La consellera de la Presidència del Govern, Laura Vilagrà (Santpedor, Barcelona, 1976), visita la redacció de Público a Madrid en un moment en què el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat torna a les primeres pàgines de l'actualitat. La investidura de Pedro Sánchez, una cop que previsiblement fracassi la d'Alberto Núñez Feijóo, dependrà en gran mesura dels vots de l'independentisme català.

Tot i que els focus enfoquen Carles Puigdemont, els vots dels set diputats d'ERC són igualment necessaris per a la reedició d'un Govern espanyol progressista. La Diada va demostrar que l'independentisme no té tant múscul als carrers com abans. Vilagrà s'expressa amb contundència en aquests moments polítics claus.

Vostè ha estat la principal interlocutora amb Moncloa del Govern de la Generalitat, amb permís del president Aragonès. Se sent satisfeta amb el que s'ha aconseguit a la taula de diàleg i negociació la legislatura passada?

Sempre hem explicat que hem avançat en algunes coses però que ha estat insuficient en altres. Per tant, sí que hem posat en valor i hem explicat els indults, d'una banda, també la modificació del delicte de malversació o la fi de la sedició, que no tenia comparació a Europa. Això és un avenç important.

També hi ha aspectes importants per a nosaltres, com ara les llengües. Que el català el puguem utilitzar a les institucions europees o espanyoles, aquests dies se n'està veient el resultat, és un avenç per als catalans i les catalanes.

En altres sentits no s'ha avançat prou i caldria fer-ho. Ara, en una altra negociació per a una altra investidura, es posen sobre la taula altres carpetes que no s'havien obert.

I en altres taules? Els traspassos i inversions pactats a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat han estat mínims. ¿Pedro Sánchez ha estat lleial amb el Govern i amb ERC?

El que negociem a la Comissió Bilateral és dins de la Constitució, ja que sempre es parla de si és dins o fora. Els traspassos estan reconeguts al nostre Estatut i el que tenim és que invertir temps per fer-los. No s'han produït ni amb la velocitat ni la intensitat que hagués estat desitjable, per tant, en aquest sentit, tenim marge per millorar la vida de la ciutadania, que és per al que ens presentem els representants polítics. Hem de treballar molt més i millorar aquests traspassos.

Hi ha exemples molt importants per a nosaltres, com és el traspàs de Rodalies, els trens, que en aquests moments és una de les nostres prioritats.

Vostès plantegen la negociació per a la investidura en tres eixos: amnistia, autodeterminació i benestar social. Parlen de Rodalies en aquest darrer punt. És necessari un acord per al traspàs de Rodalies perquè donin suport a una suposada investidura de Sánchez?

Vostè coneix la situació de Rodalies, amb una baixa inversió, una situació que ha portat accidents i retards gairebé diaris que afecten molta gent. Hem d'acabar amb aquesta situació de Rodalies a Catalunya. Nosaltres ja gestionem el Metro i la nostra xarxa de trens i ho fem de manera més correcta des del punt de vista d'inversió i horaris. Volem justament tenir les dues xarxes de trens, que operin conjuntament i millorar la mobilitat del país.

Arribarem aviat als vuit milions d'habitants a Catalunya, una xifra molt important que mereix tota l'atenció. Estem convençuts que gestionaríem molt millor aquest servei i, és clar, és prioritari. En aquesta negociació és obvi que és un tema destacat, és una de les eines més potents que gestionem a Catalunya, una bona mobilitat.

També hi ha elements de recursos econòmics. Saben que gestionem la sanitat, l'educació, i serveis socials molt rellevants... Necessitem els recursos adequats. Moltes vegades s'han fet traspassos sense les dotacions adequades, cosa que ens genera un dèficit important. Per tant, hem de fer front a aquests dèficits econòmics i fiscals per equilibrar les nostres finances. No creiem que sigui una cosa desgavellada, és lògic, gestionem el dia a dia de la ciutadania de Catalunya i per això necessitem els recursos econòmics. Saben que la majoria dels impostos són estatals, ni autonòmics ni locals, i per això s'ha de fer bé aquesta distribució de recursos.

Quina sensació té? ¿El PSOE està per la tasca de cedir Rodalies a la Generalitat?

