Carme Forcadell no repetirà com a presidenta del Parlament de Catalunya

Carme Forcadell no serà presidenta del Parlament en la nova legislatura. Així ho ha anunciat ella mateixa aquest dijous, en roda de premsa a la Cambra. Forcadell, diputada electa d'ERC i investigada per uns suposats delictes de rebel·lió, sedició i malversació, per haver permès els debats parlamentaris que van conduir a la declaració d'independència del 27 d'octubre, ha explicat que no es "postularà" per repetir en el càrrec perquè la presidència de la Cambra "requereix d'un figura lliure de processos judicials".

"Deixo la presidència però no abandono la política en cap cas. Seguiré treballant per fer un país millor, més just, democràtic i lliure", ha afirmat Forcadell, que ha recalcat que es tracta d'una "decisió personal", que tenia presa "de fa temps", que ja s'havia "plantejat" abans de les eleccions, i que quan va accedir al càrrec ja era conscient que l'ocuparia "per un període no excessivament llarg", en una legislatura "que ja es preveia curta però molt intensa".

Forcadell, que no renunciarà al seu escó, ha fet un balanç positiu de la seva presidència. Especialment, pels fets que van comportar la seva imputació i la de la resta de membres sobiranistes de la Mesa -Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, de JxSí, i Joan Josep Nuet, de CSQP, als quals ha mostrat el seu agraïment de forma personalitzada-. 

"Al parlament s'ha de poder debatre lliurement", ha proclamat Forcadell. "Un fet que hauria de ser de normalitat absoluta es converteix en insòlit a Catalunya", ha lamentat, en referència a la seva imputació. "Puc dir orgullosa que no ens hem doblegat a la censura, no hem cedit i ens hem mantingut ferms en el nostre deure de garantir el debat parlamentari", ha afirmat. "En un parlament s'ha de poder parlar de tot, sigui de la independència o de la igualtat entre homes i dones. El dia que obrim la porta a la censura ja no la podrem tancar", ha expressat. "Abans d'acceptar la censura i vetar un debat per por a represàlies hauria dimitit", ha insistit Forcadell, també en referència al debat del Parlament que va portar a la seva imputació.

Forcadell ha destacat igualment que, en la passada legislatura, el Parlament s'ha ocupat especialment de qüestions socials, i ha fet esment de les iniciatives aprovades en qüestions com l'habitatge o les persones en risc d'exclusió. A la vegada, ha deixat anar una crítica al fet que moltes d'aquestes lleis han estat suspeses pel Tribunal Constitucional, quan ha dit que "la suspensió de lleis per part del TC ha estat una constant d'aquesta legislatura".

"Fòbia" a la "llibertat i la paraula"

L'encara presidenta del Parlament -seguirà en el càrrec fins que es constitueixi la nova mesa- ha tingut paraules també contra la "judicialització de la política" i la "fòbia del Govern espanyol a la llibertat i a la paraula". En aquest sentit, ha lamentat la "insòlita situació judicial de sis membres del Parlament" -ella mateixa i els altres cinc membres de la Mesa imputats-, i ha subratllat que creu que han dut a terme una tasca positiva "fins a la dissolució del ParlaJoan Josep Nuetment per l'article 155".

Forcadell ha rebutjat valorar qui hauria de succeir-la en el càrrec. Però sí que ha respost a la pregunta de si, de la mateixa manera que la presidència de la Cambra requereix d'una persona lliure de processos judicials, ocorre el mateix amb la presidència de la Generalitat. "En cap cas", ha afirmat rotundament.

L'anunci de Forcadell arriba només 24 hores després que ERC i Junts per Catalunya hagin arribat a un acord per fer possible tant la investidura de Carles Puigdemont com la constitució d'una Mesa del Parlament amb majoria independentista.

Forcadell va passar una nit a la presó, del 9 al 10 d'octubre, abans de quedar en llibertat provisional amb una fiança de 150.000 euros. En la seva interlocutòria d'aleshores, el jutge del Suprem Pablo Llarena valorava que Forcadell i els altres membres de la Mesa investigats havien "assumit la intervenció derivada de l'aplicació del 155", així com que "han manifestat que, o bé renuncien a l'activitat política futura", o bé la duran a terme "renunciant a qualsevol actuació fora del marc constitucional".