Visca Catalunya, puta Espanya' o 'Viva España, puta Cataluña' són variants dels crits que s'han sentit aquests darrers dies d'èpiques confrontacions esportives (sic). Molts dels seguidors del Barça ho han cridat tot enarborant la senyera oficial o l'estelada i molts dels del Madrid han fet el mateix amb la bandera espanyola (oficial o preconstitucional).

El primer que se'ns acut és pensar que difícil (i fins i tot mortal, recordem el mort apunyalat del dia de la final de Copa) és no ser català i ser seguidor del Barça. ¿I els soferts membres de les penyes blaugrana que hi ha escampades per Espanya? Per força s'han de sentir ofesos pels crits dels que, en teoria, són compatriotes. Vet aquí una contradicció que situa la pugna Barça-Madrid en uns paràmetres de màxima estupidesa com és el fet d'equiparar-ho a una confrontació oberta Catalunya-Espanya.

Si tota aquesta energia es traspassés a les urnes a l'hora de votar, que diferents que serien les coses

D'acord, si d'alguna cosa serveix el futbol, és per dissipar energia. Però cada cop més, fer-lo servir per reivindicar la nació catalana esdevé antic i caspós. I el que és més irritant, fa ferum de regionalista. No serveix afirmar que, mentre no siguem independents o no tinguem més poder de decisió és una via per manifestar la nostra realitat deprimida, etc. Doncs no. N'hi ha que no pensem així. I saben per què? Perquè amb tots els respectes, el Barça no és la USAP de Perpinyà.

Els perpinyanesos, reivindicant la catalanitat a través de l'esport, tímidament, esvaloten una mica les comarques catalanes d'administració francesa. Més al sud, des de Barcelona, la cosa és diferent. No ens hauria de caldre ni el Barça ni el futbol. Som un país on la gent normal, vostè i jo, ens mobilitzem si cal per la llengua, per la nació, etc.

Tenim tradició de societat civil (no tanta com alguns diuen) i per això podem organitzar esdeveniments com per exemple les consultes per la independència. Això és seriós, modern i democràtic. I pràctic. Perquè no ho entenen. Recordem-ne els titulars: 'Xarlotada', etc. Gran error, no ho entenen i per aquest motiu ho menyspreen. Però és important.

Ara mateix, fa no res, hem pogut gaudir del lipdub per la llengua, una iniciativa organitzada per la Plataforma per la Llengua i 23 entitats d'immigrants per reivindicar el paper del català com a eina d'integració. En l'enregistrament, van participar-hi prop de 1.500 persones. Vet aquí una altra manera de reivindicar un valor nacional, una iniciativa que, pel fet de ser moderna, lúdica i original, descol·loca l'adversari.

Dur el futbol al terreny de la pugna nacional no només és avorrit i passat de moda sinó que no descol·loca ningú ja que situa la dialèctica de la qüestió en paràmetres espanyols, coneguts i encasellats. Tan encasellats que podria bullir com una cassola en el forn durant segles el sentiment nacional català oprimit sense sortir del camp del Barça o del del Madrid. I que no passés res més l'endemà.

De vegades, vista la precarietat dels partits independentistes, adonar-te que molts compatriotes no tenen una altra manera d'alliberar la seva frustració nacional si no és cridant 'Visca Catalunya, puta Espanya' durant un Barça-Madrid fa més pena que no res. I penses que si tota aquesta energia es traspassés a les urnes en el moment de votar, que diferents que serien les coses.