Per la regularització ja dels immigrants que s'han jugat el tipus per tots en el confinament

Joseba Achotegui. Psiquiatra

A mesura que el confinament va quedant enrere podem analitzar amb més detall què ha passat, perquè tot ha estat molt nou. Tot? Bé, tot no, perquè, per exemple la falta de reconeixement al que aporten els immigrants a les nostres societats no s'ha modificat.

Els immigrants han estat un dels pilars sobre els quals s'ha mantingut la nostra societat per resistir el confinament (que ha estat confortable per a les persones de rendes mitjanes o altes) en bona part perquè els immigrants han estat fonamentals per mantenir moltes de les estructures bàsiques de producció, distribució i venda, treballant a més en els punts més perillosos de totes les cadenes.

Molts immigrants s'han jugat el tipus per cobrir les necessitats bàsiques de tots, la qual cosa ens han permès tirar endavant en el confinament.

Els temporers de la fruita, per exemple, han seguit en les mateixes extremes condicions de sempre en un moment d'hipocondria col·lectiva, dormint als carrers de Lleida, sense mesures higièniques, desprotegits contra la Covid-19 com ha assenyalat la plataforma Fruita amb Justícia Social. Només s'han habilitats pavellons pels temporers malalts de Covid-19.

Per la regularització ja dels immigrants que s'han jugat el tipus per tots en el confinament

O els escorxadors que han estat en nombrosos països una autèntica ratera per a molts immigrants: viure amuntegats als propis centres de producció, treballant a baixes temperatures (el que incrementa la perillositat de la Covid 19) ha fet estralls entre els treballadors. Així, la Cadena Tyson, una de les principals processadores de carn als Estats Units, va passar en un sol mes de 1.600 empleats afectats a 7.000, segons una anàlisi del The Washington Post. Un recent estudi de Food & Environment Reporting Network, organització sense ànim de lucre, va estimar que hi havia almenys 17.000 contagiats.

O tota la cadena d'afectats en la plantes processadores de pollastres del polígon industrial d'Azambuja al nord de l'àrea metropolitana de Lisboa. O sense anar tan lluny, a Osca, dues empreses càrnies han arribat a tenir a més del 25% dels treballadors afectats.

Ja tenim prou dades que ens confirmen que la Covid-19 ha tingut un efecte molt més letal entre els grups socials amb rendes baixes (com els immigrants). És de destacar l'afectació de la comunitat filipina a Londres o la dels afroamericans als Estats Units. O la molt major afectació a districtes com Moratalaz a Madrid o Nou Barris a Barcelona, on les dades de mobilitat ens indiquen que era molt més alta que a la resta de Madrid i Barcelona.

Els aplaudiments al personal sanitari han estat molt merescuts, però una altra gent també s'ha jugat la vida. Una vegada més, com Ulisses a l'Odissea, els immigrants són els ningú.

I no trigarem a veure que aviat hi haurà qui, a més a més, els donarà la culpa de la crisi.

Joseba Achotegui psiquiatra