Hem de negociar moltes coses en profunditat. Algunes estan més avançades i d'altres no. Aquesta negociació serà complexa, ho està sent. Ningú no pot donar per descomptat els nostres vots, ara mateix, per a la investidura del president Sánchez. Tenim encara moltes carpetes obertes, molts temes per negociar i treballar amb intensitat. Hem d'acordar-ho bé perquè no passi com altres vegades que acords de la mateixa taula de negociació no s'han dut a terme.

La legislatura passada, de fet fa un any, vam acordar el tema del català al Senat, com a cambra de representació dels territoris, i no es va poder dur a terme. Ara hem de lligar bé els acords i tenir la seguretat que es compleixin.

Un altre dels temes que hi ha sobre la taula, a més és un tema que no s'entén des d'altres territoris, és el sistema de finançament. Què demana Catalunya? Va en perjudici d'altres territoris de l'Estat?

És molt complex, aquest debat genera moltes susceptibilitats, ho veiem constantment. És un tema que hauria de ser més neutral i rigorós des del punt de vista dels recursos que té cadascú per fer allò que li encomana el seu estatut o normativa. En aquest sentit, a Catalunya gestionem molta part del que fa referència a la vida de la ciutadania i ha de tenir un bon finançament.

Demanem que es valori tota l'aportació que fem i que, de fet, no torna a Catalunya en forma d'inversió o d'impostos perquè puguem gestionar el dia a dia. El dèficit fiscal és molt gran i s'ha anat incrementant els darrers temps. També és cert que a Catalunya tenim una situació de creixement de població i amb molta necessitat social, també, amb moltes persones a la pobresa o a prop de la pobresa. Necessitem finançament per gestionar-ho.

El mètode? El model? El sistema? Cal parlar i negociar. De fet, crec que ja no es pot posposar més ni aquest debat ni aquesta negociació.

Vostès aspiraven a aconseguir l'amnistia a la taula de diàleg, però van aconseguir una reforma del Codi Penal i la derogació de la sedició. Es van quedar curts?

Els primers passos sempre són els més difícils. Esbrossar el camí, fer que es mogui una maquinària que estava molt rígida, és el que costa més. Ho vam fer ERC i el Govern de la Generalitat força en solitari. Sempre hem dit que si fóssim més per estirar del carro, aconseguiríem objectius més ambiciosos.

De fet, és el que estem fent, estem obrint una nova negociació que com a punt de partida ha de tenir l'amnistia. S'han aconseguit objectius importants, també ho reconeixem, els hem de posar en valor per no ser injustos, però hem expressat sempre que volem anar més enllà, que havíem d'aconseguir una llei d'amnistia que creiem que és possible i que és possible abans de la investidura. Estem treballant intensament perquè sigui així.

A partir d'aquí, noves carpetes que tenim a sobre de la taula. A Catalunya hi ha una pulsió que no es frena, que és que majoritàriament la gent vol votar, la ciutadania vol poder decidir sobre el seu futur polític i hem d'obrir, d'alguna manera, aquesta carpeta a la taula de negociació, arribant a acords. En qualsevol cas, també s'ha d'obrir la carpeta del dret a decidir.

Finalment, tenim la tercera carpeta de temes vinculats al dia a dia de la ciutadania, temes més econòmics, com ara els trens i altres qüestions que s'han d'abordar en aquest moment. Algunes seran decisions posteriors, però, en qualsevol cas, les hem d'obrir.

Ara l'amnistia s'ha situat al focus de la negociació. En quins termes considera el Govern que s'hauria de plantejar aquesta llei?

No és que ho digui el Govern de Catalunya, és que ho diu el conjunt de la societat catalana. Però també Europa, que ha dit a l'Estat espanyol que no es pot seguir així, vinculant la justícia a la política i la política a la justícia, cal separar aquests dos estaments. També ha dit que no es pot reprimir els dissidents polítics.

El que vivim fa uns anys ens ha comportat una rèmora que és una repressió terrible que afecta moltíssimes persones. És evident que la presó i l'exili són els exemples més notoris, però també és evident que hi ha moltes persones encara pendents de judici i que hi ha molts elements. Hem conegut una primera sentència contra l'exconseller d'Interior [Miquel] Buch que el condemna a quatre anys i mig de presó. Això és desproporcionat.

