Els treballadors del centre especial de treball per a discapacitats del Prat de Llobregat no estan d'acord amb l'expedient de regulació d'ocupació (ERO) que plantegen els seus gestors i ahir van sortir al carrer per demostrar-ho. Un centenar de persones es van concentrar a les portes de l'Ajuntament del Prat reclamant la mínima afectació possible entre els 117 treballadors de la fundació Rubricatus, responsable del centre.

Joaquin Peribáñez, educador del centre i secretari del comitè d'empresa, considera que la proposta de l'empresa 'és un xec en blanc i deixa la porta oberta que la direcció pugui fer el que li convingui segons les seves necessitats'. L'Estat espanyol aporta el 50% del salari mínim interprofessional dels discapacitats i la Generalitat ha sumat un 25% més durant els dos últims anys. Aquesta subvenció del Govern català corre perill en els pressupostos d'enguany i això ha portat a presentar l'ERO a la direcció de la fundació. 'L'afectació serà més gran o més petita en funció de les subvencions que reben', expliquen des de la direcció de Rubricatus, i remarquen que la seva proposta no inclou acomiadaments, sinó reduccions de jornada i suspensió temporal de contractes.

La fundació Rubricatus veu perillar la subvenció de la Generalitat

Fins ahir les posicions van estar molt separades, però després de fer soroll a les portes de l'Ajuntament, van ser atesos pels responsables municipals del patronat. D'aquesta reunió, els representants dels treballadors en van sortir esperançats i amb el compromís que sindicats i direcció de la fundació es donaran uns dies més per negociar l'ERO.

La incertesa sobre el futur dels treballadors està alterant la vida quotidiana del centre de treball des que es va conèixer la notícia. Susana Segarra és secretària des de fa 16 anys a la fundació i assegura que 'mai havia treballat amb tanta tensió i tants nervis'. Durant les últimes setmanes han visitat la fundació diversos advocats i han estat moltes les reunions del comitè d'empresa. Tot això està provocant una pressió en els treballadors que ha enrarit l'ambient de feina, segons Segarra. 'Som discapacitats, per a nosaltres és molt més difícil trobar una feina, i ens mereixem una mínima dignitat', reivindica la secretària.

El president del comitè d'empresa i monitor de jardineria, Rafael Muntaner, es mostra preocupat en aquest sentit: 'L'expedient pot solucionar aquest any, però i l'any vinent i l'altre?', es pregunta, i demana que es posi èmfasi en un pla de viabilitat i un pla d'acompanyament social amb accions formatives 'per ampliar la polivalència de la gent', de manera que puguin adaptar-se a la demanda de feina de la fundació, que ha notat una davallada important en la secció de manufacturats i embalatge després que el sector industrial hagi quedat tocat per la crisi.

La crisi afecta ja de ple una de les grans conquestes socials per als discapacitats

Un dels treballadors a la secció de manipulats és Manuel Márquez i es mostra taxatiu: 'No es pot fer un ERO general, s'ha d'anteposar la protecció als discapacitats psíquics que no són independents i que tindran molts més problemes si es queden sense feina'. Márquez, discapacitat físic, reconeix que tenen poca feina a la seva secció i, per això, entén que seria més comprensible haver centrat els efectes de l'ERO a la part de manufacturats. Tot i això, recorda que Rubricatus 'no és una empresa privada, és una fundació i, per tant, l'objectiu principal no ha de ser fer diners'.

La reformulació dels àmbits en què han de treballar els discapacitats és per on passa el futur dels centres especials de treball. Paco Ramos, responsable de FETE-UGT al Baix Llobregat, explica que 'les grans empreses han deixat d'externalitzar manufacturats, mentre que la demanda d'hostaleria i jardineria ha anat creixent'. Centrar-se en aquests sectors es presenta com una de les solucions per tirar endavant. Ramos apunta que 'no es pot competir amb la Xina, s'ha de fer una manipulació més específica, amb valor afegit i comptant amb el suport de les empreses de la rodalia'. El suport de l'Ajuntament del Prat, que delega en ells el servei de correus i jardineria, també és imprescindible per a la supervivència del centre.