregat de fer una de les lectures més lúcides del discurs de Turull: "Hi ha una contradicció evident. Es vol el suport de la CUP, però es fa una proposta de tipus autonomista, que recorda en Pujol. (...) Volen completar una majoria amb un programa que no és compartit per les tres parts [independentistes]". Iceta, però, justament ha celebrat un discurs així. Domènech s'ha compromès a "defensar l'autogovern", però ha reclamat "àmplies aliances i majories transversals" i tenir "més intel·ligència, menys autocomplaença, menys èpica i més victòries".

El portaveu de la CUP, Carles Riera, s'ha encarregat d'anunciar el pas "a l'oposició" del seu partit, sempre que JxCat i ERC renunciïn a encetar "el cicle de construcció de la República". El dirigent cupaire, que lògicament s'ha mostrat molt dur amb la "repressió" d'un Estat espanyol que ha mostrat la seva "autèntica naturalesa" els darrers mesos, ha criticat igualment que els partits sobiranistes "no hagin estat capaços de portar l'empenta de la gent cap a la independència". Riera també ha comentat que sí que donarien suport a Carles Puigdemont com a candidat a la investidura, pel component de desobediència que tindria, alhora que ha insistit que JxCat i ERC poden obtenir els vots necessaris dissabte –si es fa ple– simplement si doten de dret a vot l'expresident i Antoni Comín. En la rèplica, tant Turull –"hem de trobar l'acord"– com Sabrià –"avui teníem una oportunitat"– s'han adreçat a la CUP.

Passaven deu minuts de les 22h quan s'ha acabat el ple, amb el resultat previst de la votació: 64 vots a favor, 65 en contra i quatre abstencions. Aquest cop no s'han escoltat ni aplaudiments ni Els Segadors a la conclusió. I els rostres no eren precisament d'alegria. I és que avui no ha estat un dia històric.