A Catalunya hi ha hagut situacions desproporcionades des del punt de vista judicial i cal revertir aquesta situació per arribar a un moment zero i començar a negociar des del principi, en el sentit d'obrir aquesta carpeta d'autodeterminació, però des d'una situació de no repressió, des d'una situació que es pot solucionar, i és l'aposta que hem fet des de fa anys, a través d'una llei d'amnistia.

En altres moments històrics de molts països, s'ha fet un tall començant una nova etapa i creiem que la llei d'amnistia obriria aquesta nova etapa que ens mereixem.

Ha fet referència a la condemna a l'exconseller Buch. És casual el moment en què es coneix? Fa la sensació que, de vegades, la justícia espanyola es pronuncia en moments en què la política està prenent protagonisme respecte a Catalunya...

Segurament no és casualitat, segur que ja s'ha produït altres vegades. Hi ha molts judicis encara pendents i hi haurà altres oportunitats de veure aquesta relació.

En qualsevol cas, creiem que a l'Estat espanyol encara hi ha una desproporció i una voluntat de repressió contra el moviment independentista. Ho han dit estaments internacionals com Amnistia Internacional i altres. Per tant, els drets fonamentals s'han de protegir molt més. Creiem que es pot fer mitjançant una altra llei d'amnistia, com a punt de partida, i altres mecanismes.

Ha fet abans referència al fet que la llei d'amnistia es pot pactar abans de la investidura. Tot i això, aquesta setmana ja han cedit en això, han dit que és possible deixar-ho per després. ¿No és una línia vermella, entenc, per a ERC?

Ho hem expressat sempre. És una línia vermella. De vegades, les interpretacions fan que es diguin coses que no hem dit. En aquest sentit, allò que vull dir ben clar, aquest és un tema que es pot treballar abans de la investidura. De fet, és un tema que tècnicament no té una complexitat tan gran ni impossible.

L'escenari que nosaltres treballem és que sigui abans de la investidura. I en aquest sentit, estem negociant això i altres coses i, com deia al principi, sense aquestes qüestions no estan garantits els nostres vots.

Ara Junts s'emporta tot el focus polític i mediàtic, han entrat en la negociació per la porta gran...

Benvinguts a la negociació. És un tema del que havíem parlat molt amb Junts i altres partits. Dèiem que com més siguem per impulsar aquest procés, més aconseguirem, més lluny arribarem.

Junts ha vingut a la nostra estratègia de negociació, la que vam decidir a ERC ja fa quatre anys per abordar, com també ens demanen a Europa, un període de negociació en profunditat i seriós que intenti resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És el que fem amb tot el rigor, l'energia i la convicció que podem aconseguir missatges ambiciosos.

Per què li costa tant al PSOE aplicar una llei d'habitatge? La llei catalana està bloquejada per friccions amb...

Una prèvia: entre el Govern de l'Estat i el català estem negociant els termes en què s'ha d'aplicar aquesta llei. De fet, en el seu moment es va bloquejar la possibilitat que nosaltres poguéssim mantenir un topall als lloguers. Ens va semblar una mesura necessària especialment als municipis amb més tensió de preus i dificultat perquè les famílies arribin a tenir un habitatge en condicions i digne. Ho ha expressat la consellera de Territori que gestiona els temes d'habitatge.

Per a nosaltres és important aquest tema, que puguem arribar a tots els acords possibles perquè l'accés a l'habitatge a Catalunya sigui un dret. A la mateixa Constitució se'l reconeix. Creiem que aquesta mesura és absolutament necessària, aquesta i moltes altres.

El tema de l'habitatge va de parc públic adequat, de lloguers assequibles i socials, va d'ajuts, va de moltes coses que treballem a Catalunya amb molta intensitat perquè la situació és complicada. Tenim molt clar on volem arribar, negociant, però crítics i convençuts per convertir-ho en un dret.

Per al PSOE, l'autodeterminació és una línia vermella ara mateix, què proposen per aconseguir-la?

