BARCELONA.- Els propers dos anys seran decisius per aclarir el futur de les centrals nuclears de l'Estat espanyol. La majoria de les instal·lacions estan a punt d'esgotar les seves llicències d'explotació i, alhora, s'apropen al final del període de vida útil pel qual teòricament van ser dissenyades. Ara bé, no està gens clar que això n'impliqui el tancament. El lobby nuclear, format bàsicament per les elèctriques que són propietàries de les centrals, ha incrementat la pressió perquè s'allargui la vida de les nuclears i el govern espanyol, que és qui ha de prendre la decisió final d'autoritzar o no la prolongació de l'activitat, s'hi posa bé.

A l'altre costat, els col·lectius antinuclears exigeixen el tancament «progressiu» de les centrals, coincidint amb la finalització de les llicències d'explotació i bona part de l'oposició parlamentària defensa el mateix. Els arguments? Bàsicament la necessitat d'accelerar la transició cap a les energies renovables i per una qüestió de seguretat, ja que el risc d'accidents augmenta en centrals envellides.

Paral·lelament, a Catalunya el gruix del Parlament -amb l'única excepció clara del PP- s'ha mostrat partidari d'afrontar la transició energètica i abandonar les nuclears, però és cert que la Generalitat autonòmica no té competències per decidir què fer amb les tres centrals instal·lades al Principat. En qualsevol cas, el projecte de pressupostos d'enguany inclou un nou impost que les grava -el tribut sobre risc mediambiental de la producció, manipulació i transport, custòdia i emissió d'elements radiotòxics-, una mesura que el moviment antinuclear ha criticat perquè no va acompanyada de "l'exigència simultània d'una calendari de tancament i una pressió política sobre el govern espanyol".

El CSN obre la porta a permisos de més d'una dècada

El 20% de l'electricitat generada a l'Estat espanyol durant el 2015 va ser d'origen nuclear, un percentatge que s'eleva a gairebé la meitat del total en el cas de Catalunya. Actualment, funcionen les centrals d'Almaraz, ubicada a Càceres i que compta amb dos reactors; Trillo, a Guadalajara; Cofrents, a València; i Vandellós i Ascó -també amb dos reactors-, a la demarcació de Tarragona. El juliol de 2013 va produir-se el teòric tancament definitiu de la central de Garoña, a Burgos, si bé actualment el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) té damunt la taula una petició dels propietaris per allargar-ne la vida 17 anys més.

Tant Almaraz com Vandellós finalitzen el permís d'explotació actual el 2020, mentre que Ascó i Cofrents ho faran el 2021 i Trillo el 2024. En arribar a aquestes dates, tots els reactors se situaran entre els 30 i els 40 anys d'activitat, que teòricament és el període pel qual van ser dissenyats. Ara bé, el Fòrum Nuclear, un lobby que agrupa les mateixes centrals i les grans multinacionals elèctriques, considera que amb les inversions que s'han fet els darrers anys en manteniment les instal·lacions poden arribar als 60 anys de vida, una posició que comparteix el govern del PP. Perquè sigui possible ho d'avalar el CSN, que obliga les centrals a presentar amb una anticipació de tres anys un Pla Integrat d'Avaluació i Gestió de l'Envelliment (Piege). Això suposa que Vandellòs l'haurà de presentar aquest juliol i Cofrents i Ascó durant l'any vinent.

La central de Vandellós.

A nivell mundial, després de la paràlisi que va suposar l'accident de la central japonesa de Fukushima el 2011, el sector viu una revifalla, amb noves nuclears en construcció sobretot a l'Àsia -especialment a la Xina-, mentre que diversos països europeus opten per prolongar la vida de les centrals ja existents. El parc nuclear mundial, format per 450 centrals, té ara mateix una mitjana d'edat de 29 anys, segons les dades del World Nuclear Industry Status Report, i hi ha una cinquantena de reactors que han superat ja els 40 anys. En comparació, el parc espanyol està envellit, ja que només Trillo, i pels pèls, se situa per sota dels 29 anys d'activitat.

Una mostra clara de les opcions reals que l'activitat de les nuclears espanyoles vagin més enllà de les quatre dècades és la decisió que va prendre el CSN el passat novembre. L'organisme encarregat de controlar les centrals va aprovar que els permisos d'explotació que el govern estatal dóna a les nuclears podran ser de més de 10 anys, que era el límit fixat fins ara, el que s'interpreta de facto com un aval a atendre les demandes del Fòrum Nuclear, el principal grup de pressió del sector. Tot plegat ha portat al grup confederal d'Units Podem – En Comú Podem – En Marea al Congrés a sol·licitar les compareixences del ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, i del president del CSN, Fernando Martí, perquè es pronunciïn sobre el possible allargament de la vida útil de les centrals. Tant PSOE com Ciutadans demanen un debat a fons sobre el què suposaria aquesta mesura, però en principi no són partidari d'adoptar-la.

