Prop de quatre de cada deu (37,1%) dels delictes d'odi i discriminació del 2023 a Catalunya són casos de LGTBI-fòbia, el que els situa al primer lloc del rànquing. Els Mossos d'Esquadra van registrar 365 víctimes de delictes contra el col·lectiu, amb un total de 282 denúncies, un 9% més que el 2022. Coincidint amb Dia Internacional contra la LGTB-fòbia, el moviment ha demanat aquest divendres "no quedar-se de braços creuats" davant l'impacte de l'odi "en un context d'augment del feixisme".

El president de l'Observatori contra l'LGTBI-fòbia de Catalunya, Eugeni Rodríguez, ha detallat que enguany ja s'han registrat 86 incidències contra membres del col·lectiu. "Calen més recursos econòmics i humans i sobretot voluntat política per revertir la xifra", ha afirmat Rodríguez. Tot plegat en el marc dels actes programats per l'entitat al Centre LGTBI de Barcelona, amb la presència de la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge.

Rodríguez ha denunciat també que la lesbofòbia és "importantíssima" hi ha reclamat polítiques per evitar que les dones "pateixin una doble discriminació, per dones i per lesbianes". Alhora, ha assegurat que les dones trans "estan excloses del món laboral" i ha demanat que Catalunya sigui "un territori amable" per a les persones que arriben per demanar asil o refugi.

També ha tingut un record per a les persones grans que "no poden estar oblidades a residències", demanant polítiques que tinguin en compte la diversitat del col·lectiu, com ara "les famílies LGTBI". Finalment, ha recordat que el VIH "continua present a la societat" i ha reclamat "reforçar mecanismes" perquè les persones en aquesta situació puguin viure "d'una forma digna".

Guerra cultural reaccionària

La consellera Verge ha demanat al moviment "celebrar les victòries col·lectives" assolides en els darrers anys en un moment en què "s'està lliurant una guerra cultural" encapçalada per moviments reaccionaris. Victòries com ara que "la ciutadania comenci a entendre que l'LGTBI-fòbia és estructural, inherent a una societat cisheteropatriarcal com també ho és la catalana; o que el col·lectiu tingui més drets, o que les institucions facin els deures, per exemple recollint sistemàticament les dades".

"Segur que hi ha marge de millora, però aquestes eines hi són i cal celebrar-les", ha assegurat la consellera, recordant que l'avenç de les forces reaccionàries "és una realitat" i "conquereix territori en espais que no esperàvem, com quan determinats partits polítics s'avenen a debatre drets crèiem assolits". Verge, però, ha demanat no mirar el present i el futur immediat amb pessimisme, "perquè és contrarevolucionari".