Un 19,2% de la població catalana afirma no poder mantenir l'habitatge a una temperatura adequada, una xifra superior a la del 2021 (15,9%), segons mostra l'Enquesta de condicions de vida del 2022 realitzada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). En canvi, la taxa de risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a Catalunya és del 24,7% el 2022 i baixa 1,2 punts respecte al 2021 (25,9%).

Aquest indicador mesura la proporció de població que es troba o bé en situació de risc de pobresa (19,9%, la mateixa que l'any anterior); en situació de privació material i social severa (8% enfront del 9% del 2021) o bé que viu en llars amb una intensitat en el treball molt baixa (6,8% enfront del 9,6% de l'any anterior).

Segons recull el treball, els ingressos mitjans nets de les llars catalanes van ser de 36.163 euros i de 14.692 euros per persona el 2021, dada que suposa un augment del 3,4% i del 3,8% respectivament respecte de l'any anterior. Pel que fa als indicadors del nivell de privació de les llars (que recullen aspectes subjectius de les condicions de vida), la privació que ha experimentat el major augment ha estat la relativa a la capacitat de mantenir la casa a una temperatura adequada.

També augmenta la població que declara no poder-se permetre una setmana de vacances a l'any (el 30,9% al 2022 i el 27,8% al 2021) i la que diu no poder fer-se càrrec de despeses imprevistes de 800 euros (34,8% el 2022 enfront del 32,9% de l'any anterior). D'altra banda, el nombre de persones que viuen en llars i que declaren arribar a final de mes amb molta dificultat és del 8% el 2022, mentre que el 2021 era del 8,8%.

Dues de cada tres llars reben algun tipus de prestació social

Les transferències socials (incloent-hi les pensions) han fet incrementar la renda inicial de les famílies un 36,2% el 2021, mentre que l'any anterior ho van fer en un 42,7%. El 67,3% de les llars han rebut almenys un tipus de prestació social (per vellesa, desocupació, supervivència, ajuts a les llars, malaltia invalidesa, entre d'altres).

Del total de llars que han rebut prestacions el 2021, un 52,5% han estat per vellesa i supervivència (45,9% el 2020); un 39,3% per atur (52,6% el 2020) i un 30,7% han estat beneficiaris d'algun altre subsidi o prestació (29,6% el 2020). En aquest sentit, cal destacar que les prestacions per atur que incloïen els ajuts concedits en el marc dels expedients de regulació temporal de l'ocupació (ERTO) posats en marxa arran de la crisi econòmica provocada per la Covid-19 són les que han disminuït en major mesura, amb una baixada de 13,4 punts percentuals respecte del 2020.

Es redueixen els indicadors de desigualtat

Els indicadors de desigualtat s'han reduït el 2022. L'indicador S80/S20 mostra com el 20% de les llars amb majors ingressos acumulen 5,1 vegades el que ingressen el 20% de les llars més desafavorides, mentre que l'any anterior era del 5,4. Pel que fa a l'índex de Gini, aquest és del 30,0 el 2022, mentre que l'any anterior era del 30,9 (un índex de Gini igual a 0 indicaria màxima igualtat i igual a 100, la desigualtat més extrema).