També eren impossibles els indults, modificar el delicte de sedició, moltes coses... La política és l'art de fer possible allò impossible, fer possible una reivindicació majoritària a Catalunya, que és que el poble de Catalunya pugui votar. Estimem que el 80% de la població està en aquesta línia per resoldre el conflicte polític. Se li ha de donar sortida d'alguna manera. Cal parlar, negociar, s'ha de plantejar. Ens sembla absolutament necessari. També és important des del punt de vista de vehicular aquest conflicte.

Vostès demanen a Junts una coordinació en la negociació, però no hi accedeixen. Llastra això el paper de l'independentisme atesos els resultats obtinguts el 23J?

Aquesta setmana va ser la Diada de Catalunya. Milers de persones van sortir al carrer juntes per reivindicar aquests drets, el dret a l'autodeterminació, l'amnistia, la independència... Per tant, sí que a molts espais treballem conjuntament.

Els partits competim per l'electorat, el relat... Això és normal, però també hauria de ser normal i desitjable que treballéssim conjuntament per coordinar-nos i arribar a una negociació molt important, clau per a Catalunya. A ERC no deixem d'insistir i treballar per coordinar-nos.

El president Aragonès diferencia entre la negociació per a la investidura, que l'estan fent els partits, amb la negociació per a la resolució del conflicte, que, assegura, continuarà portant el Govern amb el Govern espanyol. Mantindran la taula de diàleg i negociació tal com s'ha desenvolupat fins ara?

Hauríem de mantenir la taula per parlar de com articulem l'autodeterminació, el dret a votar. Per tant, per a nosaltres, això és vigent.

Ara Junts és imprescindible per conformar un Govern a Madrid. Si hi ha investidura, s'hauria d'incorporar Junts a les negociacions posteriors?

És una cosa que hauríem de parlar. Abans Junts era al Govern, ara està en un nou paradigma, una nova etapa. En aquest sentit, haurem de veure com.

Hi ha opcions perquè si Junts ho decideix, pugui tornar al Govern de Catalunya?

Hauríem de parlar-ho llargament. Crec que s'està configurant una nova etapa política a Catalunya i a Espanya i que poden canviar moltes coses. Si és per al bé de la ciutadania, benvinguda serà qualsevol decisió que prenguem.

La presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha estat molt contundent a la Diada. Parlava que "o independència o convocatòria d´eleccions". Els preocupa la pressió de les bases independentistes?

Entre independència i eleccions, independència, és clar, és el nostre objectiu polític. L'entitat, que és una de les que representa l'independentisme, té la legitimitat de fer els missatges i les proclames que consideri.

En qualsevol cas, el Govern ha de governar i dur a terme aquestes tres carpetes que dèiem al principi: l'amnistia, l'autodeterminació i el benestar de la ciutadania, no ens oblidem mai d'això. Les decisions que prenguem han d'estar molt pensades per assolir els nostres objectius.

Per què cada any va menys gent a la manifestació de la Diada?

Tot són etapes i moments. Hi ha moments d'eclosió i moments vall. Els ho hauria de preguntar als organitzadors. Nosaltres som el Govern de la Generalitat. Som a les manifestacions perquè estem per la independència, però no l'organitzem nosaltres. Nosaltres sumem, intentem col·laborar amb tothom, també amb les entitats.

Els resultats electorals, tant a les municipals com a les generals, han estat dolents per a ERC. Quines anàlisis fan sobre això? En què han fallat?

Partíem dels millors resultats d'ERC de les darreres dècades. No sempre es pot créixer, sol passar que hi ha un moment que no és tan esplèndid a nivell electoral.

Evidentment, hem fet una reflexió interna. Les municipals tenen una connotació molt local que cal analitzar. En qualsevol cas, hem analitzat que hem d'explicar millor els nostres objectius, la nostra manera d'aconseguir-los, allò que hem aconseguit. Estem en aquest procés. Estic segura que la ciutadania valorarà tot allò que hem anat aconseguint i aconseguirem a partir d'ara i obtindrem un creixement els propers anys.

Una porra. Quan creu que seran les properes eleccions a Catalunya?

Encara tenim més d'un any. No tenim cap intenció d'avançar-les. Hi ha molta feina, ens centrem en el benestar de la ciutadania, en millorar totes les qüestions que li he comentat. Cap porra, això més endavant.