En un moment on la Terra sembla col·lapsar-se, mirar al cel és esperançador. És per això que, quan a finals d'octubre es va descobrir aigua gelada en superfícies de la Lluna on fins ara no s'havien detectat, les xarxes van esclatar d'alegria. Però què suposa aquesta troballa? El director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Ignasi Ribes, explica que s'ha trobat aigua en regions d'alta latitud il·luminades pel Sol, concretament en llocs anomenats "trampes fredes".

Per al químic quàntic, astrofísic i divulgador científic Joan Anton Català aquest descobriment "canvia la regles de l'exploració de la Lluna". "Ja no faria falta baixar als profunds cràters del Pol Sud, que és complicadíssim de fer, sinó que es faria reciclant o depurant les superfícies del satèl·lit natural", detalla. Ara bé, tant Català com Ribes apunten que no s'han trobat grans quantitats: no hi ha ni llacs ni rius, sinó que l'aigua està incrustada en la superfície lunar. "Els humans haurien de processar dues tones de pols de la superfície per a treure uns tres o quatre gots d'aigua", assenyala Ribes.

D'altra banda, Guillem Anglada, investigador Ramon i Cajal a l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC i d'IEEC, adverteix que els problemes per habitar en el satèl·lit natural continuen. Per aconseguir un desenvolupament sostenible s'ha de tenir oxigen, hidrogen i carboni, i malgrat que hi ha aigua en l'astre, no hi ha carboni, que és essencial. "La Lluna no té carboni pràcticament en cap lloc, i el necessites per a tots els processos humans", detalla. No és casual que Anglada es fixi en aquests requisits: és un dels coordinadors de The Sustainable Offworld Network (SONet). SONet és una xarxa d'experts internacionals que ha ideat el projecte de Nüwa, una ciutat per construir a Mart en la qual viurien aproximadament un milió de persones  el 2100.

Nuwa: una ciutat a Mart impusada per enginyers catalans

El projecte, coordinat per Guillem Anglada i el físic i doctor en enginyeria aeroespacial, Miquel Sureda, va ser seleccionat aquest octubre com un dels 10 finalistes en el concurs Mars City State Design, impulsat per Mars Society, una organització dedicada a l'exploració i els assentaments humans en el planeta vermell. Sureda explica que, abans del concurs, des de Catalunya ja s'havien coordinat amb diferents experts en enginyeria aeroespacial, mineria, astrobiologia, però també psicòlegs, antropòlegs i sociòlegs amb la finalitat de pensar com seria una base totalment sostenible en Mart.

"La sostenibilitat és fonamental des d'un punt de vista filosòfic, però és que tampoc hi ha una altra forma: no pots estar necessitant que t'enviïn coses des de la Terra cada vegada que tinguis un problema", apunta Sureda. El trajecte de la Terra a Mart és de vuit o nou mesos. Però el problema no és aquest, sinó la posició relativa entre els dos planetes, que canvia molt al llarg de l'any, ja que tots dos orbiten al voltant del Sol. És per això que els impulsors de Nüwa pensen que reutilitzar els recursos és essencial per viure en el planeta vermell. Per a posar un exemple, Sureda explica que els astronautes que estan a l'Estació Espacial internacional (la qual dona voltes al voltant de la Terra) reutilitzen fins i tot l'orina, ja que està pràcticament feta d'aigua.

La construcció del Newspace a Catalunya

Fins fa uns anys, els qui tenien el monopoli de l'espai eren els governs, les agències espacials com la NASA o l'Agència Espacial Europea, exèrcits o grans corporacions, però, tal com assenyala Sureda, s'està creant un ecosistema diferent. "Són empreses petites que intenten treure-li un rendiment econòmic a l'espai però amb una filosofia diferent de la de les antigues empreses -les que formen part de l'Oldspace-".

Mentre que a l'Oldspace feia falta tenir moltíssims diners o fer projectes de com a mínim 10 anys, per aproximadament un milió d'euros les noves empreses llancen nanosatè·lits o microsatèl·lits, que pesen de 5 a 50 kg i tenen utilitats diferents de les grans missions d'exploració. Sobretot transiten en la baixa òrbita terrestre per dos usos principals: les telecomunicacions i l'observació del Terra, que al seu torn pot servir per prevenir catàstrofes naturals, però també per al control de fronteres. D'altra banda, el Newspace també abasta iniciatives dedicades a la impressió 3D, la intel·ligència artificial, l'electrònica avançada o les comunicacions mòbils de nova generació (5G).

En aquest sentit, diverses empreses petites han triat Catalunya, i sobretot Barcelona, com a seu per endinsar-se en aquest món. El director del IEEC assenyala que la UPC té un grup (NanoSat Lab) que ja ha llançat quatre nanosatèl·lits, i que hi ha una eclosió de start-ups, entre elles Open Cosmos, Satelliot, Satellogic, Pangea i Rocubum, que estan creant una base suficient perquè Catalunya d'un pas endavant. "L'ecosistema català és especialment favorable perquè és un entorn molt abocat a les tecnologies", celebra Ribes. De fet, la vicepresidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, insisteix que Catalunya és un territori fructífer per aquesta mena d'iniciatives. En aquest sentit, explica que la recerca aeroespacial en l'Estat espanyol està vinculada a projectes de gran escala, sobretot relacionats amb el Ministeri de Defensa, i solen tenir la seu a Madrid.

L'Agència Espacial de Catalunya

La Generalitat va anunciar a finals d'octubre l'estratègia Newspace, impulsada pel Departament de Polítiques Digitals de la Generalitat amb la col·laboració del IEEC, la UPC, el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI), la Fundació I2cat, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i la Cambra de Comerç. Amb aquesta iniciativa, la Generalitat i els seus col·laboradors tenen la intenció d'impulsar un clúster que aglutini a totes aquestes petites empreses que volen formar part del nou espai. 

Ara bé, el mateix dia de l'anunci d'aquesta estratègia es va presentar per part del conseller d’Administracions Públiques, Jordi Puigneró, l'Agència Espacial de Catalunya, la qual cosa es va rebre amb sorpresa dins dels propis col·laboradors. També amb crítiques des dels partits de l'oposició. Tant Sureda com la vicepresidenta de la Cambra de Comerç assenyalen que, mentre que durant mesos s'havia parlat de teixir l'estratègia Newspace, en cap moment s'havia parlat de l'Agència Espacial Catalana. "A nivell social he vist que molta gent no entén per què s'ha d'invertir en una agència espacial catalana quan ja està l'europea", opina Sureda. Per part seva, Anglada coincideix amb Sureda que no creu que sigui el nom més adequat, però apunta que es pot canviar més endavant. Tots dos afirmen que pot ser una bona manera de promocionar el Newspace a Catalunya i així tenir el suport polític i social per a invertir en ciència.

La inversió en ciència no ha estat essencial en l'Estat espanyol, i això és una cosa que Mònica Roca insta a canviar. "El que demostra la maduració d'un país és com actua en moments de crisis. Els països del nord d'Europa inverteixen a llarg termini en ciència, tecnologia… mentre continuem fent estratègies a curt termini seguirem igual", conclou. Per la seva part Puigneró va justificar la iniciativa amb una previsió per als pròxims cinc anys que es multiplicarà per 2,5 el nombre d'empreses a Catalunya que es dedicaran a la indústria del New Space fins a arribar a les 75, i s'augmentarà per quatre els llocs de treball i per sis la facturació. "Estem davant un sector econòmic emergent vinculat als petits satèl·lits de baix cost, que orbiten a baixa altura i utilitzen tecnologies comercials", va dir Puigneró.