Més de 100 candidatures es presenten a les eleccions del Secretariat Nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC): Segons la llista definitiva que l'entitat ha fet pública aquest divendres, són 106 candidatures, 21 més que a les eleccions del 2022. Els candidats opten al Bloc Nacional (28), al Bloc Sectorial (9), al Bloc Jove (3) i al Bloc Territorial (66). La presidenta Dolors Feliu no opta a la reelecció. en unes eleccions que se celebraran telemàticament del 14 al 18.

Al Bloc Nacional hi ha noms destacats com el de l'economista i polític Uriel Bertran, el de l'historiador i advocat Josep Cruanyes, el de l'escriptor Julià de Jòdar, el del cantautor Lluís Llach, el del pallasso Jordi Pesarrodona (exvicepresident de l'Assemblea) o el del filòleg i polític Toni Strubell. També cal destacar l'empresari Joan Matamala, el de la professora Conxita Bosch, el de la magistrada Sílvia Ventura o el de l'empresària Eulàlia Sirvent.

Pel que fa al Bloc Territorial, hi ha tretze candidatures per a la Ciutat de Barcelona; una per a la sectorial Barcelonès Nord (que abasta Sant Adrià de Besòs, Badalona i Santa Coloma de Gramenet); dues per a la sectorial Barcelonès Sud (L'Hospitalet de Llobregat); tres per al Maresme; tres per al Baix Llobregat; cinc per al Vallès Occidental; dues per al Vallès Oriental; i set per al Gironès.

A més, n'hi ha quatre per a l'Alt Penedès; quatre també per al Tarragonès; dues per al Baix Ebre; sis per al Segrià; tres per a la sectorial Bages, Anoia, Berguedà i Solsonès i Moianès; tres per a la sectorial Baixa Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribagorça, Alta Ribagorça i Vall d'Aran; quatre per a la sectorial Osona i Ripollès; una per a la sectorial Rosselló, Vallespir, Fenolleda, Capcir, Alta Cerdanya i Conflent; i tres per al Conjunt de les Assemblees Exteriors.

Feliu ha celebrat el notable increment en la presentació de candidatures a les eleccions del Secretariat i ha agraït la feina que s'ha fet durant aquest darrer mandat: "Que es presenti molta gent al Secretariat hem d'interpretar-ho com un signe de vitalitat, una revifada de l'Assemblea. Si et mous, es generen debats i això fa que la gent senti que l'entitat és viva, que pot aportar-hi. Només així tindrem un independentisme ben viu", ha dit.