Reorganització del moviment antinuclear

Davant d'aquest escenari, el moviment antinuclear s'ha reorganitzat. El novembre de 2015 va néixer el Moviment Ibèric Antinuclear (MIA), que aplega el gruix d'entitats i grups prèviament existents a l'Estat i Portugal. Eloi Nolla, que n'és membre i alhora és portaveu de la plataforma catalana Tanquem les Nuclears i forma part d'Ecologistes en Acció, explica a Públic que en els propers mesos el MIA decidirà si intenta portar una iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés perquè s'adopti un calendari de tancament de les centrals que coincideixi amb el final dels seus actuals permisos d'explotació.

En el document El tancament de les nuclears espanyoles, publicat l'any passat, el MIA advoca per abandonar aquesta energia per diverses raons, com ara la "falta de seguretat", la "generació de residus" radioactius que són «perillosos durant centenars de milers d'anys", la "contaminació radioactiva", que suposen tant la mineria d'urani com la fabricació del combustible nuclear; o les "emissions radioactives en el funcionament quotidià de les centrals". El moviment subratlla que "l'energia nuclear és molt cara", bàsicament per l'enorme inversió que suposa posar en marxa una central. Ara bé, quan la instal·lació ja està envellida i amortitzada aporta "enormes beneficis als seus propietaris", com és el cas del parc nuclear espanyol, controlat fonamentalment per Endesa i Iberdrola -propietàries de Vandellós i Ascó- i en què també participen Gas Natural Fenosa i EDP (Energies de Portugal). D'aquí l'interès a continuar explotant-les.

Eloi Nolla considera que el tancament de les nuclears no suposaria un col·lapse energètic, ja que "tenim capacitat sobrada per generar amb les fonts renovables l'electricitat que deixarien d'aportar". Amb tot, sí que és cert que arran de les polítiques de l'Estat espanyol els darrers anys s'ha aturat el desenvolupament de les energies netes, un fet que s'accentua a Catalunya. En qualsevol cas, l'activista advoca per no deixar en mans de "grans multinacionals" les energies neta, sinó optar en aquest àmbit "pel cooperativisme i pels municipis".

La de Cofrents és l'única nuclear del País Valencià. EFE.

Segons un estudi de Greenpeace, el desmantellament de les nuclears pot generar la creació de 200.000 llocs de treball

El moviment antinuclear també intenta desmuntar el mite que el tancament d'una central deprimirà econòmicament el territori que en depèn, ja que amb el simple desmantellament de la instal·lació ja s'assegura una càrrega de feina per a més d'una dècada. En aquest sentit, Greenpeace va publicar a l'octubre l'informe L'inevitable tancament de les centrals nuclears espanyoles: una oportunitat econòmica i social en què estima, precisament, que les actuacions lligades al desmantellament, la gestió dels residus nuclears i la substitució de l'energia nuclear per altres fonts "suposarà la creació neta d'uns 300.000 llocs de treball", a banda d'implicar un augment del PIB d'uns "20.000 milions d'euros".  L'organització advoca també perquè no es renovin les llicències d'activitat actuals.

La Generalitat, sense competències

La Generalitat de Catalunya només podria decidir què fa amb les centrals nuclears en cas d'independència, ja que actualment no té competències per actuar en aquest àmbit, ja que recauen en l'executiu estatal. En qualsevol cas, el gruix dels partits amb presència al Parlament van concórrer a les eleccions del 27 de setembre apostant pel tancament de les nuclears i la transició cap a un nou model energètic, tot i que amb intensitats diferents. L'única excepció va ser el PP. Els més contundents en reclamar el tancament van ser la CUP i Catalunya Sí Que Es Pot (CSQEP), mentre que al programa de JxSí s'hi podia llegir exactament que vol "plantejar els escenaris adients per decidir la política nuclear catalana en el marc de la transició cap a una producció amb major pes de l’energia renovable i la priorització d’una economia de baix carboni, atès que les centrals en territori català compliran els 40 anys de funcionament a mitjans de la propera dècada".

Com a mínim fins a la finalització de les actuals llicències, les nuclears de Catalunya seguiran en funcionament i per intentar gravar les externalitats negatives que generen el projecte de pressupostos del govern inclou la creació d'un nou tribut, amb el que pretén receptar uns 28 milions aquest 2017 i uns 60 a partir de l'any vinent. Per a Eloi Nolla, aquest impost no seria una mala notícia perquè reconeix l'impacte negatiu que tenen les nuclears, però caldria que anés acompanyat d'una "declaració ferma que digués que quan tinguin competències per fer-ho tancaran les nuclears" i es pressionés el govern espanyol perquè adopti el calendari de clausura. I és que l'impacte econòmic del nou tribut gairebé no afecta Endesa i Iberdrola, que es reparteixen la propietat dels tres reactors atòmics en territori català, ja que segons el MIA el nou impost "suposaria només l'import econòmic d'uns deu dies de funcionament de les centrals, absolutament insuficient per ser dissuasori". Sigui, els propers mesos el debat al voltant de les nuclears s'intensificarà a nivell polític i ciutadà.